ADVERTENCIAS

Baliga-balaga · 25/07/2016, 17:56

//*//L'autonomia que ens cal és la de Portugal//*//

Cita:

Això no té marxa enrere

«Si després d'haver-ho fet tan malament com era possible, l'independentisme no només aguanta, sinó que creix, és evident que ja hem superat el punt de no retorn»

Germà Capdevila | 25/07/2016 a les 00:00h

Després d'una gran campanya electoral, l'independentisme va guanyar les eleccions del 27, i va obtenir un mandat democràtic majoritari per fer de Catalunya un país independent. Tanmateix, el que es guanyà a les urnes es perdé en el camp dialèctic. Es va imposar el relat d'una victòria no suficient, la fal·làcia del 48%.

El plebiscit en forma d'eleccions parlamentàries va ser una necessitat imposada per la impossibilitat fàctica de celebrar un referèndum d'autodeterminació com els d'Escòcia o Quebec. Davant la negativa a deixar-nos comptar vots, vam haver de comptar escons. I vam guanyar. Parlar del 48% és voler aplicar les regles dels referèndums a unes eleccions parlamentàries. És fer trampes.

És evident que si apliquem les regles de puntuació del rugbi a un partit de futbol, el resultat serà molt diferent. Com hauria estat diferent el resultat del 27S sense haver impedit el vot de desenes de milers de catalans a l'exterior, o si s'hagués permès el vot del joves de més de 16 anys, com a Escòcia.

En un plebiscit en forma d'eleccions parlamentàries, regeixen les regles de les eleccions parlamentàries. Per això ningú no fa càlculs sobre quants vots tenia el PP per aprovar amb la seva majoria absoluta la Llei Mordassa o la reforma del TC. Tenia una majoria parlamentària i punt.

Tanmateix hem comprat el conte de la majoria insuficient. D'aquí que tants catalans de bona fe reclamin el RUI, perquè s'han cregut el relat que diu que el 27S no vam guanyar, i en conseqüència no podem aplicar el full de ruta que preveu la independència i l'elaboració d'una constitució, sense tornar a celebrar una consulta. Gran error. La consulta vam guanyar-la el 27S. El Parlament té tota la legitimitat democràtica per fer la independència.

Sumem a aquest error el despropòsit dels pressupostos i de les picabaralles internes. Sumem l'assetjament judicial a qualsevol moviment que faci el govern. Sumem els dos grans grups mediàtics catalans i gairebé tots els espanyols (que sumen més de dos terços de l'audiència a Catalunya) operant obertament contra el procés independentista.

Tot i amb això, el suport ciutadà a la independència no només es manté, sinó que creix. És evident que els resultats del 26J, que van desemmascarar les promeses buides del PSOE i de Podemos –no es pot canviar una Espanya que no vol canviar– ha ajudat a que encara més gent entengui que només amb la independència tenim alguna possibilitat de prosperar. El suport és sòlid i estructural, més enllà dels errors propis i els atacs aliens. Això ja no té marxa enrere. Prou de distraccions i anem per feina.

http://www.naciodigital.cat/opinio/13555/aixo/no/marxa/enrere-

------

Esto no tiene marcha atrás

«Si después de haberlo hecho tan mal como era posible, el independentismo no sólo aguanta, sino que crece, es evidente que ya hemos superado el punto de no retorno»

Hermano Capdevila | 07/25/2016 a las 00: 00h

Tras una gran campaña electoral, el independentismo ganó las elecciones del 27, y obtuvo un mandato democrático mayoritario para hacer de Cataluña un país independiente. Sin embargo, lo que se ganó en las urnas se perdió en el campo dialéctico. Se impuso el relato de una victoria no suficiente, la falacia del 48%.

El plebiscito en forma de elecciones parlamentarias fue una necesidad impuesta por la imposibilidad fáctica de celebrar un referéndum de autodeterminación como los de Escocia o Quebec. Ante la negativa a dejarnos contar votos, tuvimos que contar escaños. Y ganamos. Hablar del 48% es querer aplicar las reglas de los referendos en unas elecciones parlamentarias. Es hacer trampas.

Es evidente que si aplicamos las reglas de puntuación del rugby en un partido de fútbol, el resultado será muy diferente. Como habría sido diferente el resultado del 27S sin haber impedido el voto de decenas de miles de catalanes en el exterior, o si se hubiera permitido el voto de los jóvenes de más de 16 años, como en Escocia.

En un plebiscito en forma de elecciones parlamentarias, rigen las reglas de las elecciones parlamentarias. Por eso nadie hace cálculos sobre cuántos votos tenía el PP para aprobar con su mayoría absoluta la Ley Mordaza o la reforma del TC. Tenía una mayoría parlamentaria y punto.

Sin embargo hemos comprado el cuento de la mayoría insuficiente. De ahí que tantos catalanes de buena fe reclamen RUI, porque se han creído el relato que dice que el 27S no ganamos, y en consecuencia no podemos aplicar la hoja de ruta que prevé la independencia y la elaboración de una constitución, sin volver a celebrar una consulta. Gran error. La consulta ganamos la el 27S. El Parlamento tiene toda la legitimidad democrática para hacer la independencia.

Sumamos a este error el despropósito de los presupuestos y de las rencillas internas. Sumamos el acoso judicial a cualquier movimiento que haga el gobierno. Sumamos los dos grandes grupos mediáticos catalanes y casi todos los españoles (que suman más de dos tercios de la audiencia en Cataluña) operando abiertamente contra el proceso independentista.

Sin embargo, el apoyo ciudadano a la independencia no sólo se mantiene, sino que crece. Es evidente que los resultados del 26J, que desenmascarar las promesas vacías del PSOE y de Podemos -no se puede cambiar una España que no quiere cambiarse ha ayudado a que aún más gente entienda que sólo con la independencia tenemos alguna posibilidad de prosperar. El soporte es sólido y estructural, más allá de los errores propios y los ataques ajenos. Esto ya no tiene marcha atrás. Basta de distracciones y vamos al grano.

Bump:

Cita:

El giracamises de Florentino Pérez va comprar a cop de taló PP i PSOE

La fundació presidida pel madridista, ACS, va donar 100.000 € el 2015 a la FAES i Fundación Pablo Iglesias

La constructora que s'emporta la majoria de concursos públics d'obra pública, ACS, propietat del magnat Florentino Pérez, també president del Real Madrid, sap quedar bé amb tothom i tenir a la parròquia ben contenta. Així ho explica vozpopupuli.com: ACS va donar 100.000 euros en donacions a les fundacions de PP i PSOE durant l'any 2015. Un fet sorprenent, tenint en compte que contradiu els estatus de l'empresa, on s'afirma que les donacions són per béns culturals, científics, o accions relacionades amb l'ensenyament, la investigació, l'educació, així com la conservació i restauració del patrimoni artístic espanyol.

El grup ACS, a través de la seva fundació, va lliurar l'any passat 100.000 euros a la Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials (FAES), presidida per José María Aznar, i també 100.000 euros a la Fundació Pablo Iglesias, lligada al PSOE i presidida per Alfonso Guerra. Cal recordat que ACS és el grup empresarial que més obra pública s'adjudica a l'Estat any rere any.

Incompleix el seu propi reglament

Les donacions a les fundacions del PP i del PSOE s'allunyen dels fins i objectius de la fundació de la constructora espanyola. Fundació ACS, presidida per Florentino Pérez, d'acord als seus estatuts, té com a fins la promoció i desenvolupament d'activitats culturals, científiques, relacionades amb l'ensenyament, la investigació, l'educació, així com la conservació i restauració del patrimoni artístic espanyol.

Excuses de mal pagador

La Fundació ACS va repartir l'any passat 3,8 milions d'euros entre diferents associacions, organitzacions no governamentals, i fundacions. Segons els comptes de 2015 de la fundació presidida per Florentino Pérez, els 100.000 euros lliurats a FAES són "per al compliment dels seus propis fins", i emmarca l'actuació en el suport a la investigació. Els mateixos motius al·ludeix ACS per justificar els 100.000 euros donats a la Fundació Pablo Iglesias.

http://www.directe.cat/noticia/517575/el-giracamises-de-florentino-perez-va-comprar-a-cop-de-talo-pp-i-psoe

---------

El giracamises de Florentino Pérez compró a golpe de talón PP y PSOE

La fundación presidida por el madridista, ACS, donó 100.000 € en 2015 a la FAES y Fundación Pablo Iglesias

La constructora que se lleva la mayoría de concursos públicos de obra pública, ACS, propiedad del magnate Florentino Pérez, también presidente del Real Madrid, sabe quedar bien con todos y tener en la parroquia bien contenta. Así lo explica vozpopupuli.com: ACS dio 100.000 euros en donaciones a las fundaciones de PP y PSOE en el año 2015. Un hecho sorprendente, teniendo en cuenta que contradice los estatus de la empresa, donde se afirma que las donaciones son para bienes culturales, científicos, o acciones relacionadas con la enseñanza, la investigación, la educación, así como la conservación y restauración del patrimonio artístico español.

El grupo ACS, a través de su fundación, entregó el pasado año 100.000 euros a la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES), presidida por José María Aznar, y también 100.000 euros a la Fundación Pablo Iglesias , ligada al PSOE y presidida por Alfonso Guerra. Hay recordado que ACS es el grupo empresarial que más obra pública adjudica al Estado año tras año.

Incumple su propio reglamento

Las donaciones a las fundaciones del PP y del PSOE se alejan de los fines y objetivos de la fundación de la constructora española. Fundación ACS, presidida por Florentino Pérez, de acuerdo a sus estatutos, tiene como fines la promoción y desarrollo de actividades culturales, científicas, relacionadas con la enseñanza, la investigación, la educación, así como la conservación y restauración del patrimonio artístico español.

Excusas de mal pagador

La Fundación ACS repartió el año pasado 3,8 millones de euros entre diferentes asociaciones, organizaciones no gubernamentales, y fundaciones. Según las cuentas de 2015 de la fundación presidida por Florentino Pérez, los 100.000 euros entregados a FAES son "para el cumplimiento de sus propios fines", y enmarca la actuación en el apoyo a la investigación. Los mismos motivos alude ACS para justificar los 100.000 euros donados a la Fundación Pablo Iglesias.

Bump:

Cita:

Brussel·les demana a Espanya recuperar 140 milions d'ajuts il·legals a ADIF

El Nacional
Barcelona. Dilluns, 25 de juliol de 2016
1 minut

La Comissió Europea ha reclamat aquest dilluns a Espanya que recuperi 140,7 milions d'euros en ajuts públics concedits a l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (ADIF) per a la construcció d'un centre d'assajos amb trens d'alta velocitat i equips (CEATF) a prop de Màlaga, a Andalusia, després de concloure arran d'una investigació detallada que no s'ajusten a les normes europees sobre ajuts d'Estat.

"El projecte no s'ajusta a les normes de la UE sobre ajuts estatals, ja que no respon a un autèntic objectiu d'interès comú", ha assegurat l'Executiu comunitari després de la investigació. En concret, no s'esperava que el centre generés pèrdues durant tot el seu període de funcionament i ha assenyalat que "cap inversor privat" va manifestar interès per finançar-lo, malgrat els ajuts públics.

En aquest context, Brussel·les ha conclòs que el projecte només tindria efectes "escassos" a curt termini creant llocs de treball temporals al sector de la construcció el temps que duressin les obres de la infraestructura i, a més, el cost públic era desproporcionadament alt, sense que s'haguessin demostrat els avantatges per compensar el seu cost i pèrdues d'explotació, falsejant la competència.
Interès de mercat

Però és que per a l'executiu europeu tampoc "no sembla existir cap interès en el mercat per desenvolupar productes que funcionin a aquestes altes velocitats" de fins a 520 quilòmetres per hora. Afirmen que "ja no serien comercialment viables" i que, en cas d'estudiar equips i trens de fins a 350km/h, "ja existeixen centres d'assaig a la UE". Seria, en conclusió, "duplicar infraestructures".

Per tot això, doncs, l'ajuda s'ha de retirar per "incompatible". Concretament 140,7 milions d'euros que ja s'havien abonat a ADIF, dels 358,6 previstos per a la seva construcció.

http://www.elnacional.cat/ca/economia/bruselas-ajudes-illegals-adif_106794_102.html

-----

Bruselas pide a España recuperar 140 millones de ayudas ilegales a ADIF

el Nacional
Barcelona. Lunes, 25 de julio de 2016
1 minuto

La Comisión Europea ha reclamado este lunes a España que recupere 140,7 millones de euros en ayudas públicas concedidas al Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF) para la construcción de un centro de ensayos con trenes de alta velocidad y equipos (CEATF) cerca de Málaga, en Andalucía, tras concluir raíz de una investigación detallada que no se ajustan a las normas europeas sobre ayudas de Estado.

"El proyecto no se ajusta a las normas de la UE sobre ayudas estatales, ya que no responde a un verdadero objetivo de interés común", aseguró el Ejecutivo comunitario después de la investigación. En concreto, no se esperaba que el centro generara pérdidas durante todo su periodo de funcionamiento y ha señalado que "ningún inversor privado" manifestó interés para financiarlo, a pesar de las ayudas públicas.

En este contexto, Bruselas ha concluido que el proyecto sólo tendría efectos "escasos" a corto plazo creando puestos de trabajo temporales en el sector de la construcción el tiempo que duraran las obras de la infraestructura y, además, el coste público era desproporcionadamente alto, sin que se hubieran demostrado las ventajas para compensar su coste y pérdidas de explotación, falseando la competencia.
Interés de mercado

Pero es que para el ejecutivo europeo tampoco "no parece existir ningún interés en el mercado para desarrollar productos que funcionen a estas altas velocidades" de hasta 520 kilómetros por hora. Afirman que "ya no serían comercialmente viables" y que, en caso de estudiar equipos y trenes de hasta 350km / h, "ya existen centros de ensayo en la UE". Sería, en conclusión, "duplicar infraestructuras".

Por todo ello, pues, la ayuda se retiró por "incompatible". Concretamente 140,7 millones de euros que ya se habían abonado a ADIF, de los 358,6 previstos para su construcción.

Bump:

Cita:

El condecorador de verges vol ser ambaixador

"Espanya és així i no canviarà. És la conseqüència lògica d'haver deixat de ser un país per convertir-se en una religió"

per Víctor Alexandre 24 de Juliol 2016 a les 19.00 h

La figura del ministre Jorge Fernández Díaz en el marc de la política espanyola ha aixecat molta polseguera a Catalunya; ho ha fet perquè les seves accions responen fil per randa al manual d'un fill ideològic del franquisme i també perquè no sols no ha dimitit sinó que tampoc no ha estat destituït després que sortís a la llum l'anomenada Operació Catalunya, que ell va orquestrar des del ministeri de l'Interior per desacreditar els polítics de Convergència i d'Esquerra i altres figures i entitats de la societat catalana, com ara Carme Forcadell, Muriel Casals, ANC o Òmnium Cultural, a més de diversos ajuntaments. Tanmateix, sense negar ni un bri de raó als catalans que s'han indignat davant de tanta immundícia, cal extreure'n, ni que sigui amb el nas tapat, els aspectes positius que es deriven del fet que el totalitarisme s'ofegui atrapat en les seves pròpies defecacions. Ja ho diu el president Puigdemont: "La claveguera de l'Estat no té qui la depuri". I l'Operació Catalunya n'és un bon exemple.

L'Operació Catalunya és el viu retrat de la impotència. Impotència per crear ni tan sols una fàbrica de falsedats i mentides d'un nivell que superi Pepe Gotera y Otilio (Fernández Díaz i Daniel de Alfonso), que amb les seves 'chapuzas a domicilio', dibuixades per Ibáñez, eren una metàfora del franquisme; impotència per assumir que un Estat no pot ser mai una presó de pobles; impotència per entendre que és en la criminalització de les urnes i dels polítics que les respecten on rau l'autèntica criminalitat; i impotència intel·lectual per poder vèncer democràticament Catalunya. I és que l'Estat espanyol, impossibilitat d'usar la seva eina més característica i tradicional, les forces armades, se sent perdut en una època i en un context geopolític en què els conflictes es dirimeixen votant i no esclafant. No és estrany que encara gosi dir que Gibraltar "és Espanya" i que intenti esclafar la ferma voluntat dels gibraltarenys, de ser britànics. I tampoc no és estrany que en ple 2016 el Tribunal Constitucional es remeti al Decret de Nova Planta del 1707 per justificar l'eliminació del dret civil valencià. Estem parlant d'un Estat que encara viu al segle XVIII.

Situats en aquest punt, és normal que Jorge Fernández Díaz sigui un home frustrat. Néixer tres segles i mig més tard de l'època desitjada l'ha marcat profundament. Ell, conspirant contra Catalunya i ordint trames i instruccions secretes del Consejo de Castilla per abatre-la, s'hauria sentit realitzat en la cort de Felip V. Però va fer tard i s'ha hagut de conformar essent el condecorador de verges de la cort de Felip VI. Condecorador-ambaixador, potser, ja que es deleix per anar al Vaticà. Deu ser que també vol condecorar Déu.

El mes de febrer de 2014, Fernández Díaz va condecorar la Verge Maria Santíssima de l'Amor, amb la Medalla d'Or al Mèrit Policial i una pensió econòmica. Això últim, tanmateix, no es va fer efectiu perquè la Verge, segons sembla, no va acceptar diners. Tampoc no en va acceptar la Santíssima Verge dels Dolors d'Archidona, de Màlaga, en ser condecorada el dia de Hispanidad de l'any següent, el 2015, per la seva "col·laboració amb la Guàrdia Civil". El càrrec de condecorador de verges, com veiem, és força adient per a un home de l'Opus Dei que afirma que manté diàlegs molt interessants amb el seu Àngel de la Guarda, que es diu Marcelo, i que fa profundes meditacions a prop de la tomba de Franco en aquell mausoleu feixista anomenat Valle de los Caídos, que és centre de pelegrinatge de franquistes, falangistes i neonazis.

Però les gestes de Fernández Díaz, en qualitat de condecorador de l'imperi de la senyoreta Pepis, no s'acaben aquí. També va condecorar el seu confessor, Silverio Nieto Núñez, home proper a l'Opus Dei i responsable dels serveis jurídics de la Conferència Episcopal Espanyola, i va honorar amb el títol de Comissari Honorífic el periodista Francisco Marhuenda, director de 'La Razón', pels serveis que presta dia rere dia al nacionalisme espanyol. En aquest cas, tanmateix, el Sindicat Unificat de la policia espanyola va presentar una querella contra Fernández Díaz per un delicte de prevaricació, atès que era una condecoració arbitrària i feta "sense explicació ni motiu que serveixi de fonament llevat de raons personals", però no va reeixir i va ser arxivada pel Tribunal Suprem, cosa ben lògica tractant-se d'un Estat en què allò que de debò progressa judicialment són les querelles contra els polítics catalans que permeten que la gent s'expressi a través del vot.

Recordem, d'altra banda, que Fernández Díaz va ser el ministre que va permetre que es disparessin bales de goma i gasos lacrimògens contra els immigrants subsaharians que el 6 de febrer de 2014 intentaven arribar nedant a la platja del Tarajal, a Ceuta, amb un resultat de quinze morts. Fins i tot el capità que comandava els agents va agafar ell mateix un fusell i va disparar diversos trets per "donar exemple". Què hi ha més repugnant i racista que això?

Ara sabem que l'any 2012, dins el marc de l'Operació Catalunya, es va crear una brigada política per portar a terme tota mena d'operacions il·legals i muntatges policials que criminalitzessin l'independentisme. No només sabem això, també sabem els noms principals de la brigada: Eugenio Pino (factòtum de Fernández Díaz), José Ángel Fuentes Gago (cap de Gabinet), Marcelino Martín-Blas (cap d'Afers Interns), José Luis Olivera (cap de la UDEF), Enrique García Castaño (cap d'Informació), i el confés José Manuel Villarejo.

Tot aquest estat de coses mostra l'Estat espanyol com un Estat profundament corrupte i antidemocràtic, a la cua de la Unió Europea, en què no sols no dimiteix mai ningú, per execrable que pugui ser la seva gestió política, ni es produeixen destitucions per principis ètics i morals, sinó que el delicte és premiat electoralment pel gros d'una societat que accepta que els polítics delinqüents tinguin garantit un opulent futur econòmic, una societat que es mostra indiferent davant l'assassinat de persones, a mans policials, pel sol fet de ser immigrants, i que aprova que l'Estat manipuli les eleccions catalanes impedint el vot dels residents a l'estranger, o la coacció a directors de diari perquè publiquin falsedats sobre els líders independentistes, o la criminalització de persones per raons ideològiques. Tot, com va confessar Jorge Fernández Díaz, es feia amb el vist-i-plau del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que, naturalment, no ha dimitit, que ha tornat a guanyar les eleccions i que, sense cap mena de pressió social en contra, aspira de nou a ser investit president del seu país. Espanya és així i no canviarà. És la conseqüència lògica d'haver deixat de ser un país per convertir-se en una religió.

http://www.mon.cat.prx2.unblocksites.co.prx2.unblocksites.co/cat/notices/2016/07/http_www.mon.cat_cat_notices_2016_07_bassa_s_obre_a_introduir_el_referendum_unil ateral_al_full_de_166883.php

-----

Baliga-balaga · 25/07/2016, 21:12

//*//Donec Perficiam//*//

Cita:

La Generalitat ha de contractar un conductor a Renfe perquè condueixi 1,9km de la línia La Pobla - Lleida

El conductor de FGC ha de deixar el volant durant aquest tram d'un total de 89 km, un fet insòlit

Els nous combois de la línia de tren entre la Pobla de Segur i Lleida porten dos conductors, un de Ferrocarrils de Catalunya (FGC) i un altre de Renfe, situació insòlita que es deu al fet que la Generalitat no té la llicència necessària per als 1,9 quilòmetres de la xarxa estatal per la qual transita en aquesta línia de 89 km. El mateix conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha lamentat aquesta situació, que ha descrit d'"incomprensible i sorprenent", ja que l'atribueix a la "burocràcia" del Govern central.
renfe, fcg, lleida, la pobla, ferrocarrils, la pobla
Dos conductors

La qüestió és que Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) necessita una llicència especial perquè els seus conductors operin en el tram d'interès general de l'Estat que gestiona el Ministeri de Foment i pel qual transiten en 1,9 km els nous combois d'última tecnologia que ha comprat a Suïssa la Generalitat de Catalunya per valor d'uns 9 milions d'euros.

Aquesta última llicència per als nous combois, que depèn de l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària del Ministeri de Foment, porta encallada fa alguns mesos, segons la Generalitat, pel que han hagut de pagar a Renfe perquè els proveeixi de conductors homologats per dur a terme els 1,9 quilòmetres de la xarxa estatal per on passa la línia la Pobla-Lleida, moment en el qual el conductor d'FGC ha de deixar el comandament al conductor de Renfe.

Cornut i pagar el beure

La Generalitat no ha volgut esperar a tenir aquesta autorització i ha decidit pagar a Renfe pels seus conductors, per al tram de 1,9 km, fins que rebi llum verda per als seus maquinistes.

La Generalitat ha informat en una nota que ja va haver de retardar el passat mes d'abril la posada en marxa dels dos nous combois per la falta de l'homologació per operar en aquest tram de la línia, que formen part de la xarxa bàsica de interès general propietat de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif). Ara falta el permís per als conductors.

http://www.directe.cat/noticia/517644/la-generalitat-ha-de-contractar-un-conductor-a-renfe-perque-condueixi-1-9km-de-la-linia-la

--------

La Generalitat debe contratar a un conductor a Renfe para que conduzca 1,9km de la línea Pobla - Lleida

El conductor de FGC ha de dejar el volante durante este tramo de un total de 89 km, un hecho insólito

Los nuevos convoyes de la línea de tren entre la Pobla de Segur y Lleida llevan dos conductores, uno de Ferrocarriles de Cataluña (FGC) y otro de Renfe, situación insólita que se debe a que la Generalitat no tiene la licencia necesaria para los 1,9 kilómetros de la red estatal por la que transita en esta línea de 89 km. El mismo consejero de Territorio y Sostenibilidad, Josep Rull, ha lamentado esta situación, que ha descrito de "incomprensible y sorprendente", ya que la atribuye a la "burocracia" del Gobierno central.

La cuestión es que Ferrocarriles de la Generalitat de Cataluña (FGC) necesita una licencia especial para que sus conductores operen en el tramo de interés general del Estado que gestiona el Ministerio de Fomento y por el que transitan en 1,9 km los nuevos convoyes de última tecnología que ha comprado en Suiza la Generalidad de Cataluña por valor de unos 9 millones de euros.

Esta última licencia para los nuevos convoyes, que depende de la Agencia Estatal de Seguridad Ferroviaria del Ministerio de Fomento, puerta atascada hace algunos meses, según la Generalitat, por lo que han tenido que pagar a Renfe para que los provea de conductores homologados para llevar a cabo los 1,9 kilómetros de la red estatal por donde pasa la línea Pobla-Lleida, momento en el que el conductor de FGC debe dejar el mando al conductor de Renfe.

Cornudo y apaleado

La Generalitat no ha querido esperar a tener esta autorización y ha decidido pagar a Renfe por sus conductores, para el tramo de 1,9 km, hasta que reciba luz verde para sus maquinistas.

La Generalitat ha informado en una nota que ya tuvo que retrasar el pasado mes de abril la puesta en marcha de los dos nuevos convoyes por la falta de la homologación para operar en este tramo de la línea, que forman parte de la red básica de interés general propiedad del Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (Adif). Ahora falta el permiso para los conductores.

Baliga-balaga · 26/07/2016, 07:33

//*// Ara és l'hora //*//

Cita:

El Govern portarà Adif als jutjats perquè inverteixi a Rodalies

ARA Barcelona
25/07/2016 13:53

El conseller de Territori i Sostenibilitat,Josep Rull, ha anunciat aquest dilluns que interposarà un recurs contenciós administratiu davant l'Audiència Nacional a contra Adif perquè efectuï les inversions compromeses a la xarxa ferroviària catalana, ja que la situació actual és "inacceptable", segons ha explicat en roda de premsa. La intenció del govern és formalitzar el recurs a l'octubre.

Rull ha signat aquest dilluns un manifest unitari del món municipal al costat de la tinent d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de Barcelona, Janet Sanz; la vicepresidenta de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Rosa Maria Perelló, i la vicepresidenta de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Laura Camps.

El conseller ha condicionat la interposició del recurs al compliment per part d'Adif del requeriment previ que la Generalitat va presentar al juny: "Fora que responguin abans, tenim tres mesos per presentar el recurs", que reclama que s'executi la part que es deu de 4.000 milions d'euros pactats per al període 2009-2015 i dels 306 milions per al tram 2014-2016.

Avui mateix la manca d'inversions a la xarxa ferroviària catalana s'ha traduït en una nova incidència a la R16, que ha deixat 250 passatgers atrapats, durant prop de tres hores, en un tren entre l'Ametlla i Vandellòs.

http://m.ara.cat/societat/Govern-Adif-jutjats-inverteixi-Rodalies_0_1619838112.html

----

hotmail2866 · 26/07/2016, 09:17

Independencia

Ahir el actor Sergi Mateu va llegir a la sala de actes del Ateneu Barcelones el discurs que va fer fa 130 al teatre Novedades Josep Narcis Roca Farrera ( primer gran discurs del independentisme) ahir es cumplian 130 anys

Baliga-balaga · 26/07/2016, 17:00

//*// Visca Catalunya Lliure! //*//

Cita:

Obertes les inscripcions als 44 trams de la mobilització de la diada d’enguany

ANC i Òmnium anuncien que les cinc concentracions descentralitzades es faran a Salt, Lleida, Tarragona, Berga i Barcelona

Captura-de-pantalla----a-les-

Per: Redacció
26.07.2016 02:00

Falten quaranta-vuit dies per a la gran mobilització anual de l’independentisme. La diada de l’Onze de Setembre és cada any, des del 2012, una demostració de força del moviment sobiranista. L’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural han presentat aquest migdia els detalls d’una mobilització que serà descentralitzada, en cinc punts diferents del Principat: Lleida, Salt, Berga, Tarragona i Barcelona. Ja s’ha activat el mecanisme per a inscriure’s als 44 trams de la mobilització. La inscripció es pot fer per internet o per telèfon: al 93 522 11 09 (horari: de dilluns a divendres de 10.00 a 20.00 i el dissabte de 10.00 a 14.00).

A Berga, la concentració es farà al passeig de la Pau; a Tarragona, a la Rambla Nova; a Lleida, a la llera del Segre; a Salt, al passeig dels Països Catalans; i a Barcelona, al passeig Lluís Companys i al passeig de Sant Joan fins a la Diagonal. Les entitats sobiranistes han volgut donar un significat a cadascun d’aquests punts de mobilització de la diada:

Salt: La república de la solidaritat i la diversitat. ‘Salt és la República de la solidaritat i de la diversitat. El país de tots, de la justícia social, del respecte a la immigració, de la convivència, de la protecció dels refugiats.’

Berga: La república de la cultura. ‘Berga és la República de la cultura i representa les arrels d’una identitat viva, diversa, en construcció permanent.’

Tarragona: La república en xarxa i de progrés. ‘Tarragona és la República en xarxa i de progrés. És futur i progrés econòmic, en contrast amb el sagnant dèficit d’infrastructures actual, sense corredor mediterrani, amb la potencialitat econòmica escapçada.’

Lleida: La república de l’equilibri territorial. ‘Lleida és la República de l’equilibri territorial. És el país amb diversitat de territoris, paisatges, necessitats, que fa present l’equilibri territorial, la pagesia.’

Barcelona: La república de les llibertats. ‘Barcelona és la República de les llibertats, la seu històrica de la nostra sobirania i la futura capital de la República Catalana, la garantia de les nostres llibertats ciutadanes.’

Els presidents de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, han presentat els actes de la diada en una conferència de premsa a l’Arc del Triomf de Barcelona. Sànchez ha explicat que l’objectiu és que ‘tots els punts esdevinguin capitals del projecte de la república catalana’. I ha afegit: ‘Serà una diada del territori cap al món.’ A més, ha explicat que enguany es combinaria una diada descentralitzada amb un missatge d’unitat: ‘Sortirem al carrer, omplirem les viles. Tothom hi és convidat. Tothom sap que és imprescindible per a construir l’últim tram de la república catalana.’

Jordi Cuixart ha fet una crida ‘a tots els demòcrates catalans’. Ha dit: ‘Les entitats sobiranistes vetllen per protegir-nos davant els greuges de l’estat. Persistim, no defallim, insistim en el dret d’autodeterminació. Tothom hi és convidat, amb alegria i fermesa.’

http://www.vilaweb.cat/noticies/sobren-les-inscripcions-pels-trams-de-la-mobilitzacio-de-la-diada-denguany/

---------

Abiertas las inscripciones a los 44 tramos de la movilización de la fiesta de este año

ANC y Òmnium anuncian que las cinco concentraciones descentralizadas se harán en Salt, Lleida, Tarragona, Berga y Barcelona
Once de Septiembre a punto anc omnium

Por: Redacción
07/26/2016 2:00

Faltan cuarenta y ocho días para la gran movilización anual del independentismo. El día de la Once de Septiembre es cada año, desde 2012, una demostración de fuerza del movimiento soberanista. La Asamblea Nacional Catalana y Òmnium Cultural han presentado este mediodía los detalles de una movilización que será descentralizada, en cinco puntos diferentes del Principado: Lleida, Salt, Berga, Tarragona y Barcelona. Ya se ha activado el mecanismo para inscribirse en los 44 tramos de la movilización. La inscripción se puede hacer por internet o por teléfono: el 93522 11 09 (horario: de lunes a viernes de 10.00 a 20.00 y el sábado de 10.00 a 14.00).

En Berga, la concentración se hará en el paseo de la Paz; en Tarragona, en la Rambla Nova; en Lleida, en el cauce del Segre; en Salt, en el paseo de los Países Catalanes; y en Barcelona, en el paseo Lluís Companys y el paseo de San Juan hasta la Diagonal. Las entidades soberanistas han querido dar un significado a cada uno de estos puntos de movilización de la fiesta:

Salto: La república de la solidaridad y la diversidad. 'Salt es la República de la solidaridad y de la diversidad. El país de todos, de la justicia social, el respeto a la inmigración, de la convivencia, de la protección de los refugiados. '

Berga: La república de la cultura. 'Berga es la República de la cultura y representa las raíces de una identidad viva, diversa, en construcción permanente.'

Tarragona: La república en red y de progreso. 'Tarragona es la República en red y de progreso. Es futuro y progreso económico, en contraste con el sangriento déficit de infraestructuras actual, sin corredor mediterráneo, con la potencialidad económica descabezada. '

Lleida: La república del equilibrio territorial. 'Lleida es la República del equilibrio territorial. Es el país con diversidad de territorios, paisajes, necesidades, que hace presente el equilibrio territorial, la agricultura. '

Barcelona: La república de las libertades. 'Barcelona es la República de las libertades, la sede histórica de nuestra soberanía y la futura capital de la República Catalana, la garantía de nuestras libertades ciudadanas.'

Los presidentes de la ANC y Òmnium, Jordi Sánchez y Jordi Cuixart, han presentado los actos de la fiesta en una conferencia de prensa en el Arco del Triunfo de Barcelona. Sánchez ha explicado que el objetivo es que 'todos los puntos sean capitales del proyecto de la república catalana'. Y añadió: 'Será una fiesta del territorio hacia el mundo.' Además, explicó que este año se combinaría una jornada descentralizada con un mensaje de unidad: 'Saldremos a la calle, llenaremos las villas. Todo el mundo está invitado. Todo el mundo sabe que es imprescindible para construir el último tramo de la república catalana. '

Jordi Cuixart ha llamado 'a todos los demócratas catalanes'. Dijo: 'Las entidades soberanistas velan por protegernos ante los agravios del estado. Persistimos, no desfallecemos, insistimos en el derecho de autodeterminación. Todo el mundo está invitado, con alegría y firmeza. '

------

Ja la tenim aquí!!! smile

Bump:

Cita:

Processen el PP per esborrar els ordinadors de Bárcenas

La jutge creu que hi pot haver un delicte de danys informàtics i encobriment per part del partit de Mariano Rajoy

Luis Bárcenas
Luis Bárcenas | E.P.
per Redacció 26 de Juliol 2016 a les 15.36 h
Una jutge de Madrid ha processat el PP pels suposats delictes de danys informàtics i d'encobriment en el cas dels documents esborrats dels discs durs dels ordinadors utilitzats per l'extresorer del partit Luis Bárcenas.

A més, la jutge també ha ordenat que es processi la tresorera i gerent del partit, Carmen Navarro, l'assessor jurídic, Alberto Durán i el director del sistema informàtic del PP, Jose Manuel Moreno.

Cal recordar que Bárcenas va declarar que hi havia informació ene els seus ordinadors sobre l'anomenada caixa B del partit que lidera Mariano Rajoy.

http://www.mon.cat/cat/notices/2016/07/processes_el_pp_per_esborrar_166959.php

-----

Procesan el PP por borrar los ordenadores de Bárcenas

La juez cree que puede haber un delito de daños informáticos y encubrimiento por parte del partido de Mariano Rajoy

Luis Bárcenas | E.P.
por Redacción 26 de Julio 2016 a las 15:36 h

Una juez de Madrid ha procesado el PP por los supuestos delitos de daños informáticos y de encubrimiento en el caso de los documentos borrados de los discos duros de los ordenadores utilizados por el extesorero del partido Luis Bárcenas.

Además, la juez también ha ordenado que se procese la tesorera y gerente del partido, Carmen Navarro, el asesor jurídico, Alberto Durán y el director del sistema informático del PP, José Manuel Moreno.

Hay que recordar que Bárcenas declaró que había información ene sus ordenadores sobre la llamada caja B del partido que lidera Mariano Rajoy.

Bump:

Cita:

VÍDEO: El primer discurs independentista, del 25 de juliol de 1886

L'actor Sergi Mateu ha llegit aquest cèlebre discurs que va causar un autèntic furor

Per: Redacció
25.07.2016 21:36

Avui fa cent trenta anys del primer gran discurs independentista pronunciat en un esdeveniment públic. Per aquest motiu, la Comissió de la Dignitat, juntament amb l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), l’Ateneu Barcelonès, el Cercle Català de Negocis (CCN) i la revista Sàpiens, han organitzat l’acte ‘Aquí va néixer tot’. Per rememorar l’efemèride, l’actor Sergi Mateu ha estat l’encarregat de llegir aquell discurs.

Es va fer el 25 de juliol de 1886 al Teatre Novetats de Barcelona. Fou un acte multitudinari per a protestar pel tractat de lliure canvi (signat entre l’estat espanyol i la Gran Bretanya) que causà un greu perjudici a la indústria catalana. Un metge barceloní hi va llegir una carta tramesa per Josep Narcís Roca i Ferreras, conegut columnista i farmacèutic, reconegut com el primer teòric de l’independentisme català. El discurs va causar un autèntic furor i se’n va fer ressò tota la premsa de Barcelona: de La Vanguardia al Diario de Barcelona.

(Si cliqueu a l'enllaç podreu veure i sentir el video amb el discurs de 1886 al Teatre Novetats recreat per en Sergi Mateu)

http://www.vilaweb.cat/noticies/video-el-primer-discurs-independentista-del-25-de-juliol-de-1886/

-----------

VIDEO: El primer discurso independentista, del 25 de julio de 1886

El actor Sergi Mateu ha leído este célebre discurso que causó un auténtico furor

Por: Redacción
07/25/2016 21:36

Hoy hace ciento treinta años del primer gran discurso independentista pronunciado en un evento público. Por este motivo, la Comisión de la Dignidad, junto con la Asamblea Nacional Catalana (ANC), el Ateneu Barcelonès, el Círculo Catalán de Negocios (CCN) y la revista Sàpiens, han organizado el acto 'Aquí nació todo' . Para rememorar la efeméride, el actor Sergi Mateu ha sido el encargado de leer ese discurso.

Se hizo el 25 de julio de 1886 en el Teatro Novedades de Barcelona. Fue un acto multitudinario para protestar por el tratado de libre cambio (firmado entre España y Gran Bretaña) que causó un grave perjuicio a la industria catalana. Un médico barcelonés leyó una carta enviada por José Narciso Roca y Ferreras, conocido columnista y farmacéutico, reconocido como el primer teórico del independentismo catalán. El discurso causó un auténtico furor y se hizo eco toda la prensa de Barcelona: de La Vanguardia en el Diario de Barcelona.

(Si pulsáis en el enlace podréis ver y oir el video con el discurso de 1886 en el Teatro Novedades recreado por Sergi Mateu)

Bump:

Cita:

Iniciado por hotmail2866

Ahir el actor Sergi Mateu va llegir a la sala de actes del Ateneu Barcelones el discurs que va fer fa 130 al teatre Novedades Josep Narcis Roca Farrera ( primer gran discurs del independentisme) ahir es cumplian 130 anys

Hi vas anar, hotmail? Un discurs, salvaguardant les distácies de 130 anys, plenament vigent, per cert.

Baliga-balaga · 26/07/2016, 21:08

//*//Com seguem espigues d'or, quan convé seguem cadenes!//*//

DVD-L'apropiació del descobriment d'Amèrica 1-histocat.cat

DVD-L'apropiació del descobriment d'Amèrica 2-histocat.cat

-----

En realidad, la "Operación Catalunya" lleva en marcha más tiempo..? 5 siglos tal vez? Quizás más?

Cita:

Quan tot s'enlaira! Independentisme i estat emocional

«En moments de desànim emocional de l'independentisme, l'enquesta ens recorda que més enllà del cansament mobilitzador arribar a la independència és només qüestió d'anys o simplement de mesos»
Roger Buch | 26/07/2016 a les 00:01h

L'estat d'ànim de l'independentisme no passa pel seu millor moment. Enguany la Diada va més tard que mai, altres vegades feia setmanes que ja ens havíem inscrit i miràvem quants trams eren verds o vermells.

El govern funciona amb pressupostos prorrogats, pendent de resoldre una espinosa qüestió de confiança. I tot i que el full de ruta avança i es preparen estructures d'Estat, la ciutadania vol concrecions i es desorienta amb el debat sobre una RUI que no se sap en quin moment del full de ruta caldria col·locar.

Els activistes independentistes estan exhausts, ja ho han provat tot, han espremut la imaginació fins al límit, han batut el rècord Guinness de mobilitzacions. Què podem fer que sigui "més" que les quatre manifestacions més espectaculars de la història d'Europa de les darreres dècades? Nou mesos després de les setmanes més èpiques del procés, entre la Meridiana i el 27S, l'independentisme viu probablement el seu moment de moral més baixa.

I és just ara que apareix l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió que dóna els resultats més favorables a la independència de tota la història. El suport a la independència no només no recula sinó que puja i clarament supera els partidaris del no. Això voldria dir que en un hipotètic referèndum amb alta participació, el sí guanyaria amb força claredat. I és que de fet l'enquesta no recull l'estat emocional de la gent sinó el seu desig d'independència.

Si mirem amb detall el suport a la independència per franges d'edat a l'enquesta, es pot veure com aquest és molt alt entre els joves i que va disminuint progressivament amb l'edat. Així mentre el suport a la independència arriba gairebé al 60% entre la franja dels 18 als 34 anys, aquest va caient poc a poc fins a arribar a la franja dels de més de 65 on no arriba al 41% i es veu superat pels partidaris del no.

Davant d'una tendència com aquesta, una de les possibles interpretacions que podria fer-se, és a partir de l'edat. A més joves, més amants dels canvis i, a més grans, més conservadors i més porucs davant d'escenaris incerts. Seguint aquesta idea, els joves a mida que es fessin grans serien més conservadors i per tant deixarien de donar suport a la independència.

Aquesta interpretació, però, no sembla la més encertada, ja que precisament el gran canvi de l'any 2012, va ser el gran percentatge de persones de més de 50 anys que en poc temps van passar-se en bloc a l'independentisme.

El que hi ha té una explicació generacional. És a dir que l'independentisme no es cura amb l'edat sinó que cada any que passa, hi haurà més independentistes, perquè ningú no deixa de ser-ne. De fet, amb dades d'altres enquestes, el factor clau, relacionat amb el tema generacional és el fet d'haver nascut a Catalunya. No és tant parlar català o castellà sinó haver-hi nascut. En la franja de més de 65 anys és on hi ha precisament més percentatge de persones nascudes fora de Catalunya. Un percentatge molt important dels que van venir als anys 60 a Catalunya no volen la independència de Catalunya en cap cas, mentre que, en canvi, una part important dels seus fills i sobretot dels seus néts, encara que mantinguin el castellà com a llengua primera, sí que en són favorables.

En tot cas, en moments de desànim emocional de l'independentisme, l'enquesta ens recorda que més enllà del cansament mobilitzador arribar a la independència és només qüestió d'anys o simplement de mesos. I també és bo recordar que les bases independentistes tant aviat es desanimen com també s'activen. A vegades n'hi ha prou amb una petita guspira perquè tot s'enlairi. Pot ser l'inici del procés constituent, la convocatòria d'una Diada diferent i atractiva, la investidura de Rajoy, la convocatòria de les terceres eleccions espanyoles o, posem per cas, un senzill acte de desobediència al Parlament exhibint unitat independentista.

http://www.naciodigital.cat/opinio/13562/quan/tot/enlaira/independentisme/estat/emocional

-----

Cuando todo despega! Independentismo y estado emocional

«En momentos de desánimo emocional del independentismo, la encuesta nos recuerda que más allá del cansancio movilizador llegar a la independencia es sólo cuestión de años o simplemente de meses»

Roger Buch | 07/26/2016 a las 00: 01h

El estado de ánimo del independentismo no pasa por su mejor momento. Este año la Diada más tarde que nunca, otras veces hacía semanas que ya nos habíamos inscrito y mirábamos varios tramos eran verdes o rojos.El gobierno funciona con presupuestos prorrogados, pendiente de resolver una espinosa cuestión de confianza. Y aunque la hoja de ruta avanza y se preparan estructuras de Estado, la ciudadanía quiere concreciones y se desorienta con el debate sobre una RUI que no se sabe en qué momento de la hoja de ruta sería necesario colocar.

Los activistas independentistas están exhaustos, ya lo han probado todo, han exprimido la imaginación hasta el límite, han batido el récord Guinness de movilizaciones. ¿Qué podemos hacer que sea "más" que las cuatro manifestaciones más espectaculares de la historia de Europa de las últimas décadas? Nueve meses después de las semanas más épicas del proceso, entre la Meridiana y el 27S, el independentismo vive probablemente su momento de moral más baja.

Y es justo ahora que aparece la encuesta del Centro de Estudios de Opinión que da los resultados más favorables a la independencia de toda la historia. El apoyo a la independencia no sólo no retrocede sino que sube y claramente supera los partidarios del no. Esto significaría que en un hipotético referéndum con alta participación, el sí ganaría con bastante claridad. Y es que de hecho la encuesta no recoge el estado emocional de la gente sino su deseo de independencia.

Si miramos con detalle el apoyo a la independencia por franjas de edad en la encuesta, se puede ver como este es muy alto entre los jóvenes y que va disminuyendo progresivamente con la edad. Así mientras el apoyo a la independencia llega casi al 60% entre la franja de los 18 a los 34 años, este va cayendo poco a poco hasta llegar a la franja de los de más de 65 donde no llega al 41% y se ve superado por los partidarios del no.

Ante una tendencia como esta, una de las posibles interpretaciones que podría hacerse, es a partir de la edad. A más jóvenes, más amantes de los cambios y, más grandes, más conservadores y más miedosos ante escenarios inciertos. Siguiendo esta idea, los jóvenes a medida que se hicieran grandes serían más conservadores y por tanto dejarían de apoyar la independencia.

Esta interpretación, sin embargo, no parece la más acertada, ya que precisamente el gran cambio del año 2012, fue el gran porcentaje de personas de más de 50 años que en poco tiempo pasaron en bloque al independentismo.

Lo que hay tiene una explicación generacional. Es decir que el independentismo no se cura con la edad sino que cada año que pasa, habrá más independentistas, porque nadie deja de serlo. De hecho, con datos de otras encuestas, el factor clave, relacionado con el tema generacional es el hecho de haber nacido en Cataluña. No es tanto hablar catalán o castellano sino haber nacido. En la franja de más de 65 años es donde está precisamente más porcentaje de personas nacidas fuera de Cataluña. Un porcentaje muy importante de los que vinieron en los años 60 en Cataluña no quieren la independencia de Cataluña en ningún caso, mientras que, en cambio, una parte importante de sus hijos y sobre todo de sus nietos, aunque mantengan el castellano como lengua primera , sí que son favorables.

En todo caso, en momentos de desánimo emocional del independentismo, la encuesta nos recuerda que más allá del cansancio movilizador llegar a la independencia es sólo cuestión de años o simplemente de meses. Y también es bueno recordar que las bases independentistas tan pronto se desaniman como también se activan. A veces basta con una pequeña chispa para que todo despegue. Puede ser el inicio del proceso constituyente, la convocatoria de una Diada diferente y atractiva, la investidura de Rajoy, la convocatoria de las terceras elecciones españolas o, por ejemplo, un sencillo acto de desobediencia en el Parlament exhibiendo unidad independentista.

Baliga-balaga · 26/07/2016, 23:31

//*//Catalunya triomfant tornarà a ser rica i plena!!!//*//

VI Simposi-Senyeres conquesta Amèrica en 4 parts histocat.cat

"Operación Cataluña"?

Bump:

Cita:

Escàndol: El Valle de los Caídos porta 58 anys sense rendir comptes malgrat rebre una subvenció de 340.000 € anuals

El Tribunal de Comptes espanyol ara se n'adona i ho denuncia

El Tribunal de Comptes finalment ha aprovat un document, segons anuncia CadenaSer.com, on assegura que no hi ha inventari dels béns de El Valle de los Caídos, que no disposa de pressupost, que no rendeix comptes de la seva execució i que no elabora memòria de situació i funcionament. I això mai s'ha fet, el que segons l'informe de fiscalització aprovat divendres passat, suposa l'incompliment dels requisits de la Llei de subvencions.

El Tribunal de Comptes espanyol no se n'ha adonat fins ara que s'han demanat els comptes per realitzar l'informe. A més, l'òrgan fiscal troba les explicacions donades sobre els comptes mostrades en els documents a partir de la petició del tot deficients. El secretisme econòmic a El Valle de los Caídos s'ha mantingut ocult fins ara malgrat rebre una subvenció anual de 340.000 euros. Mai s'ha fet cap informe ni s'han rendit comptes durant els últims 58 anys.

http://www.directe.cat/noticia/517997/escandol-el-valle-de-los-caidos-porta-58-anys-sense-rendir-comptes-malgrat-rebre-una-subve

Bump:

Cita:

Els Borbons oblidats

"La crisi institucional en què està subsumit el Madrid polític deixa al descobert que el rei no resoldrà res més que els mitjans de vida d'ell i la seva família"

http://www.mon.cat/cat/notices/2016/07/els_borbons_oblidats_166965.php

----

hotmail2866 · 27/07/2016, 08:32

Rura de la independencia

Dissabte 30 de juliol a las 10,30 inici Museu dHistoria de Catalunya ,final Plaça de Catalunya

Un passeig pels llocs, fets i els personantges coneguts i no tant, que a l'albada de l'independentisme forjaren l'espirit dels catalans rebells d'avui :desde del primer Onze de setembre combatiu (1901) fins a les arriscades accions del FRONT NACIONAL DE CATALUNYA(1946)
Museu d Historia de Catalunya ;Estelada 1915
Fossar de les Moreres
Casa Roca Farreras(c.Flassaders)
Plaça Sant Jaume
C.A.D.C.I
Hotel Comtal
Nosaltres Sopls (c. del Pi)

Complot de Garraf (C.Bertrellans)
Seu Unio Catalanista
Monument a Maciá
Contate@ estelada.cat

Baliga-balaga · 27/07/2016, 10:52

//*// Ara és l'hora //*//

Cita:

Iniciado por hotmail2866

Dissabte 30 de juliol a las 10,30 inici Museu dHistoria de Catalunya ,final Plaça de Catalunya

Un passeig pels llocs, fets i els personantges coneguts i no tant, que a l'albada de l'independentisme forjaren l'espirit dels catalans rebells d'avui :desde del primer Onze de setembre combatiu (1901) fins a les arriscades accions del FRONT NACIONAL DE CATALUNYA(1946)
Museu d Historia de Catalunya ;Estelada 1915
Fossar de les Moreres
Casa Roca Farreras(c.Flassaders)
Plaça Sant Jaume
C.A.D.C.I
Hotel Comtal
Nosaltres Sopls (c. del Pi)

Complot de Garraf (C.Bertrellans) [...]

Gràcies per compartir-ho, hotmail. Pinta molt bé.

Baliga-balaga · 27/07/2016, 21:34

//*// Ara és l'hora! //*//

Doncs he trucat per apuntar'me a la ruta de la independència però no m'han agafat el telèfon, he deixat missatge.

Tu hi aniràs, hotmail?

Val 10€ i sembla molt interessant.

http://www.estelada.cat/

Bump: Cristobal Colón era catalán, así lo afirman las últimas investigaciones realizadas.

Bump: La Completa Historia de los Catalanes VIDEO CENSURADO

Bump:

Cita:

Ara va de debò?

"Si la CUP volia que Junts pel Sí desobeís el Constitucional, ja ho ha fet. Obertament i frontalment"

per Vicent Sanchis 27 de Juliol 2016 a les 20.57 h

Des del començament de legislatura les turbulències entre la CUP i Junts pel Sí, superada la gran fissura d'Artur Mas, s'explicaven per una confrontació a l'hora d'entendre la resolució sobiranista que el Parlament va aprovar el 9 de novembre. Deia aquella declaració que les institucions catalanes no se sotmetrien a les de l'Estat i concretava la rebel·lia en el Tribunal Constitucional, una instància "deslegitimada".

Però després de l'audàcia, tant Esquerra com Convergència van matisar que la gran desobediència arribaria amb el final de la legislatura i que prendria cos i volada amb tres lleis de desconnexió i una inexplicada nova declaració. Aquesta estratègia, justificada amb la necessitat de consolidar més les magres estructures d'Estat de Catalunya i d'eixamplar la base social del sobiranisme, no va agradar gens als membres de l'esquerra rupturista, que la van equiparar a la vella tàctica del peix al cove i la puta i la Ramoneta.

Seguint aquesta lògica, la CUP no va aprovar els pressupostos i va acabar forçant una qüestió de confiança al president Puigdemont, que es farà el 28 de setembre. Però ara tot això no cal. Si la CUP volia que Junts pel Sí desobeís el Constitucional, ja ho ha fet. Obertament i frontalment. L'altíssima instància interpretativa havia avisat el Parlament que no podia posar a votació les conclusions de la comissió del procés constituent.

Convergència i Esquerra han desobeït i han atret la ira dels déus. Per saber ara què passarà cal esperar el càstic que el Constitucional decretarà pel crim del Parlament. Però, en tot cas, el que hauria de passar també és la recuperació de la confiança. Ara la CUP no té cap motiu per mantenir la tensió. El procés va de debò. I calen uns pressupostos realistes per al 2017, adequats als ingressos que la Generalitat rebrà de l'Estat. Sobra la qüestio de confiança i només cal definir com es farà la desconnexió final. Si és que la cosa va de debò. Si no, a barallar-se, com han fet sempre.

http://www.mon.cat/cat/notices/2016/07/ara_va_de_debo_167031.php

------------

Ahora va en serio?

"Si la CUP quería que Juntos por Sí desobedeciera el Constitucional, ya lo ha hecho. Abiertamente y frontalmente"

por Vicent Sanchis 27 de Julio 2016 a las 20:57 h

Desde el comienzo de legislatura las turbulencias entre la CUP y Juntos por Sí, superada la gran fisura de Artur Mas, se contaban por una confrontación a la hora de entender la resolución soberanista que el Parlamento aprobó el 9 de noviembre. Decía aquella declaración que las instituciones catalanas no se someterían a las del Estado y concretaba la rebeldía en el Tribunal Constitucional, una instancia "deslegitimada".

Pero después de la audacia, tanto Izquierda como Convergencia matizaron que la gran desobediencia llegaría con el final de la legislatura y que tomaría cuerpo y vuelo con tres leyes de desconexión y una inexplicada nueva declaración. Esta estrategia, justificada con la necesidad de consolidar más las magras estructuras de Estado de Cataluña y de ensanchar la base social del soberanismo, no gustó nada a los miembros de la izquierda rupturista, que la equipararon a la vieja táctica del pescado en mano y la puta y la Ramoneta.

Siguiendo esta lógica, la CUP no aprobó los presupuestos y acabó forzando una cuestión de confianza al presidente Puigdemont, que se realizará el 28 de septiembre. Pero ahora todo esto no es necesario. Si la CUP quería que Juntos por Sí desobedeciera el Constitucional, ya lo ha hecho. Abiertamente y frontalmente. La altísima instancia interpretativa había avisado el Parlamento que no podía poner a votación las conclusiones de la comisión del proceso constituyente.

Convergencia y Esquerra han desobedecido y han atraído la ira de los dioses. Para saber ahora qué pasará hay que esperar el castigo que el Constitucional decretará por el crimen del Parlamento. Pero, en todo caso, lo que debería pasar también es la recuperación de la confianza. Ahora la CUP no tiene ningún motivo para mantener la tensión. El proceso va en serio. Y se necesitan unos presupuestos realistas para el 2017, adecuados a los ingresos que la Generalitat recibirá del Estado. Sobra la cuestión de confianza y sólo hay que definir cómo se hará la desconexión final. Si es que la cosa va en serio. Si no, a pelearse, como han hecho siempre.

Baliga-balaga · 28/07/2016, 01:00

//*//L'autonomia que ens cal és la de Portugal//*//

Cita:

L'estafa de Renfe

«La deixadesa espanyola en matèria d'infraestructures a Catalunya abasta tots els àmbits, ja que es tracta d'una discriminació nacional en tota regla, perfectament pensada i dissenyada»

Josep-Lluís Carod-Rovira | 28/07/2016 a les 00:01h

No passa dia que no tinguem notícia d'una incidència en el pèssim servei que Renfe presta als usuaris catalans, des de temps immemorials. En realitat, no es tracta d'un servei deficient que pugui produir-se de manera ocasional i, doncs, excepcional. Justament ocorre just tot el contrari ja que l'excepció arriba el dia que no passa res, quan el tren surt a l'hora prevista i arriba quan marquen els horaris oficials. Quan un servei públic és tan escandalosament deficitari en la seva qualitat, ho és de forma reiterada i gairebé de tota la vida, llavors ja no es pot parlar de mal servei sinó, directament, d'estafa als usuaris que paguen per a tenir una prestació pèssima.

1.Renfe s'aprofita de saber que no té un altre sistema eficaç de transport alternatiu, més encara en uns moments de crisi econòmica on agafar el propi vehicle comporta unes despeses que no tothom pot assumir. Hi ha trajectes en els quals has d'agafar, tant sí com no, el tren, perquè no pots fer-los de cap altra manera. Sigui per anar a la feina, a la universitat, de visita a cal metge o simplement de compres, hom no pot confiar en la puntualitat de Renfe i tothom ja adopta la precaució d'agafar un tren força abans de l'hora que fóra desitjable en condicions normals. Renfe perjudica l'economia catalana, la productivitat laboral, afecta negativament les prestacions sanitàries, l'activitat acadèmica i comercial. No es pot confiar en Renfe.

2. L'estat espanyol ha estat discriminant Catalunya al llarg de les dècades, saquejant les butxaques dels catalans a través del dèficit fiscal i extraient-ne tots els recursos que pot amb un objectiu doble: frenar la modernització del país en l'àmbit de les infraestructures i, alhora, mentre els catalans continuem pagant perquè formem part d'Espanya, aprofitar aquesta situació per a invertir en altres punts de l'estat amb línies de gran velocitat, creant estacions en indrets desèrtics, amb trens pràcticament buits de viatgers. Abans no ens n'independitzem, Espanya continuarà xuclant-nos fins al darrer euro, amb pretextos que, a hores d'ara, ja no pot creure's ningú.

3. La deixadesa espanyola en matèria d'infraestructures a Catalunya abasta tots els àmbits, ja que es tracta d'una discriminació nacional en tota regla, perfectament pensada i dissenyada. El sobredimensionament de l'aeroport de Madrid per tal de perjudicar el de Barcelona és una pràctica ja històrica, perfectament demostrable. El mateix pot dir-se de les anomenades carreteres nacionals, impresentables en un territori que és el que coneix el màxim de circulació rodada en tot l'estat i que atreu, any rere any, el nombre més gran de turistes d'arreu del món. Tant la carretera que fa el seu recorregut mediterrani a prop de l'autopista, de dalt a baix, com la que va de Tarragona cap a Lleida, Saragossa i el País Basc, es troben en un estat lamentable. Avui mateix, per anar de Roda de Berà fins a Tarragona per carretera es tarda el mateix que a l'època dels romans, fa ja dos mil anys. El mateix podem dir d'una xarxa ferroviària que delata la manca d'inversió en manteniment, millora i modernització. Anar de Lleida a Barcelona amb tren, o bé des de Tarragona, comporta tant o més temps que l'habitual a principis del segle XX.

4. Les pèssimes condicions de la xarxa ferroviària a tants llocs de Catalunya s'aguditzen de forma escandalosa al sud del Principat, començant per l'estació de Tarragona, la que es troba en més mal estat de totes les capitals. Els trens regionals que van cap al Camp de Tarragona i cap a les Terres de l'Ebre són els pitjors de tot el país. Les imatges de viatgers atrapats a dintre dels combois durant hores o bé caminant per les vies, entre els quals molta gent gran, són impròpies del primer món. Comarques castigades per altres desídies, la ferroviària és avui, potser, la primera de totes. Pretenen que la gent vegi com a normals els retards i els accepti amb resignació. Mentrestant, a l'Hospitalet de l'Infant comença l'únic tram de via única en tota la costa mediterrània. Aquesta circumstància i d'altres impedeix, ara mateix, un bon servei de quotidianitat i proximitat, però també fa impossible el corredor mediterrani per on, paradoxalment, hi ha el màxim nombre d'empreses de tot l'estat i que són, alhora, les més dinàmiques, obertes i exportadores. L'alta velocitat, doncs, serveix per anar a Madrid, però no per a comunicar-nos entre nosaltres, de Figueres a Alacant.

5. La Generalitat, els municipis i els ciutadans ens hem de plantar per a fer front a aquesta urgència nacional. I no es pot acceptar el xantatge d'Adif admetent el retard dels horaris dels trens de la línia R-16, cap a Tortosa, tal i com ha fet el nostre govern. Tan bon punt s'acabi la concessió de la prestació del servei per part de Renfe aquesta no pot ser renovada de cap manera. Ja des d'ara cal preparar què farem en aquell moment, determinar si algunes línies poden cobrir-les els ferrocarrils de la Generalitat, sobre els quals no hi ha queixa llevat de la línia Igualada-Barcelona, i pensar en altres alternatives serioses com ara el SNCF, els ferrocarrils francesos. El que sigui excepte Renfe. Perquè Renfe és una estafa, una presa de pèl i un insult.

http://www.naciodigital.cat/opinio/13571/estafa/renfe

----------

La estafa de Renfe

«La dejadez española en materia de infraestructuras en Cataluña abarca todos los ámbitos, ya que se trata de una discriminación nacional en toda regla, perfectamente pensada y diseñada»

Josep Lluís Carod-Rovira | 07/28/2016 a las 00: 01h

No pasa día que no tengamos noticia de una incidencia en el pésimo servicio que Renfe presta a los usuarios catalanes, desde tiempos inmemoriales. En realidad, no se trata de un servicio deficiente que pueda producirse de manera ocasional y, por tanto, excepcional. Justamente ocurre justo lo contrario ya que la excepción llega el día que no pasa nada, cuando el tren sale a la hora prevista y llega cuando marcan los horarios oficiales. Cuando un servicio público es tan escandalosamente deficitario en su calidad, lo es de forma reiterada y casi de toda la vida, entonces ya no se puede hablar de mal servicio sino, directamente, de estafa a los usuarios que pagan para tener una prestación pésima.

1.Renfe aprovecha de saber que no tiene otro sistema eficaz de transporte alternativo, más aún en momentos de crisis económica donde coger el propio vehículo conlleva unos gastos que no todos pueden asumir. Hay trayectos en los que tienes que coger, a toda costa, el tren, porque no puedes hacerlos de otra manera. Sea para ir al trabajo, a la universidad, de visita al médico o simplemente de compras, no se puede confiar en la puntualidad de Renfe y todo el mundo ya adopta la precaución de coger un tren fuerza antes de la hora que fuera deseable en condiciones normales. Renfe perjudica la economía catalana, la productividad laboral, afecta negativamente a las prestaciones sanitarias, la actividad académica y comercial. No se puede confiar en Renfe.

2. El estado español ha sido discriminando Cataluña a lo largo de las décadas, saqueando los bolsillos de los catalanes a través del déficit fiscal y extrayendo todos los recursos que puede con un doble objetivo: frenar la modernización del país en el ámbito de las infraestructuras y, al mismo tiempo, mientras los catalanes seguimos pagando porque formamos parte de España, aprovechar esta situación para invertir en otros puntos del estado con líneas de gran velocidad, creando estaciones en lugares desérticos, con trenes prácticamente vacíos de viajeros. Antes no nos n'independitzem, España seguirá chupando hasta el último euro, con pretextos que, a estas alturas, ya no puede creerse nadie.

3. La dejadez española en materia de infraestructuras en Cataluña abarca todos los ámbitos, ya que se trata de una discriminación nacional en toda regla, perfectamente pensada y diseñada. El sobredimensionamiento del aeropuerto de Madrid para perjudicar el de Barcelona es una práctica ya histórica, perfectamente demostrable. Lo mismo puede decirse de las llamadas carreteras nacionales, impresentables en un territorio que es el que conoce el máximo de circulación rodada en todo el estado y que atrae, año tras año, el número de turistas de todo el mundo . Tanto la carretera que hace su recorrido mediterráneo cerca de la autopista, de arriba abajo, como la que va de Tarragona hacia Lleida, Zaragoza y el País Vasco, se encuentran en un estado lamentable. Hoy mismo, para ir de Roda de Bará hasta Tarragona por carretera se tarda lo mismo que en la época de los romanos, hace ya dos mil años. Lo mismo podemos decir de una red ferroviaria que delata la falta de inversión en mantenimiento, mejora y modernización. Ir de Lleida a Barcelona en tren, o bien desde Tarragona, conlleva tanto o más tiempo que el habitual a principios del siglo XX.

4. Las pésimas condiciones de la red ferroviaria en tantos lugares de Cataluña se agudizan de forma escandalosa al sur del Principado, comenzando por la estación de Tarragona, la que se encuentra en peor estado de todas las capitales. Los trenes regionales que van hacia el Camp de Tarragona y hacia las Tierras del Ebro son los peores de todo el país. Las imágenes de viajeros atrapados dentro de los convoyes durante horas o bien caminando por las vías, entre los que mucha gente mayor, son impropias del primer mundo. Comarcas castigadas por otros desidias, la ferroviaria es hoy, quizás, la primera de todas. Pretenden que la gente vea como normales los retrasos y los acepte con resignación. Mientras tanto, en Hospitalet del Infante empieza el único tramo de vía única en toda la costa mediterránea. Esta circunstancia y otros impide, ahora mismo, un buen servicio de cotidianidad y proximidad, pero también hace imposible el corredor mediterráneo por donde, paradójicamente, está el máximo número de empresas de todo el estado y que son, a la vez, las más dinámicas, abiertas y exportadoras. La alta velocidad, pues, sirve para ir a Madrid, pero no para comunicarnos entre nosotros, de Figueras en Alicante.

5. La Generalidad, los municipios y los ciudadanos debemos hacer para hacer frente a esta urgencia nacional. Y no se puede aceptar el chantaje de Adif admitiendo el retraso de los horarios de los trenes de la línea R-16, hacia Tortosa, tal y como ha hecho nuestro gobierno. Luego que termine la concesión de la prestación del servicio por parte de Renfe ésta no puede ser renovada de ninguna manera. Ya desde ahora hay que preparar qué haremos en ese momento, determinar si algunas líneas pueden cubrirlas los ferrocarriles de la Generalitat, sobre los que no hay queja salvo la línea Igualada-Barcelona, y pensar en otras alternativas serias tales como el SNCF, los ferrocarriles franceses. Lo que sea excepto Renfe. Porque Renfe es una estafa, una tomadura de pelo y un insulto.

Baliga-balaga · 28/07/2016, 07:36

//*// Com fem caure espigues d'or, quan convé seguem cadenes! //*//

Cita:

Nigel Farage és independentista català?

Albert Carreras
27/07/2016 20:03

Segueix-me

Diumenge l’ARA publicava un article magistral en què Andreu Mas-Colell explicava per què Josep Borrell s’equivocava al seu llibre Las cuentas y los cuentos de la independencia i als seus articles sobre el tema. El Sr. Borrell, tanmateix, no para. La setmana passada va encunyar el concepte, àmpliament reproduït als mitjans, segons el qual el vicepresident Oriol Junqueras i el líder del UKIP Nigel Farage eren iguals perquè mentien a la ciutadania anunciant que, amb els referèndums de separació (un de l’estat espanyol i l’altre de la Unió Europea), els que se separaven estalviarien immediatament molts diners que després s’ha descobert que no existien. A la campanya del Brexit, Farage prometia un estalvi de 350 milions de lliures setmanals (uns 430 milions d’euros en cotitzacions d’abans del 23 de juny). Passat el referèndum va reconèixer, sense cap pudor, que hi havia hagut un error i que havia donat les contribucions brutes i no les netes. O sigui, que no havia restat tot el que el Regne Unit rebia de la Unió Europea.

La xifra anual de la contribució britànica bruta a la Unió Europea és de 18.000 milions de lliures (que dóna aproximadament 350 milions setmanals). Com sabem, des que la Sra. Thatcher va aconseguir el seu famós xec, les aportacions britàniques a la Unió Europea segueixen sent positives, però tenen un retorn immediat anual de 5.000 milions de lliures, cosa que deixa l’aportació en 13.000 milions. Per diversos conceptes, el Regne Unit, sigui el seu sector públic o el privat, rep uns 6.000 milions de lliures anuals procedents de la Unió Europea. Això deixa les aportacions netes en 7.000 milions. Es tracta d’una xifra important (135 milions de lliures esterlines a la setmana), però no és més que un 2,4 per mil del seu PIB. Aquí no es compten els beneficis indirectes que el Regne Unit en pot obtenir. Els estudis sobre l’impacte macroeconòmic del Brexit a quatre anys vista oscil·len, en canvi, entre l’1,3 i el 3,3 per cent, que tot i ser deu vegades més gran, tampoc és espectacular. No ens ha d’estranyar que el Sr. Borrell intenti confondre conceptes i embrutar reputacions. Està comparant ordres de magnitud diferents per transferir els errors del debat referendari britànic als càlculs de balança fiscal entre Catalunya i l’estat espanyol.

Extremenys i gallecs han confirmat que el que l’estat espanyol perdria en cas d’independència de Catalunya seria ben tangible, concret i immediat

Josep Borrell denuncia que no existeixen els 16.000 milions d’euros de dèficit fiscal estimats en la balança fiscal del 2011 segons el mètode del flux de caixa i amb neutralització (comptant l’endeutament). Presenta les dades del que ell anomena “dèficit fiscal observat” (el que es produeix cada any, segons el mètode del benefici i sense tenir en compte l’endeutament), que és d’uns 4.000 milions per al 2011, i afirma que això no val el cost i el dolor de la independència. Un ministre d’Economia de la República Catalana no trobaria res més que això per gastar de més en una Catalunya independent, i Borrell sol afirmar que s’ho hauria de gastar amb la quota de membre de l’OTAN. Descarta que la “neutralització de l’endeutament” tingui cap importància, però, en canvi, segur que no pot negar que poder-se endeutar, com ha fet l’estat espanyol gràcies -en bona mesura- a la capacitat fiscal de Catalunya, sí que marca una diferència en la capacitat de despesa pública, fins i tot a molt curt termini.

Qui té clar que les xifres de 16.000 milions de dèficit fiscal català són bones són les comunitats autònomes, que poden perdre les aportacions estatals procedents de contribucions catalanes. Extremenys i gallecs han confirmat que el que l’estat espanyol perdria en cas d’independència de Catalunya seria ben tangible, concret i immediat. Per mantenir la mateixa despesa pública, caldria que el Tresor espanyol s’endeutés en 16.000 milions més. Aquests 16.000 milions existeixen i són euros ben reals i no pas imaginaris.

Josep Borrell acusa l’independentisme català d’haver intoxicat els mitjans de comunicació. Afirma que n’hi ha (Junqueras) que disposen dels altaveus que volen mentre que d’altres (ell mateix) no. Tot això es concreta en la seva afirmació que TV3 es va negar a entrevistar-lo i que fa sempre propaganda independentista. Si Junts pel Sí i la CUP van treure prop d’un 48 per cent dels vots, i TV3 té, aproximadament, el 13 per cent de la quota de pantalla, vol dir que un 35 per cent dels catalans no estan combregant cada dia amb el que ell anomena “rodes de molí” (o “cuentas y cuentos”). És realment extraordinari -vora miraculós- que tot i estar exposats regularment a la influència benèfica de mitjans antiindependentistes, votin com voten. Potser ni els 16.000 milions són tan falsos ni les raons de la independència es limiten als euros.

http://m.ara.cat/opinio/Nigel-Farage-independentista-catala_0_1621637841.html

---

hotmail2866 · 28/07/2016, 08:12

Cita:

Iniciado por Baliga-balaga

Gràcies per compartir-ho, hotmail. Pinta molt bé.

No , estarfora pero a la tardo crec que tornartan a ferni

hotmail2866 · 28/07/2016, 19:41

Catalunya

Ahir acte al passeig del Born baix el títol "VICTIMES DEL FRANQUISME QüESTIO DE JUSTICIA I PAIS" .Va començar amb la lectura de una emotiva carta que la dona de Lluis Companys explicant la detencio del President
Van parlar als fills de Carrasco Formiguera i el fiil del ultim batlle de Mollet a fusellat pels franquistes

Baliga-balaga · 29/07/2016, 07:29

//*// Bon Cop de Falç //*//

Cita:

28/7: La llei i la sobirania

Vicenç Villatoro
27/07/2016 18:22

Segueix-me

EN DEMOCRÀCIA, és la llei la que neix de la sobirania popular. No la sobirania popular la que neix de la llei. Per això el conflicte que es planteja avui entre el Parlament de Catalunya i l’Estat és complicat, també per a l’Estat. O com a mínim antipàtic. Perquè es planteja un xoc de legitimitats. El Tribunal Constitucional ha fet segurament bé la seva feina: el que està fent el Parlament probablement no té cabuda en la Constitució espanyola. Però si algú s’ho mira des de fora, no és fàcil arbitrar en un xoc entre qui interpreta la llei i un Parlament que es considera i es proclama sobirà i que pren unes decisions que neixen d’un mandat popular clar, d’un encàrrec explícit de la ciutadania a través d’unes eleccions lliures. La legitimitat del Parlament no és una graciosa concessió de la Constitució, sinó el resultat d’una voluntat compartida d’autogovern del poble de Catalunya. I Catalunya no és una creació de la Constitució. L’Estat té la força de la llei, és cert. El Parlament té la força del mandat popular. Però si la llei neix de la sobirania i no la sobirania de la llei, no és fàcil entendre que un Tribunal tingui més capacitat de decidir el futur dels catalans que no pas el Parlament que han triat i que els representa.

http://m.ara.cat/opinio/28-juliol-llei-sobirania_0_1621637823.html

hotmail2866 · 29/07/2016, 08:29

Aragó

Primer en el famos "LAPAO"
AraSISENA ;les monges venen les obres i ara el govern aragones les recupera sense tornar el preu pagat ,ni el cost que durant aquets anys se ha pagat per el manteniment Sembla una expropiacío

Tunel · 29/07/2016, 18:53

Però la foto és per .......

Yotengounplan · 29/07/2016, 19:38

No es exacto por llamarlo de alguna manera...

Cita:

Iniciado por hotmail2866

Primer en el famos "LAPAO"
AraSISENA ;les monges venen les obres i ara el govern aragones les recupera sense tornar el preu pagat ,ni el cost que durant aquets anys se ha pagat per el manteniment Sembla una expropiacío

Fuente: El Pais, 12 de Enero de 2016

El proceso arrancó en 1998, cuando la Generalitat interpuso ante el Constitucional un conflicto de competencias contra la orden de la Diputación General de Aragón que exigía poder ejercer el derecho de retracto sobre los bienes que las monjas habían vendido en 1983 (44 piezas por 66 millones de pesetas) y 1994 (52 piezas por 39 millones). Una década después, el MNAC compró otras piezas del monasterio, a cuya devolución insta también el Supremo. Aragón pedía todos los bienes, tras devolver la cantidad pagada por Cataluña, alegando que no había podido ejercer su derecho de retracto porque no se había enterado de la venta. En su defensa las monjas alegaron que disponían de un permiso del Vaticano para enajenar los bienes, aunque sus opositores adujeron que, siendo una orden femenina, deberían haber tenido también el permiso del obispo de Barbastro-Monzón. En abril del año pasado, una juez de Huesca declaró nulas las operaciones de compra y ordenó que las obras fueran devueltas a la orden religiosa Sanjuanista antes del 25 de septiembre de 2015.

Fuente: El Periodico de Aragón, 25 de Julio de 2016

Las 97 piezas que hoy deberían volver al monasterio de Sijena fueron compradas entre 1983 (44), 1992 (12) y 1997 (41) ilegalmente, según consta en la sentencia. La mayoría son de poco valor. De hecho, el público solo puede ver 7 de todas ellas. Las que están en el Museo Nacional de Arte de Cataluña (MNAC) ni siquiera están expuestas. Se encuentran en los sótanos guardadas en cajas. Más que obras de arte se trata de objetos de todo tipo, como trozos de platos, ornamentos, porcelanas, pergaminos, libros... Entre ellas apenas hay unos fragmentos de pinturas murales, pero de menos valor que las de la sala capitular, que son una auténtica joya.

Pagar se pagan y mantenimiento parece ser que poco...

Joseph Goebbels (Ministro del Reich para la Ilustración Pública y Propaganda del III Reich): Una mentira repetida mil veces se convierte en verdad

Baliga-balaga · 29/07/2016, 21:24

//*//Com seguem espigues d'or, quan convé seguem cadenes!//*//

Cita:

Iniciado por hotmail2866

Primer en el famos "LAPAO"
AraSISENA ;les monges venen les obres i ara el govern aragones les recupera sense tornar el preu pagat ,ni el cost que durant aquets anys se ha pagat per el manteniment Sembla una expropiacío

Em sembla que ja vaig enllaçar algún article, i si no ja ho dic ara, on es parlava de les altres obres d'art del monestir de Sixena escampades pels museus españols que no reclamen, només reclamen les que es troben a Catalunya... i s'hi troben perque van ser comprades, rescatades d'una destrucció segura i restaurades...

Si es senta jurisprudència ja es pot començar a reclamar al Museu del Prado, el British, el Louvre, el Metropolitan, l'Hermitage i tants d'altres...

Tot això és, com tot, tot i tot a Espanya, un tema polític. Res més. I fins que no ens desempalleguem d'aquest estat controlat per feixistes seguirem igual: perdent temps i recursos en litigis improductius amb una gent que només vol això: problemes i que siguem uns serfs del Borbó i l'Ansar de torn.

Bump:

Cita:

Agafeu-vos, que vénen revolts

«Després de mesos de treballs previs, finalment ha arribat el moment dels fets. No serà fàcil, perquè l'Estat no entén de diàleg ni negociació. Només ens en sortirem si som valents i resistim»

Germà Capdevila | 29/07/2016 a les 00:00h

Nervis, amenaces, assetjament a les xarxes socials, titulars esbiaixats als mitjans afins. Caretes que cauen, discursos previs a favor del dret a decidir que es revelen buits. Són moltes les reaccions unionistes després de l'aprovació de les conclusions de la Comissió del Procés Constituent al Parlament de Catalunya.

No hi ha cap efecte directe ni immediat d'allò aprovat, però la seva transcendència és enorme (el ressò internacional ha estat notable). D'ençà el seu restabliment, el Parlament català s'havia declarat sobirà en moltes oportunitats, però mai no havia exercit com a tal, fins aquesta setmana. L'aprovació de les conclusions de la Comissió del Procés Constituent han estat un acte de sobirania en tota regla.

Ara bé, tal com va amenaçar obertament el líder del PP, Xavier Garcia Albiol, aitals fets tindran conseqüències. L'Estat reaccionarà com fins ara davant de cada moviment català: de forma desproporcionada, utilitzant la justícia com a braç executor de la política.

Per més que el Parlament hagi cuidat cada detall del procediment per tal que no pugui ser atacat formalment des del punt de vista jurídic, això no serà cap impediment per a un Estat que ha inhabilitat tres anys un jutge per redactar un projecte de constitució en els seu temps lliure, alhora que un altre magistrat que va ser enregistrat conspirant contra càrrecs electes democràtics és reinstal·lat en el seu lloc a l'Audiència de Barcelona.

En veurem reaccions de l'Estat de l'alçada d'un campanar, que només podran ser contrarestades amb la determinació dels nostres representants i amb la resistència pacífica i organitzada de la ciutadania independentista. I d'això, en sabem un niu.

http://www.naciodigital.cat/opinio/13578/agafeu-vos/nen/revolts

------

Agarráos, que vienen curvas

«Después de meses de trabajos previos, finalmente ha llegado el momento de los hechos. No será fácil, porque el Estado no entiende de diálogo ni negociación. Sólo saldremos si somos valientes y resistimos »

Germà Capdevila | 07/29/2016 a las 00: 00h

Nervios, amenazas, acoso en las redes sociales, titulares sesgados a los medios afines. Caretas que caen, discursos previos a favor del derecho a decidir que se revelan vacíos. Son muchas las reacciones unionistas tras la aprobación de las conclusiones de la Comisión del Proceso Constituyente en el Parlamento de Cataluña.

No hay ningún efecto directo ni inmediato de lo aprobado, pero su trascendencia es enorme (el eco internacional ha sido notable). Desde su restablecimiento, el Parlamento catalán se había declarado soberano en muchas oportunidades, pero nunca había ejercido como tal, hasta esta semana. La aprobación de las conclusiones de la Comisión del Proceso Constituyente han sido un acto de soberanía en toda regla.

Ahora bien, tal como amenazó abiertamente al líder del PP, Xavier García Albiol, tales hechos tendrán consecuencias. El Estado reaccionará como hasta ahora ante cada movimiento catalán: de forma desproporcionada, utilizando la justicia como brazo ejecutor de la política.

Por más que el Parlamento haya cuidado cada detalle del procedimiento a fin de que no pueda ser atacado formalmente desde el punto de vista jurídico, esto no será impedimento para un Estado que ha inhabilitado tres años un juez para redactar un proyecto de constitución en los su tiempo libre, a la vez que otro magistrado que fue grabado conspirando contra cargos electos democráticos es reinstalado en su puesto en la Audiencia de Barcelona.

En veremos reacciones del Estado de la altura de un campanario, que sólo podrán ser contrarrestadas con la determinación de nuestros representantes y con la resistencia pacífica y organizada de la ciudadanía independentista. Y de eso, sabemos un rato.

Marmesor · 29/07/2016, 23:51

cap problema

Cita:

Iniciado por hotmail2866

Primer en el famos "LAPAO"
AraSISENA ;les monges venen les obres i ara el govern aragones les recupera sense tornar el preu pagat ,ni el cost que durant aquets anys se ha pagat per el manteniment Sembla una expropiacío

No t´hi posis pedres, qualsevol acte de conflicte esdevindrá de manipulació politica (diran que dels catalans), i d´aixo en sabem prou. Segur que no hi haurà cap reclamació com estat als americans que varen comprar (a preu de saldo, es clar) peces del romànic catalá, o de l´espoli estranger sobre altra mena de bens, d´aixó segur que no hi haurá res. Tampoc hi hauran jutges que dictaminin el retorn de l´espoli de Salamanca (derechos de conquista), ni dels de Zamora........., aqui alguns cretins de la meseta ens titllen de "nazis", ells que son hereus de l´odi, de la venjança i el resentiment, ells que son hereus del franquisme assasí que pot cel.lebrar la carnisseria del 36 desprès de 80 anys.

Si t´he de dir la veritat tant se m´en dona aquesta collonada, com altres, però que tenint pendent encara avui els actes mes elementals de la justicia, sobre les persones víctimes del franquisme tinc la sensació que la maquinaria de l´estat nomès va creant cortines de fum per amagar les seves vergonyes. Fer badar a la gent ja els hi va be als que buiden la guardiola de les pensions. Au babaus, a menjar palla!!!

26/07/2016, 09:17	#5304
hotmail2866 Fecha Registro: abr 2013 Mensajes último año: 80 SmilePoints último año: 111 Reputación último año: 22 Expes publicadas: 42 Colaboración: 3	Independencia Ahir el actor Sergi Mateu va llegir a la sala de actes del Ateneu Barcelones el discurs que va fer fa 130 al teatre Novedades Josep Narcis Roca Farrera ( primer gran discurs del independentisme) ahir es cumplian 130 anys
	Citar

27/07/2016, 08:32	#5308
hotmail2866 Fecha Registro: abr 2013 Mensajes último año: 80 SmilePoints último año: 111 Reputación último año: 22 Expes publicadas: 42 Colaboración: 3	Rura de la independencia Dissabte 30 de juliol a las 10,30 inici Museu dHistoria de Catalunya ,final Plaça de Catalunya Un passeig pels llocs, fets i els personantges coneguts i no tant, que a l'albada de l'independentisme forjaren l'espirit dels catalans rebells d'avui :desde del primer Onze de setembre combatiu (1901) fins a les arriscades accions del FRONT NACIONAL DE CATALUNYA(1946) Museu d Historia de Catalunya ;Estelada 1915 Fossar de les Moreres Casa Roca Farreras(c.Flassaders) Plaça Sant Jaume C.A.D.C.I Hotel Comtal Nosaltres Sopls (c. del Pi) Complot de Garraf (C.Bertrellans) Seu Unio Catalanista Monument a Maciá Contate@ estelada.cat
	Citar

28/07/2016, 19:41	#5314
hotmail2866 Fecha Registro: abr 2013 Mensajes último año: 80 SmilePoints último año: 111 Reputación último año: 22 Expes publicadas: 42 Colaboración: 3	Catalunya Ahir acte al passeig del Born baix el títol "VICTIMES DEL FRANQUISME QüESTIO DE JUSTICIA I PAIS" .Va començar amb la lectura de una emotiva carta que la dona de Lluis Companys explicant la detencio del President Van parlar als fills de Carrasco Formiguera i el fiil del ultim batlle de Mollet a fusellat pels franquistes
	Citar

29/07/2016, 08:29	#5316
hotmail2866 Fecha Registro: abr 2013 Mensajes último año: 80 SmilePoints último año: 111 Reputación último año: 22 Expes publicadas: 42 Colaboración: 3	Aragó Primer en el famos "LAPAO" AraSISENA ;les monges venen les obres i ara el govern aragones les recupera sense tornar el preu pagat ,ni el cost que durant aquets anys se ha pagat per el manteniment Sembla una expropiacío
	Citar

29/07/2016, 18:53	#5317
Tunel Fecha Registro: oct 2009 Mensajes último año: 0 SmilePoint último año: 1 Reputación último año: 0 Expes publicadas: 1	Però la foto és per ....... Última edición por Tunel; 29/07/2016 a las 18:58.
	Citar