Espanya protegeix el nazi, l’assassí

'Que les estructures de l'estat, això que els dibuixa i defineix espanya, emparin la criminalitat d'extrema dreta ja fa molt molt de temps que no crida l'atenció'


Guillem Agulló

Per: Núria Cadenes
20.07.2016 22:00

Un jutge ha ordenat que tornin armes i esvàstiques a l’assassí del Guillem Agulló.

Tal com raja.

He hagut d’escriure-ho per assimilar-ho, per recobrar les paraules, que fugien de fàstic i d’astorament.

Perquè això han fet, aquí, fa un parell de dies, segle XXI, homologació democràtica, etcètera.

La seqüència és esfereïdora: 1993, maten el jove independentista Guillem Agulló; 1995, aquell judici a Castelló, on la víctima sembla el culpable i es neguen els lligams dels agressors amb l’extrema dreta; un únic condemnat, el tal Cuevas, assassí confés; sentència de setze anys, dels quals en compleix… quatre; 2005, ‘operació Pànzer’ contra un grup neonazi organitzat, decomís d’armes (bazuca inclòs) i parafernàlia hitleriana: entre els disset detinguts, aquell que ja havia matat ‘sense vinculacions polítiques’; la guàrdia civil destrueix ‘per error’ les armes de foc confiscades (ja no se sabrà d’on van sortir); el cas s’arxiva; el jutge ordena que tornin les esvàstiques a l’assassí. L’espasa. La navalla. Com un insult.

La seqüència és esfereïdora, sí. Els detalls fan posar els pèls de punta.

I, amb tot, no és sorprenent. És indignant, penós, gravíssim. Però no sorprèn.

Que les estructures de l’estat, això que els dibuixa i els defineix espanya, emparin la criminalitat d’extrema dreta ja fa molt molt de temps que no crida l’atenció. És costum. Arrel. Tradició.

Perquè fins i tot en el context de preocupació creixent pels crims d’odi a Europa i al món, aquest estat que encara tenim a sobre com una llosa manté les impunitats intactes. Que la seva televisió pública sigui capaç d’emetre un film d’exaltació franquista justament el 18 de juliol (El santuario no se rinde) no és anècdota sinó declaració de principis. De fons. Per això pot passar que el tal Cuevas, com el personatge malcriat que és, reclami que li tornin les joguines. Perquè sap que juga a camp propi. I que l’àrbitre. I que tot.

Espanya no té remei. És el que és, estructuralment, i ho demostra sense vergonya dia sí i dia també. A nosaltres, només ens queda desempallegar-nos-en tan aviat com sigui possible. També per salut democràtica.

I, mentrestant, provar de fer-nos la vida una mica més digna. Homenatjar les víctimes de l’odi. Reparar. Mostrar que els assassins no guanyen, malgrat tot. Respondre amb llum a la ignomínia. I dedicar per fi, al bell mig de València, un carrer a Guillem Agulló.

No vull pensar per quins set sous encara no ho han fet, què esperen.

Que ho facin.

Llum.

La història manllevada per fer-nos petits
Article d'Andreu Mas publicat al diari El Punt - Avui, el 15 de novembre del 2011.

Una de les maneres d'empobrir un poble és reduir-ne la dimensió i transcendència històrica. Una nació sense un pòsit cultural i històric d'una certa riquesa és més fàcil d'assimilar.

Aquest és el procés que l'Estat espanyol ha aplicat amb rigorositat sistemàtica a Catalunya. A les escoles no s'ensenya, ni s'ha ensenyat mai, que Catalunya va ser una autèntica potència europea, amb una capacitat d'expansió que es va estendre per tota la Mediterrània i més enllà i que ha deixat un pòsit cultural visible en moltes altres cultures.

S'ha amagat el genocidi cultural perpetrat des del Decret de Nova Planta envers les institucions i la societat civil catalana. Un abús que va tenir continuïtat històrica durant segles, i que va viure una de les seves màximes expressions durant els quaranta anys de règim franquista, malgrat que alguns revisionistes, com el mateix monarca espanyol, s'entestin a dir que el català mai ha estat perseguit a Catalunya.

Historiadors catalans com ara Jordi Bilbeny i el seu Institut Nova Història i el Cercle Català d'Història –malauradament la vocació fratricida i de divisió entre catalans és un costum massa extens–, per només citar-ne dos, han anat més enllà i han denunciat l'usurpació de fets històrics propis de Catalunya que s'han atribuït a Castella o a Espanya.

El cas emblemàtic, reconegut en l'àmbit internacional, és el de la catalanitat de Cristòfor Colom i els motius de la seva expedició. Espanya mai reconeixerà que la descoberta d'Amèrica és catalana, perquè això trencaria una gran mentida històrica que sustenta el mite de l'imperi espanyol i la seva relació amb l'Amèrica Llatina.

Tot plegat forma part d'un procés d'espoliació cultural molt lligat al d'espoliació econòmica. La història, no la podem reescriure, o sí, però faríem bé d'evitar que continuï el robatori. Potser d'aquí a uns anys diran que El Bulli era a Almeria...

Andreu Mas

sin animo de ofender o si

que conste en acta, que no soy franquista, pero para muchos de vosotros seguro que soy un facha.

que pronto olvidamos, no veas como le comian la polla en tv3, al señor joan samaranch, el los años 80 y 90.

y en los diarios tambien , lucho' para que en su ciudad natal se celebraran lo juegos olimpicos, por sus cojones lo consiguio'.

puso a la ciudad de barcelona en el mundo y a la par de ciudades como paris o londres, gracias a eso , hoy dia tenemos ese problema tan engorroso del turismo en barcelona capital.

a los tres o cuatro años de su muerte en [...]

El problema es cuando todo se mira bajo un punto de vista interesado y con cerrazon de mente.

Barcelona sobre todo y Catalunya en parte le debe mucho a Samaranch. Como bien dices puso a nuestra ciudad en el mundo y aun hoy es destino no solo de turistas mochileros sino de gente con poder adquisitivo alto...congresos de empresas y que decir del GSM y de el de cardiologia. Cuando pronunció el nombre de Barcelona lo hizo en catalan. Tendria pasado franquista y evolucionó...pero no se lo perdonan y algun mindundi va a por su estatua.
Sin embargo Mas que decia que no se planteaba la [...]

Colom i la casa reial catalana

http://www.youtube.com/watch?v=9ATuJ4zounI

Bump:

http://www.inh.cat/articles/La-historia-manllevada-per-fer-nos-petits

----------

La historia prestada para hacernos pequeños

Artículo de Andreu Mas publicado en el diario El Punt - Avui, el 15 de noviembre de 2011.

Una de las maneras de empobrecer un pueblo es reducir la dimensión y trascendencia histórica. Una nación sin un poso cultural e histórico de una cierta riqueza es más fácil de asimilar.

Este es el proceso que el Estado español ha [...]

Zzzzzzzz

Aquest historiador que diu que les naus no van sortir de Palos De Moguer, sino de Pals a Girona, el mateix que diu que el Quixot de fet es una traduccio del catala, encara que no s ha trobat cap original, i que santa teresa de calcuta tambe era catalana...

Dissabte, 23.7.2016. 19:58 h

Més enllà del caos ferroviari

Les incidències ferroviàries, els retards i les humiliacions envers els usuaris en el conjunt de la xarxa del tren convencional de Catalunya van molt més enllà del caos ferroviari tradicional. Són un problema polític de primer ordre. Us voldria plantejar dos exemples molt alliçonadors.

1/. El passat 7 de juliol a les línies R-16 i RT2 es va produir una incidència greu en la senyalització a Mont-roig del Camp (Baix Camp) . A causa d’aquesta avaria, els retards van ser històrics; i el més deplorable va ser que els passatgers van haver de caminar per la via, per tal enllaçar amb el transport alternatiu per carretera. Arran d’això tots vàrem observar unes imatges lamentables, que ens recordaven el tercer món en estat pur. El més greu tot és que a la R-16 i RT2 continuen els retards abusius.

2/. El passat 14 de juliol de 2016, el tren de la línia RG1 procedent de l'Hospitalet i que havia d'arribar a Portbou a les 18:56 h. va arribar a la seva destinació a les 19:41 hores. Ja portava acumulat un retard de 20 minuts, i a l'estació de Figueres va estar aturat 25 minuts més, amb molt poca informació per a l’usuari. La incidència, en el tram entre Figueres i Portbou-Cervera de la Marenda, va ser, es va localitzar en el pont de Colera, ja que es veu que havien caigut uns objectes, unes planxes metàl•liques. A la RG1, d’ençà que ha començat l’estiu els tren venen amb un retard mínim de 20 minuts.

Podríem parlar d’altres línies, com per exemple la R-3 de l’Hospitalet a Puigcerdà, que encara, al segle XXI, funciona en via única o el tren de la Pobla de Segur ( problemes i retards, per part del govern espanyol, per homologar el nou material mòbil) i d'una llarga tirallonga d’incidències negatives que tenen un denominador comú : la manca de voluntat política del govern espanyol per modernitzar el ferrocarril convencional i donar un servei digne a la població catalana. I atenció, la manca de modernització implica, sobretot, manca total de manteniment, per part d'ADIF. Es volen deixar podrir els maleïts “punts negres” els quals són causa principal de la degradació i els retards de tota la xarxa ferroviària convencional catalana.

En síntesi, l’empitjorament del serviu públic del tren convencional a Catalunya està íntimament lligat, relacionat amb aquesta manca de voluntat política del govern espanyol. De fet, amb aquest tema de la qüestió ferroviària tenim l’exemple diàfan que Catalunya pateix, de debò, un colonialisme polític i social, atroç; és a dir, que tenim, veritablement un estat en contra que no ens deixa desenvolupar i ens converteix en un país amb molts dèficits i desequilibris, econòmics i socials.

S’inauguren els nous trens de la Pobla de Segur gairebé tres mesos després del previst

Expectació al Pallars Jussà per veure l’arribada del primer comboi amb passatgers

ENRIC REVUELTA Lleida Actualitzada el 24/07/2016 13:48

Gairebé tres mesos més tard del previst, els nous trens de la línia Lleida-La Pobla de Segur ja poden transportar passatgers. Aquest matí s’ha fet el viatge inaugural dels trens amb la presència del Conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, el Secretari d’Infraestructures de la Generalitat, Ricard Font. També hi han assistit els presidents dels Consells Comarcals i els alcaldes dels pobles per on passa la línia. La inauguració dels nous trens, que estava prevista pel passat 30 d’abril, no s’ha pogut fer fins avui perquè Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que n’és l’operadora, no disposava de l’homologació tècnica necessària per operar en 1,9 quilòmetres inicials del recorregut. Demà dilluns els viatgers ja es podran desplaçar amb els nous trens.

Els nous trens comprats a Suïssa han generat molta expectació entre els habitants de la comarca del Pallars Jussà. Unes dos-centes persones s’esperaven a l’andana per veure com arribava el primer viatge dels nous combois amb passatgers.“Ha costat Déu i ajuda, però ja els tenim aquí”, ha explicat Rull durant el seu discurs d’inauguració. Rull ha acusat l’advocacia de l’Estat de posar traves burocràtiques per retardar l’entrada en funcionament dels nous trens, el conseller també ha destacat les reivindicacions del territori per una línia que ha passat per moments crítics, en què fins i tot es va especular amb un possible tancament. “Aquest és un tren que us heu guanyat els homes i les dones d’un territori que no vol ser perifèric i que vol disposar de les mateixes eines de progrés de qualsevol racó de Catalunya. És l’èxit dels que us heu mobilitzat”, ha dit Rull. Encara que sense explicitar-ho, Rull ha agraït als seus antecessors al càrrec i a la resta de les institucions l’aposta que han fet per aquesta línia. Concretament, també s’ha referit a la situció que va patir la línia a mitjans dels anys 80, quan la Generalitat i la Diputació de Lleida van assumir-ne el dèficit després que l’Estat la qualifiqués de “ molt deficitària” per la poca afluència de viatgers.

Visiblement emocionat s’ha vist a Lluís Bellera, l’alcalde de La Pobla de Segur. L’alcalde de la Pobla de Segur ha explicat que és un “dia històric”, i ha comparat la importància de la fita d’avui amb l’arribada del primer tren a la localitat el 1951. Bellera ha assegurat que el tren millorarà la mobilitat dels habitants de la zona per viatjar a Lleida o en altres indrets ja que “les combinacions amb l’Alta Velocitat” estaran garantides. A més, Bellera ha destacat que el tren també serà un mitjà per atraure el turisme a la zona. “Els nous trens facilitaran que la gent vingui aquí”. De fet, els alcaldes de la zona havien amenaçat en mobilitzar-se en cas que els trens no s’haguessin posat en marxa abans de finalitzar l’estiu perquè temien que aquesta situació pogués perjudicar el turisme de la zona. De fet, avui també s’ha anunciat que a partir de dissabte que ve, els nous combois també faran el mateix trajecte per al servei turístic del Tren dels Llacs, que fins ara s’aturava els mesos d’estiu perquè el tren històric amb què es feia el trajecte no disposava d’aire acondicionat.

El segrest per part d’Espanya dels trens de la Pobla

Rull qualifica d'"absurditat" el retard en l'estrena dels nous trens de la Pobla per culpa de la "burocràcia" de l'Estat

ACN La Pobla de Segur .- Tot a punt per l'estrena comercial demà dilluns dels nous trens que Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) ha comprat per a la línia que uneix Lleida i la Pobla de Segur (Pallars , dos mesos més tard del previst inicialment (el 30 d'abril). Aquest mati s'ha fet el viatge inaugural amb diverses autoritats encapçalades pel conseller de Territori Sostenibilitat, Josep Rull, que ha qualificat el retard d'"absurditat" i l'ha atribuït a una "expressió burocràtica incomprensible" de l'administració general de l'Estat. Amb la posada en marxa dels nous combois, s'incrementaran les freqüències retallades el 2012 i s'escurçaran els temps de trajecte. Els dos trens, que han costat 9 milions i mig d'euros, són de fabricació suïssa i amb aquesta excusa el Govern espanyol els ha hagut d'homologar per circular pels prop de dos quilòmetres de la xarxa d'interès general a la ciutat de Lleida.

El conseller Rull ho considera propi d'"institucions que busquen problemes allà on no n'hi ha"

El tren que ha fet el viatge inaugural ha sortit de Balaguer a dos quarts de deu i ha arribat a la pobla de Segur a les 11 enmig d'una gran expectació dels veïns. Els alcaldes consideren aquesta data com una "dia històric" pel territori i asseguren que el nou servei millorarà la vida de la gent i també aportarà prosperitat.

L'estrena es fa amb gairebé dos mesos de retard respecte la primera data anunciada, el 30 d'abril, ja que aleshores els combois no disposaven encara de l'homologació estatal per circular pels 1,9 quilòmetres de vies de Lleida que pertanyen a la xarxa ferroviària d'interès general. L'autorització no va arribar fins aquest dimarts 19 de juliol, després de múltiples crides del territori a no demorar més una inauguració molt esperada. I és que amb els nous trens gairebé es triplica l'oferta ferroviària que hi havia fins ara i el temps del trajecte entre Lleida i la Pobla es redueix en uns 15 minuts. El nou servei suposa ampliar de 4 a 10 les freqüències actuals en dies feiners entre Lleida i Balaguer i passar d'1 a 4 en les comunicacions fins a la Pobla de Segur. A més, els horaris d'arribada a Lleida facilitaran la connexió amb els trens regionals de Renfe i la línia de l'AVE. Els nous horaris i tarifes es poden consultar a la pàgina web http://lleidalapobla.fgc.cat/

Espanya i la seva guerra bruta: Fins i tot amb els trens de la Pobla

Demà dilluns s'entrenen per als viatgers les dues unitats que FGC va encarregar a l'empresa suïssa Stadler per 9,5 milions d'euros. Es van fabricar expressament adaptats a les característiques d'aquesta línia: d'ample ibèric i de tracció dièsel, ja que no està electrificada. El primer tren va arribar a Lleida a mitjans de gener -en un acte encapçalat pel president Carles Puigdemont- i el segon un mes després.

La línia de la Pobla es va traspassar a la Generalitat el 2005 però fins ara els trens que hi han circulat eren llogats a Renfe. Els nous combois fan aproximadament 50 metres de llarg i tenen capacitat per a 201 passatgers cada un, la meitat (104) asseguts. Estan adaptats a persones amb mobilitat reduïda i disposen d'espais per col·locar cotxes de nadons, bicicletes i cadires de rodes. Estan climatitzats i disposen de WIFI i endolls. A més, els motors dièsel més eficients permetran reduir un 60% les emissions contaminants.

L’Estat va reclamar una homologació addicional dels trens de la Pobla de Segur una setmana abans d’inaugurar-se la línia

ACN Barcelona .- L’Advocacia de l’Estat va reclamar a la Generalitat una homologació addicional dels trens una setmana abans de la inauguració de la línia Lleida-La Pobla de Segur (prevista inicialment pel 30 d’abril), tot i que l’executiu català i l’ADIF havien estat negociant que aquesta infraestructura entraria en funcionament d’acord amb els paràmetres del decret de traspàs de l’esmentada línia. Segons fonts properes a les negociacions entre la Generalitat i l’ADIF, aquesta reclamació de l’Advocat de l’Estat va originar un procés d’homologació addicional dels trens que ha demorat més de dos mesos l’entrada en funcionament de la línia ferroviària entre la Pobla de Segur i Lleida, que finalment s’ha inaugurat aquest diumenge.
El decret de traspàs de la línia Lleida-La Pobla de Segur de 31 de desembre de 2004 determina que la Generalitat passa a ser titular de tota la infraestructura ferroviària, excepte del tram entre el quilòmetre 0 i el punt quilomètric 1,972, que es va mantenir per raons pràctiques dins de la Xarxa Ferroviària d’Interès General (XFIG), ja que aquest segment és el que dóna entrada als trens a l’estació de Lleida. Tanmateix, el decret reconeix el dret de la Generalitat a utilitzar aquest tram per les circulacions amb origen o destinació a la Pobla, així com el dret d’accés a l’estació de Lleida i a l’estacionament dels trens en aquesta parada. A més, el decret reconeix que els trens i conductors de la Generalitat “estaran autoritzats per circular sobre el tram anteriorment assenyalat”.

Sobre aquesta base legal, la Generalitat i ADIF van començar el procés d’homologació dels trens Stadler -de fabricació suïssa- que havien de cobrir el servei de la línia de la Pobla, ja adaptats a l’ample de via ibèric. Els trens arriben a Catalunya el gener de 2016, i comencen el procés d'homologació. Després de diverses setmanes de circulacions de prova dels nous combois per la línia lleidatana, el Govern es compromet públicament a inaugurar el servei ferroviari el 30 d’abril. Però una setmana abans de la inauguració, ADIF comunica a la Generalitat que l’Advocacia de l’Estat reclama ara que els nous trens han de passar totes les autoritzacions de la llei ferroviària espanyola.

Entre d’altres, s’exigeix que els nous trens circulin amb un maquinista de Renfe durant 5.000 quilòmetres pel tram de la línia que està dins de la XFIG, que en el cas de la línia de la Pobla de Segur només té una longitud d’1,9 quilòmetres. A banda, l’Estat reclama detalls com que s’adaptin els filaments dels fars, la tonalitat del xiulet o els colors de la senyalització que indica els lavabos dels trens. La Generalitat, a través de l’operadora FGC, fa aquestes adaptacions i forma els conductors de Renfe perquè facin circular els trens pel tram de la XFIG, que finalment només acaben fent 250 quilòmetres de prova, i dos mesos i mig després acaba aquest procés d’homologació addicional, que permetrà inaugurar la línia.

Fonts properes a aquesta negociació han lamentat que l’Advocacia de l’Estat esperés a reclamar el procés d’homologació –amb un informe que la Generalitat encara no ha rebut- gairebé quatre mesos després que s’iniciessin les proves ordinàries a la línia i endarrerís així la seva entrada en servei, amb el perjudici conseqüent sobre els usuaris. Igualment, han criticat que no es busquessin solucions alternatives com, per exemple, tancar la via que utilitzen els trens de la Pobla de Segur a l’interior de l’estació de Lleida, ja que no es creua amb cap intersecció important en el seu recorregut, al marge d’un desviament cap a una via morta que pràcticament no s’utilitza.

Per què cou el dèficit fiscal?

ANDREU MAS-COLELL Actualitzada el 23/07/2016 17:34

En Josep Borrell, a qui conec d’antic i respecto, m’ha atribuït , en una varietat d’escrits i intervencions públiques, l’afirmació que el dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat és de l’ordre de 3.000 M€, i això ho contrasta amb els càlculs publicats per la Generalitat, que serien de l’ordre d’11.000 M€ (xifres de l’any 2012, les darreres disponibles).


De les dues metodologies de càlcul que empra la Generalitat, la del flux monetari i la de la càrrega-benefici, en Borrell es limita a la segona. I així ho faré jo. Però vull expressar la meva discrepància amb la idea que aquesta és “la correcta”. En situacions d’atur elevat importa qui rep el benefici però també on es crea el lloc de treball corresponent. I la idea que el Museu del Prado beneficia Catalunya però que el MNAC no beneficia la resta d’Espanya és estranya.


Seria sorprenent que hagués entrat en contradicció amb les xifres de la Generalitat, de les quals he estat responsable un nombre d’anys. Fins ara, però, no he entrat en la polèmica. Per dues raons que segurament tenen la mandra com a punt en comú. D’una banda, sóc de l’opinió que en la relació amb Espanya el problema econòmic fonamental de Catalunya no és el del dèficit fiscal (mesurat com ho fa la Generalitat) sinó el de l’autogovern. De l’altra, en Borrell s’equivoca d’una manera tan palpable que no puc creure que es pugui confondre. Haig de concloure que aquest no és un debat acadèmic seriós, sinó simplement polèmica política. Però tampoc puc dir que aquest terreny no sigui el meu. O sigui que hi haig d’entrar.


Per entendre la naturalesa de l’error d’en Borrell és bo considerar un cas extrem. Imagineu-vos un país format per dues regions, A i B. En un any determinat, la Hisenda de l’estat fa una despesa de valor 50 a cadascuna de les dues regions. La recaptació d’impostos genera uns ingressos per a la Hisenda de 50 a la regió A i de 0 a la regió B. Algú podria dir que no hi ha dèficit a la regió A perquè rep 50 i paga 50. Però no és així: el global de l’estat fa un dèficit de 50, que no s’imputarà exclusivament a la regió B sinó al col·lectiu de les dues regions. El dèficit genera un deute, i seran els ciutadans de les regions els que l’hauran de retornar. Molt probablement, atesa la seva capacitat fiscal, a la regió A li tocarà retornar-ne una fracció significativa. El deute és un passiu per a la regió A tan real com el passiu que representa el pagament d’impostos, de la mateixa manera que si una persona es pren una cervesa al bar això genera una anotació comptable de pagament. Tant li fa si aquest pagament es fa en efectiu o a crèdit (sempre que un no pensi que els deutes no es paguen!).


Imagineu-vos per un moment que en l’exemple anterior la recaptació d’impostos a la regió B fos de 100. Llavors el col·lectiu de les dues regions tindria un superàvit de 50. Oi que no diríem que la regió A està en equilibri? El superàvit global disminuiria el deute acumulat del col·lectiu (o seria un fons de reserva per al futur) i, per tant, la regió A estaria rebent un benefici fiscal igual a la part del deute acumulat de la qual seria responsable si no s’hagués anul·lat amb el superàvit corrent. Amb el signe canviat, el cas de dèficit col·lectiu és el mateix.
Per alguna raó, en Borrell decideix, en canvi, que l’endeutament de l’Estat no genera passius en els ciutadans. Com que en els anys recents el dèficit de l’Estat ha estat molt alt (el 2012 va ser del 7% del PIB, és a dir, de 70.000 milions d’euros; per raons tècniques en el càlcul del dèficit fiscal compta una quantitat inferior) i Catalunya proveeix, aproximadament, el 20% dels ingressos fiscals, l’efecte d’aquesta decisió és dràstic. I així queda explicada la diferència entre els 3.000M€ i els 11.000 M€. La resta són detalls.


Tot això no és una trivialitat. Com que de manera sistemàtica en el temps els impostos generats a Catalunya han estat suficients per a les despeses públiques a Catalunya, es dedueix queCatalunya no s’ha beneficiat dels ingressos generats per l’endeutament de l’Estat. És a dir, paguem per un deute que no hem generat, i que no és petit. I jo preguntaria, lligant-ho amb la meva primera observació, si no seria raonable que això tingués com a contrapartida el nivell alt d’autogovern que sempre hem reclamat. És, crec, el pacte que prevèiem en la transició democràtica: autogovern real a canvi de no fer del dèficit fiscal una qüestió medul·lar. Era de justícia, però malauradament ha estat una esperança frustrada. És el que explica que ara es parli més del dèficit fiscal que fa vint anys. Cou més.

Lacroix, jo la veritat és que em perdo amb les explicacions que dóna en Mas-Colell a l'article, sincerament.

Ara bé, tinc clar qui em mereix més credibilitat entre ell -o en Sala i Martin- i en Borrell... en tot cas, aquests errors que esmentes no ho deuen ser pas, segur que són ben buscats aquests errors per a que els números acabin dient allò que vol sentir l'unionisme.

Salut

Bump: Meeeec! El nick prové d'en Vegeta de Bola de Drac, un personatge que ha fet tant per popularitzar les invectives de baix calibre en català com el gran capità Haddock

Salut

Per què? Les preguntes i respostes d'ERC a Podem pels fets del Congrés

"Per què el fet de no participar en un debat absolutament estèril (Pastor ja era presidenta el dilluns) i, per extensió no votar cap candidat, fa que insignes membres de Podem diguin que donem suport al PP?

Gabriel Rufián | 23/07/2016 a les 08:44h
Divendres 15 de juliol

23h. Trucada de tempteig durant la qual se suggereix la possibilitat que Xavi Domènech es presenti a la presidència del Congrés.

Diumenge 17 de juliol

Mitja tarda. Tuits dels principals líders de Podem (a Catalunya) interpel·lant-nos sobre aquesta possibilitat.

Dilluns 18 de juliol

17h. Reunió amb Íñigo Errejón i Xavi Domènech en la que se'ns comunica la decisió definitiva que el segon es presenti amb el més que probable suport del PSOE. Segons ells. Ens demanen que ho pensem, ens ofereixen un càrrec a la Mesa. A la primera proposta diem que sí. A la segona, que en cap cas.

18h. Rajoy presenta Ana Pastor com a candidata amb el suport de C 's.

19h. El PSOE comunica que el seu candidat és Patxi López i que en cap cas donarà suport a Domènech. De facto, Pastor ja és presidenta d'acord amb l'aritmètica parlamentària.

20h. ERC decideix que entre votar la ministra responsable del desastre de rodalies a Catalunya i el lehendakari responsable de l'apartheid a l'esquerra abertzale, no vota. I que davant la bombolla mediàtica creada per P's entorn de la creença que Domènech encara pot ser president, no participa d'aquesta bombolla.

Dimarts 19 de juliol

12h. Ana Pastor és escollida presidenta del Congrés, tal com ja se sabia de feia 24 hores, després del sí de C 's i el no del PSOE a P's. Immediatament, comença una de les majors i més grolleres campanyes d'intoxicació 2.0 i mediàtiques contra ERC. El responsable: Podem.

...................................

Aquest és el relat dels fets i aquestes són les preguntes que tenim i fem:

Per què el fet de no participar en un debat absolutament estèril (Pastor ja era presidenta el dilluns) i, per extensió no votar a cap candidat, fa que insignes membres de P's diguin que donem suport al PP? Significa que cada vegada que no votem al costat d'ells donem suport al PP? Significa que cada vegada que el Sr. Rabell i cia no voten al costat de JxS donen suport al PP? Significa que quan P's es va abstenir en la votació sobre Veneçuela (després d'un discurs duríssim) va donar suport al PP?

Per què Patxi López és de cop i volta "el canvi"? Per què ERC, l'esquerra independentista catalana, ha de donar suport al lehendakari que ho va ser gràcies a la indigna Llei de Partits i la seva indigna il·legalització de l'esquerra independentista basca?

Per què els pactes amb ERC i "la màfia" (PDC, segons P's) són bons per ocupar un càrrec a Espanya, i no ho són per al procés constituent emprès a Catalunya?

Per què ERC ha de ser partícip de la lluita intestina entre PSOE i P's per tal que un dels seus sigui la tercera autoritat de l'Estat espanyol? Per què després de la negativa del PSOE a P's, ERC ha de ser partícip d'un paperot, fent veure que es pot quan no es pot?

Per què uns autoproclamats republicans d'esquerres ignoren, tot i saber-lo, el procés de canvi i ruptura real de l'status quo emprès a Catalunya, alhora que reclamen indignats el nostre reconeixement d'un hipotètic procés de canvi i ruptura real de l'status quo en un estat en què el PP ha guanyat una mica més les eleccions, el PSOE es manté com a segona força política, el Sr. Fernández Díaz segueix sent ministre de l'Interior i De Alfonso torna a ser jutge?

Per què després de dir-nos miserables, mesquins, provincians, neoliberals, per què després de vincular-nos de forma miserable amb l'accident d’Angrois, per què després de rebre lliçons de republicanisme dels qui s'abstenen davant d’iniciatives republicanes, per què després de tot això, són ells els ofesos?

Per què el fet que ERC interpel·li en campanya P's pel que fa a la seva principal promesa electoral, el referèndum pactat amb l'estat espanyol, és un "atac", i el fet que P's desqualifiqui l'autodeterminació de Catalunya dia sí i dia també per la presència de CDC (alhora que propugna un pacte amb el PSOE a Espanya) és "pragmatisme"?

Per què nosaltres amb 72 diputats de 135 no podem, i P's amb 71 de 350 sí que pot?

Aquestes són les preguntes. Esperem les respostes. Ens trobaran sempre. Però no així.
Mentrestant, ahir va sortir el CEO: P's i ERC pràcticament empaten a Catalunya. I és el més semblant a una resposta que segurament tindrem.

Fart d'anècdotes

Xevi Xirgo - xxirgo@elpuntavui.cat

“Voleu dir que tantes anècdotes, una rere l'altra, al final no són categoria?

Em diran que és una altra anècdota, una més. Com la d'aquell dia que un presentador de beIN Sports va parlar un moment en català i un company seu li va respondre en directe i sense ser conscient que l'estava escoltant tothom: “¿Y esto [fent referència al fet de fer servir el català], de verdad que tenemos que aguantarlo?” O l'anècdota aquella del dia que el guitarrista d'El Último de la Fila, Quimi Portet, va demanar una cosa tan complicada com “un cafè amb llet” a un cambrer i aquest li va contestar amb allò de “Mira, en gallego, español, francés, inglés y hasta en italiano, te entiendo, pero en catalán o mallorquín, ya no”. O l'anècdota aquella de fa un parell d'anys, quan un avi i el seu nét anaven en un tren Talgo i arran d'una discussió amb la revisora aquesta els va fer baixar després de dir-los allò de “Tengo manía a los catalanes y ahora, por mis cojones, que bajaréis”, un cas que va acabar arribant al Congrés dels Diputats. Ja no els parlo del munt de vegades que els diputats catalans al Congrés han intentat parlar en català i els han retirat la paraula, perquè fins i tot quan els ho han permès, i els han deixat fer algunes frases en català parafrasejant algun autor, tot plegat s'ha viscut com una anècdota. Fins i tot la prohibició inicial de dur estelades al Vicente Calderón per la final de la copa del Rei passarà a la història per a alguns com una anècdota. Com ho sembla el cas aquest que hem conegut aquesta setmana, d'una noia de Vic que se'n va anar a renovar el passaport a la seu de la policia espanyola i en va sortir denunciada per “falta de respecte a l'autoritat”. L'agent que la va atendre li va dir allò de “A mí háblame en español que estás obligada a hacerlo”, ella s'hi va negar i es va engegar la discussió aquella de “Esto es España y estás obligada a hablarme en español” i la resposta ferma de “Jo no et penso parlar en castellà, som a Vic, a Catalunya, i no hi estic obligada”, que va acabar amb la denúncia de l'agent. Saben què els dic? Doncs que, francament, n'estic fart, jo, d'anècdotes. Això és una falta de respecte, catalanofòbia o diguin-ne com vulguin. Fins als dallonses, n'estic, de tantes anècdotes.

Crees que el resto no hacen lo mismo? aqui en Catalunya y en España?

He afirmado varias veces que los mas coherentes son los de la CUP, aunque con ellos no comulgo en absoluto, pero son bastante coherentes con sus ideas me refiero, el problema es que vaya ideas!

Sobre el tema de Llach y Serrat res a dir?