Madrid votaria Ada Colau

"L’aparent confusió nacional de la llista de la candidata de BCN en Comú no permet situar-la en la categoria del separatisme"

Vicent Sanchis

Madrid votaria Ada Colau. I Madrid és ací sinècdoque. És a dir, la part pel tot. El Madrid dels poders de l’Estat, no el Madrid popular, que vés a saber què, votaria la candidata de Barcelona en Comú. Per què?

En primer lloc, perquè l’aparent confusió nacional de la llista d’Ada Colau no permet situar-la en la categoria del separatisme. Per molt que la candidata de Barcelona en Comú s’hagi proclamat partidària del doble sí, la llista que integra agrupa sensibilitats contradictòries. Des de la potent Iniciativa –ànima de l’artefacte– fins a la comparsa de Procés Constituent. Convé recordar-ho una vegada més. Si CiU i Esquerra no han portat al ple en tot el mandat municipal la proposta d’adherir-se a l’Agrupació de Municipis per la Independència, és perquè Iniciativa els va alertar que hi votaria en contra. L’aritmètica ho ha impedit. L’aritmètica ecosocialista.

Barcelona en Comú, doncs, és considerada com una trava en el procés sobiranista. Els poders de l’Estat interpretarien una victòria d’Ada Colau com una derrota per a l’independentisme. Algú en pot dubtar? La capital de Catalunya és una pedra angular en el camí cap a la independència. Per això cal convertir-la en una pedra a la sabata.

En segon lloc, els poders de l’Estat votarien Barcelona en Comú per accelerar l’hegemonia de Madrid. Això pretenen l’AVE i l’aeroport de Barajas. Això ha pretès sempre l’Estat. Des de Felip II. Barcelona ha fet tant com a pogut per impedir-ne la supeditació. Això vol dir per mantenir-se com a capital financera i empresarial. Contra l’Ibex 35. En la bugada contra l’Estat han anat perdent-se llençols. Què és ara mateix la Borsa de Barcelona? Una bosseta buida.

La victòria d’una candidatura que consideri l’economia de mercat l’enemic facilitaria la feina. Amb tot el plaer del món el nou ajuntament de Madrid atrauria els certàmens, els congressos i les fires que un poder municipal barceloní d’extrema economia social rebutjaria o espantaria. Barcelona es convertiria en un altre referent. Molts poden considerar-lo més còmode, més cordial, més humà. Ja ho veuríem. Menys ingressos sempre acaben equivalent a menys despeses. També socials. En tot cas, a Madrid brindarien amb sidra si la intenció “alternativa” guanyés a Barcelona.

La portada –falsa?- de l’Abc que saludava amb eufòria les enquestes que donen l’alcaldia a Ada Colau pot arribar a ser realitat. Madrid, el Madrid de l’Abc, el Madrid de la casta, agradi o no, votaria Barcelona en Comú.

Barcelona i els amics d'Aznar

"És entendridor de veure el nivell de crispació que el debat municipal ha assolit a la ciutat"

Enric Vila

És entendridor de veure el nivell de crispació que el debat municipal ha assolit a Barcelona. Quan un es mira les enquestes de satisfacció dels barcelonins dels últims anys resulta sorprenent que l'alcalde Trias pugui arribar a ésser descavalcat per un discurs que qualifica el seu govern de mafiós, entre d'altres amables adjectius. El mateix passa quan es ressegueix la política d'inversions per barris, i quan es repassa el currículum de pactes de l'alcalde amb d'altres formacions polítiques. Això per no parlar del bon paper que Barcelona fa en els índexs de desenvolupament urbà que s'han realitzat al món, els últims anys.

Diuen que la ciutat s'ha venut al turisme i al capitalisme descarnat però el model turistic i capitalista que tenim és el mateix que van desenvolupar els governs d’esquerra durant tres dècades. En aquells governs hi havia representats tots els amics i simpatitzants dels grups que ara ataquen Trias com si fos el dimoni escuat. La politica d'habitatge de Barcelona, per exemple, durant molts anys la va portar Iniciativa. Pel que fa al turisme, veient l'evolució dels últims anys, hom diria que el que realment molesta és que els visitants de Barcelona cada cop vagin més ben vestits i comprin en botigues més cares.

Barcelona s'ha convertit en un camp de batalla perquè va millor que mai. Sempre que la capital de Catalunya agafa força entra en conflicte amb Madrid i posa en perill la unitat d'Espanya. És una constant històrica. Ho sabia aquell general que, quan va arribar a la ciutat, el gener de 1939, va preguntar: "quien ha permitido esto?". I ho sabien els militars del segle XIX que es van oposar a tirar a terra les muralles -amb Espartero al capdavant, dient que calia bombardejar la ciutat cada mig segle. També ho sabia Porcioles, l'alcalde franquista que va salvar Barcelona de ser destruïda, a canvi de no recatalanitzar-la, i que abans de la guerra civil havia escrit:

"L'onze de setembre de 1714 no es una data gloriosa per a Catalunya i es prodigaren, sí, per part dels ciutadans de la noble Barcelona, actes veritablement heroics. Els hi mancava, però, a aquells braus catalans, la consciencia nacional, la voluntat decisiva dels avantpassats, perquè la seva obra es pogués veure coronada amb la victòria. En perdre la nostra pàtria definitivament les seves llibertats i en veure's completament anorreada, vençuda i humiliada, sentí l'enyorança de la seva personalitat pròpia i la vergonya d'un poble que havia jugat un tan gran paper en el concert mundial es veiés subjecte a un Estat que l'odiava "

Seguint l'exemple porciolista, Pasqual Maragall va creure que podria projectar Barcelona al món evitant el conflicte amb Espanya i al final es va trobar ell mateix embolicat amb la senyera per defensar quatre coses bàsiques. Potser cal recordar que el merder que tenim ara ve, en bona part, de l'obsessió d'Aznar per tancar el debat autònomic i convertir Madrid en el Pequín del món hispànic. Davant d'aquella política, Maragall va protestar amb un article en El País denunciant que “Madrid se va”. Trias va optar per abraçar l'independentisme amb tebiesa i mantenir un perfil baix. Ara es troba que la seva gestió no llueix prou i que, a través de l'Ada Colau, l'Estat sembla decidit a fer bona l'amenaça de l'Aznar que abans es trencarà Catalunya que no pas Espanya.

Barcelona genera el 30 per cent del PIB de Catalunya i ocupa el 34 per cent dels seus treballadors. Si Barcelona creix, tots els habitants de l'àrea metropolitana i de la resta de Catalunya se'n beneficien. No només això, si Barcelona continua guanyant múscul econòmic i projecció al món, com aquests últims anys, les reivindicacions sobre el port i l'aeroport, ara en mans de Madrid, guanyaran força. Una altra cosa que passarà és que Tolosa i Perpinyà miraran cap a Catalunya més del que ja hi miren ara. Com que l’Ajuntament de Barcelona és de les poques institucions que han passat la crisi sense endeutar-se –i alguna cosa hi deu haver tingut a veure l’actual alcalde-, la ciutat és un reforç per a la sobirania catalana.

Per tant, qui està interessat a introduir les baixes passions en el debat polític sobre Barcelona? Per què una candidata que es presenta amb una llista plena de veterans d'Iniciativa, un partit vinculat a empreses com Agbar, està fent ombra a la CUP? Alguns candidats s'haurien de preguntar si la seva preocupació és la qualitat de vida de Nou Barris o la unitat Espanya, i deixar de fer el joc a l'Aznar. Els qui intenten substituir les bones idees pel ressentiment social haurien de pensar que, a la llarga, ells també hi perderan.

A mi la Colau i companyia no poden decepcionar-me perque no n'espero res, a veure però, si realment satisfan les expectatives dels que hi han confiat.

Visca Catalunya Lliure!

Siempre me han parecido interesantes este tipo de estadísticas que comparan resultados según la zona de residencia. Hay una clarísima tendencia de votos según el origen social, los ricos votan una cosa y los pobres, otra, dicho en términos generalistas.


Mapa y análisis interactivo: distribución del voto por barrios en Barcelona

Barcelona en Comú [...]

Confieso que me da miedo lo que pueda pasar en Barcelona por la elección de Ada Colau como alcaldesa...

Con lo bien que íbamos ahora y ya está hablando de suprimir la Mobil World Congress y otros eventos que generan riqueza y trabajo para nuestra ciudad.

De momento inversores extranjeros ya no quieren saber nada de Barcelona.

¡Ay! Al final resultará que los más populistas son aquéllos que tildan de populistas a los otros ¡Que viene el lobo!

Tu vé haciendo broma... No sé como irá y terminará ésto, pero cuando veas que tu ciudad (de la que estás lejos ahora):

- está siendo llevada por una alcaldesa chaquetera que dijo que nunca se dedicaría a la política.
- que se ha contradicho en sus opiniones y va en contra de lo que postulaba hace unos años en otro partido
- era un ejemplo de progreso, solidaridad, asociacionismo, altruismo y referente mundial y ahora estará siendo llevada por un grupo de anti-sistema.
- frena el progreso no permitiendo el avance de las empresas, que son la fuente de trabajo, dinero y [...]

Bon dia a tothom...
Hace tiempo que no me pasaba por aquí. Se me juntaron varios problemas y claro la economía ni te cuento. Por suerte todo está en vias de solución y aunque he recuperado un rollete que creia perdido y me libra del tema pagar tengo mono del foro. Mi aficion al baile no la he perdido. Abora estoy liado con la kizomba y te da mucha energia positiva y unos buenos calentones para qué negarlo. pero ellas tampoco son de piedra. Puedo dar fe de ello
https://youtu.be/P20Wgpbvgew

Tu vé haciendo broma... No sé como irá y terminará ésto, pero cuando veas que tu ciudad (de la que estás lejos ahora):............

Te crees que éstos nuevos "mesías" salvadores del mundo de Podemos y otros afines van a solucionar los problemas de los necesitados de un plumazo? En qué mundo vives, hijo mio? Todavía crees en los cuentos de hadas?

Como siempre, terminarán llenándose sus bolsillos...

Saludos

Demosles 100 dias por favor. A ver que hacen. Yo estoy a la expectativa.
Es más, se les ha votado para que hagan algo. Si no salen bien la gente misma dejara de votarles ya que les falta tejido influyente para sacar votos de la nada como es el caso de partidos grandes de toda la vida.

El filme sobre la alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, "Alcaldessa", dirigida por Pau Faus, ha ganado esta noche el Gaudí al mejor documental.

"Alcaldessa" competía con otros tres documentales, "Bigas x Bigas", del malogrado Bigas Luna; "Priorat", de David Fernández de Castro, y "Sexo, maracas y chihuahuas", de Diego Mas Trelles.

El documental "Alcaldessa" sigue los pasos de Ada Colau, que hoy estaba presente en el auditorio del Fòrum, durante un año, desde los inicios de la candidatura de Barcelona en comú hasta que fue investida como alcaldesa de la capital catalana

Alcaldessa sigue los pasos de Ada Colau durante un año, desde los inicios de la candidatura de Barcelona en Comú hasta el día en que es investida alcaldesa de la capital catalana. La crónica íntima de los hechos, con un vídeo-diario personal de la misma Colau, y el acceso privilegiado a las entrañas de la formación, nos muestran un episodio que reúne dos argumentos universales: la consecución de una victoria histórica, paradigma de los cambios políticos del sur de Europa, y el combate interior de alguien que se está convirtiendo en lo que tantas veces había cuestionado