El Barça d'hoquei patins es venja del Vic i revalida la Lliga Europea a Bassano (4-3)

JORDI GRAELL | Barcelona | 03/05/2015 19:02

El Barça s'ha proclamat campió de la Lliga Europea d'hoquei patins per 21a vegada i la segona consecutiva després d'imposar-se per 4-3 al Vic en la final disputada a Bassano del Grappa. Els blaugranes s'han avançat ben aviat gràcies a un bon xut creuat de Matías Pascual i, malgrat que Titi Roca ha aconseguit restablir les taules, els de Ricard Muñoz eren qui portaven el pes del partit. L'entrada en pista de Xavi Barroso ha estat providencial per al Barça, ja que el de Caldes de Montbui ha anotat dos gols consecutius amb dos llançaments exteriors espectaculars. Abans del descans els àrbitres ja han deixat clar que també volien la seva quota de protagonisme i han començat xiulant un penal estricte per peus a l'àrea blaugrana que Sergi Fernández ha aconseguit aturar a Romà Bancells. Poc després els col·legiats decidien compensar amb una targeta blava rigorosa a Ferran Font que ha permès a Pablo Álvarez anotar el 4-1 de falta directa. Uns segons abans de la mitja part Roger Presas també ha vist una blava que ha concedit una nova directa al Barça, però Carles Grau ha aturat el llançament a Barroso i en el refús el mateix jugador ha enviat la bola al travesser.

A la segona part el Barça ha disposat de nombroses ocasions per sentenciar el matx, com tres boles al pal i una falta directa que Grau ha aturat a Álvarez. Aquests errors han donat vida als de Ferran Pujalte, que animat el tram final amb un golàs de Dava Torres des de mitja pista i un gol de penal de Mia Ordeig, mentre que Torra ha vist com Grau li aturava un penal. El desconcert arbitral ha continuat amb una targeta blava a Jordi Burgaya que ha frenat la reacció del Vic, que tampoc ha estat capaç de provocar la desena falta per forçar la pròrroga amb una falta directa i el Barça, amb patiment, ha acabat aixecant el títol. L'encarregat de fer-ho ha estat el capità Aitor Egurrola, que iguala la xifra de 10 Copes d'Europa del llegendari Sergi Centell, mentre que el Vic segueix sense estrenar-se en el palmarès i no trenca la maledicció italiana després de perdre la tercera final de Lliga Europea, dues a Bassano i una a Valdagno.

El Barça sua per desfer-se d'un combatiu Movistar Estudiantes (76-62)

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 03/05/2015 13:52

• •

El Barça de bàsquet ha superat aquest diumenge un Movistar Estudiantes que ha donat més feina de l'esperada al Palau Blaugrana (76-62). Després de la desfeta contra l'Olympiacos, l'equip català ha sumat el tercer triomf consecutiu. Xavi Pascual ha fet descansar Joan Carles Navarro per tercer enfrontament consecutiu. Un total de 4.178 espectadors han vist el partit en directe.

Àlex Abrines (16 punts) i Justin Doellman (13) han estat els màxims anotadors del Barça. Els jugadors locals han repartit 18 assistències i, per tant, tal com s'havien compromès amb Nacho Muñoz, un nen de 5 anys, donaran 900 euros més a la investigació de la malaltia de Dent, una patologia lligada al cromosoma X que afecta el ronyó. La iniciativa, que ja es va fer contra l'Obradoiro, es repetirà contra el Dominion Bilbao Basket i el MoraBanc Andorra.

Animat per Àlex Abrines, que ha anotat 8 dels 12 primers punts del Barça, i per una defensa agressiva, l'equip blaugrana ha aconseguit una renda d'11 punts durant el primer període (16-5). El Movistar Estudiantes, però, ha sabut esperar el seu moment i fer-se fort durant un segon període en què ha capgirat el marcador (27-29). Les pèrdues de pilota han castigat els locals i el partit ha arribat empatat al descans (29-29).

El Barça no ha aconseguit obrir una escletxa decisiva durant un tercer període que ha acabat amb el resultat de 56-49. La renda local era de tan sols tres punts (59-56) a set minuts del final.

Ep, jo m'apunto (encara que no hi hagi cap forera que doni premi en aquesta porra , tu no prestaràs cap servei al guanyador, oi? )

En principi no ho descarto tot i que si només hi ha salsitxes em sembla que serà que no. Bueno, potser un autoservei sí

Definitivament aquest serà el premi pel guanyador, si és que el Barça guanya la Lliga o la Champions (amb una de les dues n'hi ha prou, tot i que creuem els dits que siguin les dues, a més de la copa del rei).

En principi no ho descarto tot i que si només hi ha salsitxes em sembla que serà que no. Bueno, potser un autoservei sí

Definitivament aquest serà el premi pel guanyador, si és que el Barça guanya la Lliga o la Champions (amb una de les dues n'hi ha prou, tot i que creuem els dits que siguin les dues, a més de la copa del rei).

Bart que me has pusto mal el resultado yo dije 2 a 0, 2 a 1.
Mal empezamos
Bueno si lo rectificas no te amenazo eh jaja

Els socis del Barça demanen 61.891 entrades per a la final de la Copa del Rei

ARA | Barcelona | 04/05/2015 19:45

Els socis del Barça han demanat 61.891 entrades per a la final de la Copa del Rei. Les sol·licituds estan agrupades en 27.470 peticions. Aquest dilluns a les 19 hores ha finalitzat el termini.

El sorteig davant de notari serà públic i se celebrarà aquest dimecres a les 10 hores a la sala de premsa del Palau Blaugrana

Davis Bertans, primer objectiu del Barça

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 05/05/2015 00:00

Segueix-me

Segons ha pogut saber l’ARA, el Barça i el Laboral Kutxa Baskonia tenen signat un precontracte per Davis Bertans. L’acord, pendent d’una exhaustiva revisió mèdica, entre altres serrells finals, inclou un traspàs econòmic, ja que l’aler, de 22 anys, encara tenia dos anys més de contracte. Si l’operació es tanca, el letó es convertirà en el setè jugador del club basc que fitxa pel català en els últims sis anys.

Josean Querejeta (Laboral Kutxa) i Joan Carles Raventós i Albert Soler (Barça) es van veure les cares ahir a Barcelona durant l’assemblea general de l’ACB.

Pete Mickeal (2009), Marcelinho Huertas (2011), Brad Oleson (2013), Joey Dorsey (2013), Maciej Lampe (2013) i Tibor Pleiss (2014) han precedit Davis Bertans en els últims anys. L’aler podria ser el següent jugador a recórrer la distància que separa Vitòria de Barcelona. L’operació més cara va ser la del base brasiler, pel qual el Barça va reconèixer haver pagat un traspàs de 2,1 milions d’euros.

Davis Bertans està actualment lesionat i es perdrà els primers mesos de la temporada que ve. L’aler va ser operat fa deu dies a San Antonio del trencament del lligament creuat anterior del genoll dret que es va fer el 26 de març durant un partit de l’Eurolliga contra l’Emporio Armani de Milà. El letó va ser intervingut per David Schmidt, l’especialista que el va tractar de la mateixa lesió durant el 2013, quan pertanyia al Partizan de Belgrad. El període de baixa serà d’entre sis i vuit mesos.

Els San Antonio Spurs tenen els drets de David Bertans a la NBA. L’aler va ser escollit en el número 42 del draft del 2011 pels Indiana Pacers, que el van traspassar a la franquícia de Texas.

Abans de lesionar-se, David Bertans tenia una mitjana d’11,4 punts i 2,8 rebots a la Lliga Endesa (25 partits) i d’11 punts i 2,9 rebots a l’Eurolliga (22 partits). L’aler li ha anotat 43 punts al Barça aquesta temporada: 24 al Palau Blaugrana (4 de novembre) i 19 al Fernando Buesa Arena (25 de gener).

La possible arribada de Davis Bertans i la renovació d’Àlex Abrines, al qual el Barça ofereix un contracte de sis temporades, dificulten la continuïtat de Mario Hezonja. El jugador croat es va declarar elegible per al pròxim draft de la NBA, però decidirà el seu futur en funció de la posició en què surti escollit, ja que la seva clàusula de sortida és de dos milions d’euros.

“No opino en públic sobre cap cosa d’aquestes”, va dir Xavi Pascual en ser preguntat sobre què li va semblar que el representant de Mario Hezonja anunciés la seva decisió el dia en què el Barça va quedar eliminat de l’Eurolliga. “¿Detectes ansietat en Mario Hezonja?”, li van preguntar. “No ho sé, vosaltres opineu de tot sobre ell, seguiu opinant, no ho sé”, va contestar l’entrenador, visiblement molest amb les preguntes dels mitjans de comunicació catalans.

Joan Creus, secretari tècnic del Barça, va reconèixer fa uns dies a RAC1 que no serà fàcil retenir el jove aler. Tal com va explicar l’ARA el 15 de novembre, Mario Hezonja va canviar d’agència de representació. El jugador del Barça va signar per Wasserman Media Group amb el clar objectiu de projectar de la mà del famós Arn Tellem el seu futur a la NBA.

L'ACB ultima l'obertura d'una delegació a Madrid

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 04/05/2015 19:25

L'ACB ha informat aquest dilluns els clubs del treball realitzat a Madrid per a la recerca d'un espai que albergui la delegació de l'associació a Madrid. La selecció definitiva del local es realitzarà en els pròxims dies.

El president de l'ACB, Francisco Roca, haaprofitat l'assemblea general celebrada a Barcelona per informar als clubs quel'ACB, al costat d'altres set lligues, ha enviat al secretari general de la FIBA una carta de rebuig absolut al projecte de laFIBA d'establir quatre finestres per a lacelebració de tornejos classificatoris deseleccions .

Francisco Roca ha decidit ajornar el punt de l'ordre del dia referit a la seva renovació i portar-lo a la pròxima reunió amb els clubs, que tindrà lloc en els pròxims dies i on presentarà les línies estratègiques de treball de l'organització durant els pròxims anys.

Retrobament amb Guardiola sense ressentiment

A. LLIMÓS / I. LLUCH / T. PADILLA | Barcelona | 05/05/2015 00:00

Quan Pep Guardiola va decidir ser al Camp Nou el dia del partit contra el Manchester City, a dins del club es van fer trucades a l’entorn del tècnic de Santpedor per veure si hi havia alguna manera de fer-lo canviar d’opinió, invitant-lo a la llotja presidencial on solen anar els entrenadors de clubs rivals a la Champions. Guardiola, però, tenia decidit anar al partit amb el seu pare, Valentí, i amb Manel Estiarte.

Poques setmanes abans del partit de semifinals, com si tingués una intuïció, Guardiola va tornar per primer cop a l’estadi on havia fet de recollidor de pilotes. Demà hi torna com a tècnic rival en un retorn que si ha obert ferides ho ha fet més a “les pàgines dels diaris” que no a dins del vestidor blaugrana i del bavarès, segons expliquen fonts dels dos equips mig de broma mig cansats per les ganes de buscar polèmica on no n’hi ha. Tant Luis Enrique com Guardiola s’elogien públicament. El tècnic asturià, de fet, amb el seu estil més directe i més sec, va afirmar fa 10 dies que considera Guardiola el millor entrenador del món. “És el meu amic, i jo cuido els meus amics”, va dir. L’asturià, a finals del 2006, va reunir-se amb José Ricart, director esportiu del Nàstic, per negociar la seva incorporació com a tècnic de l’equip tarragoní, cuer de Primera Divisió. En aquell dinar a Vilanova i la Geltrú, Luis Enrique va demanar poder fitxar Guardiola com a ajudant, una decisió que Ricart va considerar assenyada. El president Josep Maria Andreu, però, va espantar-se davant la possibilitat de posar en mans de dos tècnics sense experiència el futur esportiu del club i va decidir no fitxar dos entrenadors que, 9 anys després, són a semifinals de la Champions.

Luis Enrique i Guardiola no compartien gaires coses, però durant els anys que van ser companys al Barça eren dels més treballadors. “Luis Enrique ha sigut sempre un animal competitiu. Un guanyador i un malalt de feina. Guardiola, amb un estil oposat, també. Això els unia. La feina i el futbol”, diu un exjugador que va compartir vestidor amb tots dos. En uns anys que van ser durs, van guanyar plegats una Recopa, dues Lligues, dues Copes, una Supercopa d’Europa i una Supercopa d’Espanya. Un cop van deixar de jugar, Guardiola escrivia articles i visitava Bielsa a l’Argentina. Luis Enrique competia contra si mateix en proves Ironman, de gran exigència. Van mantenir el contacte i el 2005 es van retrobar fent pràctiques d’entrenador plegats al Cadet del Barça. La relació es va reforçar quan Luis Enrique va aterrar al Barça B. Tots dos van utilitzar el Miniestadi com a plataforma de llançament de la seva carrera com a tècnic.

La relació dels ajudants de Luis Enrique amb Guardiola no és tan forta com la del tècnic asturià. I menys emotiva que la dels ajudants de Guardiola amb el Barça, el club al qual paguen cada any la quota de soci. Els catalans del Bayern admeten que han intentat estar “una mica desconnectats” aquests dies per separar els sentiments de la feina. “Ens fa il·lusió competir contra aquestes bèsties. És un premi poder jugar contra el millor equip del món”, diuen. De fet, Guardiola i els seus fa mesos que diuen que el Barça és un dels grans favorits per guanyar la Champions. Ja l’any passat, amb Gerardo Martino, al Bayern es deia que l’equip blaugrana, malgrat tenir problemes, amb aquells jugadors podia acabar guanyant la Lliga. Gairebé van encertar.

Entre els jugadors la primera reacció en conèixer l’aparellament va ser prou bona. Thiago Alcántara i Rafinha es van trucar de seguida per Facetime, Pepe Reina i Javi Martínez es van creuar whatsappsamb internacionals del Barça i la filla de Guardiola va dir de broma al seu pare que podria veure els avis gràcies a l’eliminatòria. Alguns jugadors del Barça, especialment Xavi i Iniesta, s’ho van agafar com un repte. Ràpidament els va tornar el record de la derrota en les semifinals de la Champions d’ara fa dues temporades, quan en una nit de Sant Jordi desafortunada el Bayern va golejar per 4-0 el Barça a l’Allianz Arena. Aquella derrota va marcar uns futbolistes que han utilitzat aquesta ferida per motivar-se durant moments puntals.

“¿Motivació per derrotar Guardiola? No, hi ha motivació per arribar a la final de la Champions”, diuen dins del vestidor blaugrana. L’entorn de Leo Messi pensa el mateix. La relació entre l’argentí i el tècnic de Santpedor va passar per diferents etapes i quan Guardiola va marxar no era bona. Cap de les dues parts, però, no hi dóna importància i tots ho consideren un fet normal en un grup humà. “Amb tanta pressió les discussions existeixen. Però pel fet de ser el Barça sembla que una topada sigui un escàndol”, s’admet. L’entorn de Messi afirma que la relació entre ells dos és “normal” i que els que parlen avui de “mala maror” ho fan per “vendre més i desestabilitzar”. A Messi, per exemple, li va doldre el contingut del llibre Misterio Messi, dels periodistes Sebastián Fest i Alexandre Juillard, on s’afirma que la tardor del 2009 el jugador va enviar un SMS a Guardiola perquè estava enfadat pel fitxatge d’Ibrahimovic. “Són incendis provocats per gent que s’inventa aquestes coses amb mala llet”, diuen. Messi i Guardiola “saben que es van necessitar” en el seu moment, que formaven “un tàndem únic”, segons s’admet des de l’entorn de l’argentí, però ara la relació “s’ha refredat” per la distància. “No és una relació íntima ni fluida, pero es respecten”, conclouen.

Guardiola i el seu cos tècnic, de fet, han dedicat moltes hores a buscar solucions per intentar aturar un futbolista que admiren. “Quan Messi està bé no hi ha sistema defensiu que el pugui controlar”, va admetre poques hores després de saber que es retrobaria amb els jugadors amb qui va tocar el cel. Amb alguns d’ells ha mantingut una bona relació. Amb altres, poca. I amb els futbolistes amb qui no va acabar portant-se gaire bé el temps ha anat curant les ferides.

El Barça encara amb tranquil·litat el duel contra el Bayern. A la directiva però, s’ha estudiat molt bé com calia rebre Guardiola. El retorn d’un tècnic que va mantenir una relació freda amb Sandro Rosell i que ha defensat públicament directius de l’època Laporta no era fàcil de gestionar. “El Barça no ha preparat res per rebre Guardiola. Però demano als socis que el rebin amb honors, perquè va ser molt important per al club”, va dir diumenge Bartomeu a Esports3. “Guardiola no va acabar malament amb la directiva; marxar va ser una decisió personal”, va assegurar Bartomeu. La tensió, però, va existir, ja fos perquè la directiva no entenia la decisió de Guardiola de renovar per temporades i no amb un contracte de llarga durada, ja fos per enveja del protagonisme del tècnic o per les seves amistats. Entre la directiva i Guardiola les coses no sempre van ser fàcils.

Però ha plogut molt i a dins dels dos equips es repeteix una broma: en aquesta semifinal si toca perdre voldrà dir que molts amics arriben a la final. Si el Barça guanya, molts membres del club derrotat a les semifinals animaran el seu botxí a la final, ja que en són socis. Si guanya el Bayern, molts jugadors del Barça animaran Thiago Alcántara, Domènec Torrent Carles Planchart, Lorenzo Buenaventura...i Josep Guardiola, esclar.

Sergi Fernández: “La defensa, la clau del títol”

À.G. | Barcelona | 05/05/2015 00:00

L’endemà d’aixecar la Lliga Europea d’hoquei patins amb el Barça, el porter Sergi Fernández analitza les claus de la victòria d’un conjunt blaugrana que està fent història. “La defensa va ser clau per aconseguir el títol a Bassano. L’equip va ser capaç de defensar durant 13 minuts sense cometre ni una falta i la feina dels companys va ser espectacular -assegura a l’ARA-. Estic molt cansat, però també molt i molt content”, afegeix.

“Portar l’escut del Barça no és fàcil perquè sempre tens l’obligació de guanyar, però a nosaltres ja ens agrada aquesta responsabilitat. Estem acostumats a tenir pressió”, diu el porter. “El grup és molt fort i entre nosaltres ens portem molt bé. Tothom s’hi deixa la pell i afronta cada partit com si fos l’últim”, resumeix.

Aitor Egurrola va dedicar-li el triomf. “Només tinc paraules d’agraïment cap a ell, un jugador del qual pots aprendre coses cada dia. És el millor porter que ha existit mai i és un plaer compartir equip amb ell”, afirma Sergi Fernández, un jugador que s’ha enfortit amb les crítiques: “La nostra posició ens obliga a estar molt exposats, però els porters hem de ser capaços d’assumir aquest rol. Quan perdem, tothom ens mira”.

Messi llega a los 100 partidos en Europa

El delantero del FC Barcelona establecerá un nuevo récord personal en la competición europea diez años después de su debut con el primer equipo

Messi llegará ante el Bayern a los 100 partidos en Europa Gráfico: Marc Creus

FERNANDO BAQUERO

5-5-2015 | 04:05 H.

Leo Messi disputará esta noche en el Camp Nou frente al Bayern su partido cien en competición europea. El delantero del FC Barcelona sigue redondeando sus cifras diez años después de su debut con el primer equipo.

En los 99 encuentros anteriores, desdoblados en 96 de Champions League y tres de la Supercopa de Europa, Messi ha marcado 76 goles y ha sido tres veces campeón de Europa y otras dos ‘supercampeón’ continental.

Messi debutó en Europa en partido oficial el 7 de diciembre de 2004, cuando ni siquiera tenía 17 años. La alternativa se la dio Frank Rijkaard que un mes antes ya le había concedido el bautismo internacional en un amistoso frente al Oporto de José Mourinho.

Aunque tuvo una presencia casi testimonial –un gol en 6 partidos–, fue partícipe en el segundo título continental del FC Barcelona, conquistado en París sobre el Arsenal. Desde entonces, el delantero argentino se ha convertido en una máquina desenfrenada de ganar títulos y de batir récords.

Fue decisivo, sin embargo, en las finales de 2009 con un gol frente al Manchester United de Cristiano Ronaldo y la de 2011, también con otro gol frente los red devils.

En sus once participaciones en la Champions League, Messi se ha coronado máximo goleador en cuatro ediciones. Su mejor año, sin duda fue 2012 que, pese a que el Barça no logró alcanzar la final, Leo se proclamó máximo realizador con 14 dianas en una temporada en la que firmó la estratosférica cifra de 91 goles, únicamente al alcance de la mayor leyenda que ha dado el mundo del fútbol.

Este año, mantiene un nuevo capítulo en su pulso con el madridista Cristiano Ronaldo, ya que ambos están empatados con 8 tantos.

Leo Messi, además, encabeza la lista de los futbolistas que más Balones de Oro ha ganado a lo largo de la historia, en gran medida gracias a sus estelares actuaciones en la Liga de Campeones. El crack barcelonista se ha llevado consecutivamente todos los galardones que se concedieron entre 2009 y 2012.

Mañana, frente al Bayern, Leo alcanzará el centenar de partidos en su mejor momento de la temporada. De esta eliminatoria y la hipotética final surgirán más opciones de seguir pulverizando récords

La octava semifinal de Champions para el Barça en una década
Si algún club ha sido un habitual de última ronda de la Champions es el FC Barcelona con ocho semifinales y tres finales en diez años


Muller, Piqué y Bartra durante las semifinales entre Bayer y Barça de la temporada 2012-13 JAVI FERRÁNDIZ

JUAN MANUEL DÍAZ

5-5-2015 | 16:14 H.


La final de la Champions del 6 de junio en Berlín está en el aire para los cuatro semifinalistas, Real Madrid, Juventus, Bayern de Múnich y FC Barcelona, pero para el equipo de Luis Enrique la presencia en las semifinales de la competición se ha convertido, casi, en un 'servicio mínimo': la que arranca este miércoles es su octava semifinal de la máxima competición continental en la última década.

No se trata de restar trascendencia al hecho, sino todo lo contrario; de resaltar el valor añadido de un equipo como el FC Barcelona que desde la temporada 2003-04, cuando lo recogió Frank Rijkaard 'hundido' en la entonces denominada UEFA Cup, se ha convertido en protagonista estelar de la máxima competición futbolística continental de clubs.

Este es un repaso a esas siete semifinales que han llevado al Barça ha disputar -y ganar- tres finales:

TEMPORADA 2005-06: El FC Barcelona visita en primer lugar el campo del Milan y se impone 0-1 con un espectacular gol de Ludovic Giuly. En la vuelta basta con un empate sin goles para llegar a la final de París en donde se impone al Arsenal (2-1) con remontada y goles de Eto'o y Belletti.


TEMPORADA 2007-08: El Barcelona demuestra una falta de gol alarmante que aprovecha el Manchester United a pesar de que Cristiano Ronaldo falla un penalti en el Camp Nou en la ida (0-0). El veterano Scholes sentencia a los azulgrana en Old Trafford y los 'red devils' eliminan al equipo de Rijkaard.


TEMPORADA 2008-09: Histórica semifinal frente al Chelsea en la que Iniesta se convierte en 'Don Andrés' o 'San Andrés'. Tras el empate sin goles en el Camp Nou, el equipo de Jose Mourinho pone las cosas muy difíciles al de Pep Guardiola con el gol de Michael Essien (9'). Ya en el tiempo de descuento (90+3) aparece Iniesta para marcar un golazo que abre las puertas de la final de Roma que ganará el Barcelona por 2-0 al Manchester United de Alex Ferguson y Cristriano Ronaldo con goles de Eto'o y Messi. Pero antes, en Londres, Víctor Valdés protagoniza espectaculares mano a mano con Didier Drogba.


TEMPORADA 2009-10: La venganza de Mourinho. El Inter remonta el gol inicial de Pedro en Milán (19') y, con ayuda del colegiado Olegàrio Benquerença, muy amigo de 'Mou' y poco hábil a la hora de valorar los fueras de juego y las caídas en las áreas, se impone 3-1 con tantos de Sneijder, Maicon y Milito. En la vuelta, el gol de Piqué no es suficiente (1-0). De nuevo el árbitro de turno, el belga Frank De Bleeckere, es protagonista: anula un gol de Bojan Krkic en la recta final.


TEMPORADA 2010-11: Ahora recibe 'Mou', y' vestido de blanco'. Real Madrid y Barça se cruzan en la Champions tras una campaña intensa y repleta de duelos dialécticos entre Mourinho y Guardiola. El técnico del Barcelona da un golpe de efecto con una rueda de prensa en la que califica al portugués como "el puto amo" de las ruedas de prensa. Al día siguiente, en el Bernabéu, saltan las chispas pero los blaugrana vencen 0-2 con tantos de Messi (76' y 87') y expulsión de Pepe (61'). La vuelta acaba 1-1 (goles de Pedro y Marcelo) y con acusaciones desde el Real Madrid hacia el Barça de teatrero y victimista. En la final, el Barça logra su cuarta Champions vapuleando al Manchester United (3-1) con goles de Pedro, Messi y Villa.


TEMPORADA 2011-12: Vuelve el Chelsea y en esta ocasión para ganar. En el partido de ida en Stamford Bridge Drogba logra el 1-0 (45+2). En el choque de vuelta parece que el Barcelona puede encarar la eliminatoria (Busquets 35', Iniesta 45'), pero Ramires (45+1) y sobre todo Fernando Torres (90+2) le meten la 'puntilla' al vigente campeón.


TEMPORADA 2012-13: La última y la más dolorosa. Frente al Bayern camino del 'triplete'. El Barça ha pasado por los pelos frente al PSG y Leo Messi, pese a que fuerza la máquina, está lesionado. A los bávaros todavía les escuece el 'baño' de los cuartos de final 2008-09 (4-0 y 1-1). Tampoco es mucho mejor el estado físico del resto de la plantilla blaugrana que además afronta los 'palos' de las graves enfermedades de Tito Vilanova y Éric Abidal. El Barça cae 4-0 en la ida y 0-3 en la vuelta; Messi se ve obligado a seguir el duelo desde el banquillo, 'cojo' y sin opciones de ayudar al equipo.


La cuenta pendiente con el Bayern queda abierta hasta hoy...

Cinturó cordat per a un Barça-Bayern amb to nostàlgic i respectuós

NATALIA ARROYO | Barcelona | 06/05/2015 00:01

Segueix-me

Expectació. Moltíssima expectació. Ni a la Ciutat Esportiva Joan Gamper ni a la sala Ricard Maxenchs del Camp Nou hi havia espai per a més càmeres, micròfons i portàtils. Una munió de més de dos-cents periodistes volien començar a jugar ja des d’ahir el trepidant Barça - Bayern Munic de semifinals de la Champions que centrarà totes les mirades aquest vespre (20.45 h, Canal+ Liga de Campeones). Tothom volia escoltar el que tenien a dir els dos personatges més influents del futbol mundial en els últims anys: Leo Messi i Pep Guardiola. Tant és que no sigui asseguts en una taula i darrere un cartell de la Lliga de Campions, sinó sobre la gespa i amb una pilota rodant a prop, on s’han expressat millor des del 2008.

Això tornarà a passar aquesta nit a Barcelona, i per bé que tots dos intentaven vestir-ho de normalitat, com un retrobament entre un futbolista i un entrenador qualsevol, el Barça-Bayern d’avui té molts més ingredients que un simple partit entre dos dels quatre equips més en forma del continent.

L’obsessió de Luis Enrique, a l’ombra dels dos altaveus gegants amb què va conviure ahir, era separar el duel de qualsevol temptació de convertir-lo en un Barça contra Guardiola. “Preparem el partit per derrotar el Bayern, com hem fet sempre. No és un anar contra ell”, va voler deixar clar, i va recordar l’admiració que li té com a professional i com a amic. També l’argentí, que no passava per una roda de premsa des del juliol del 2013, evitava donar la sensació de tenir més ganes que mai pel fet d’enfrontar-se al seu extècnic. El seu to era serè, confiat, madur -i més dur, com se’l veu últimament, ferotgement tatuat al braç dret i a la cama esquerra-. També Guardiola va haver de deixar ben clar -gairebé enfadant-se- davant els mitjans alemanys que el fet de veure’s les cares contra el club de la seva vida no farà que sigui menys professional. “Vull guanyar. Tornar aquí és especial, m’hi he passat 30 anys, en aquest club. No és un partit normal, però quan estic per la feina, estic per la feina. Fa dies que preparo aquest partit el millor possible per guanyar, que no en quedi cap mena de dubte”, va sentenciar. En el seu torn, l’exmadridista Xabi Alonso també va haver d’esforçar-se per no afegir una dosi d’antiga rivalitat a un partit en què sobren al·licients.

Lluita per la possessió

Barça i Bayern comparteixen desig de protagonisme

I un dels aspectes més interessants del duel serà veure quin dels dos equips s’imposa en la seva idea de portar el pes del partit. “Només hi ha una pilota, la volem tots dos, la necessitem per defensar”, analitzava Luis Enrique. A Europa el Barça i el Bayern tenen xifres idèntiques en el joc combinatiu: 62% de possessió i 91% d’encert en les vora set mil passades que han fet els catalans (6.907) i els bavaresos (6.872) des que va començar la Champions. Guardiola, conscient d’aquestes dades, va tornar a recordar que el Barça “s’ha ideat i s’ha parit” per jugar a l’atac com ho fa, però no amagava que la seva intenció és ser fidel al que ha transmès al seu vestidor durant dos anys. “Perdria credibilitat si ara canvio”, raonava.

Parlar de possessió al Bayern i el Barça és, inevitablement, parlar de Xabi Alonso i Messi, els dos futbolistes que més influeixen en el joc del seu equip. El migcentre basc és, amb una mitjana d’1,06 passades per minut, el jugador més actiu dels dos conjunts, seguit de Dani Alves i Andrés Iniesta al Barça (0,85). La presència del brasiler, fora de la parcel·la central del joc, és paral·lela a la de Jordi Alba (0,82), el següent jugador amb més protagonisme entre els blaugranes. Ben a prop de tots ells hi ha Messi (0,77), cada cop més epicentre de tot el joc, també en la gestació de les accions, sense deixar d’estar present prop de les àrees.

Defensar Messi

Guardiola té clar que no hi ha cap defensa que aturi el de Rosario

Que l’àrea d’influència de Messi s’hagi ampliat ara força més enllà de la que ocupava en l’etapa del de Santpedor a la banqueta blaugrana forma part de l’evolució de l’argentí, que admetia que ho acumula tot al calaix de l’aprenentatge per ser millor cada dia, sense concretar si ara és més alguna cosa que abans. El que va deixar clar és que es troba fort, fresc, amb moltes ganes, com l’equip. “Si està com intueixo que està, és imparable. No hi ha cap defensa capaç d’aturar-lo”, va verbalitzar, sec i contundent, Guardiola.

El Bayern, però, no està espantat davant l’argentí. El seu tècnic no ho permetria. Sense voler-se centrar en ell, el català insinuava tenir idees sobre com evitar que Messi participi en el joc, però les feia passar més per la lluita col·lectiva, per fer jugar el Barça al seu propi camp i privar-lo de la pilota, que per només tancar-se a defensar-lo. “Caldrà fer ajudes, tapar els passadissos interiors, sí, però el talent sempre va un pas endavant. I quan el talent és tant, és impossible anticipar què farà”, ampliava. Les possibilitats del Bayern, sorpreses tàctiques al marge, passen per conformar un esquema que s’emmiralli al 4-3-3 del Barça o mirar de trobar superioritat a través del 3-5-2/5-3-2 que també han fet servir els alemanys. D’una manera o de l’altra, els bavaresos buscaran una pressió que incomodi el Barça, i poliran la seva sortida de pilota per evitar ensurts com a Porto.

Un sempre amb matisos

El Bayern adaptarà detalls del seu joc per enfrontar-se al Barça

Les incògnites sobre el partit són màximes, encara que el Barça passi pel seu moment més coherent de la temporada. L’onze de Luis Enrique sembla clar (el dubte que podia generar Mathieu es va resoldre per la baixa del francès): la repetició del patró del City i el PSG. “No crec que el Pep tingui dubtes sobre el plantejament. Coneix l’equip i em coneix a mi”, avançava l’asturià, sense descartar aquell marge de sorpresa que sempre s’espera en escenaris com el d’avui. I que s’incrementa quan es parla de Guardiola. L’entrenador del Bayern veu forats, veu alguna escletxa. Sent que existeix, ho té clar des del primer visionat. “Però quan he remirat amb més detall alguns partits, hem polit conceptes. La idea és la mateixa, però amb matisos. Intentarem que les nostres virtuts apareguin més que mai”.

Aquesta era la recepta del català, la que en la prèvia esperaven Thiago, Javi Martínez o Reina per tombar un Barça que es despenja l’etiqueta de favorit. I és, també, la recepta que el Camp Nou tem que el seu antic líder encara conservi.

Serà un duel apassionant, nostàlgic, ple de mirades que s’admiren i es respecten. El viatge futbolístic del Barça i Guardiola torna a enlairar-se, encara que ara sigui per camins creuats i diferents. Enemics, avui i d’aquí sis dies. La sivella que es va descordar el juny del 2012, “perquè estrenyia molt”, torna a estar ben tensa. No és només una semifinal de Champions. És una d’aquelles dosis de mirall que atrauen amb la mateixa intensitat que espanten.