ADVERTENCIAS

hotmail2866 · 30/08/2016, 13:52

Pacte

Rivera com sempre poca memoria per lo que vol e interessa Olvida que tot el PP es imputat per el cas Barcenas
La monarquía espanyola actual és filla de la voluntad politica de Franco enterrat al Valle de los Caidos

Baliga-balaga · 30/08/2016, 23:33

1899 neix el club que porto al cor!

Cita:

Rajoy i l’oda a Catalunya

Antoni Bassas30/08/2016 22:50

Segueix-me

FA DÈCADES QUE escolto discursos dels caps d’estat i de govern espanyols sobre Catalunya i tots, sense excepció, acaben allà mateix: oda a Catalunya, el català, la cultura catalana i l’esperit emprenedor com a factor de riquesa per a Espanya. Les paraules són aquestes però els fets són els contraris. Aquest dimarts, al Congrés, Rajoy va defensar la unitat d’Espanya (lògicament) i amb els termes de sempre: el futur de Catalunya l’han de decidir tots els espanyols. Però arran de l’Estatut del 2006, en què, d’acord amb la mateixa llei, només s’havia de sotmetre al referèndum dels catalans, el PP, que només tenia 15 dels 135 diputats al Parlament, va incendiar Espanya amb una campanya vergonyosa, de manera que l’oda d'aquest dimarts, a part de recurrent, sonava a trista presa de pèl.

http://m.ara.cat/opinio/Rajoy-loda-Catalunya_0_1642035834.html

---

Baliga-balaga · 31/08/2016, 07:25

//*// Com fem caure espigues d'or, quan convé seguem cadenes! //*//

Cita:

31/8: A favor del trilingüisme

Vicenç Villatoro30/08/2016 18:16

Segueix-me

(PERÒ EM TEMO que no com l’entenen Rivera i Rajoy.) Estic a favor que tots els alumnes de Catalunya surtin del sistema educatiu sabent bé català, castellà i anglès. Com s’aconsegueix? No en tinc ni idea. Tan poca idea com en tenen Rivera, Rajoy i els jutges del TSJC. Qui en saben són els mestres i els pedagogs. La societat i les institucions han de fer l’encàrrec al sistema educatiu: que els alumnes siguin competents en les tres llengües. I ha d’avaluar que l’escola compleixi aquest objectiu, en els seus resultats. El sistema educatiu ja decidirà quina és la fórmula adequada, tenint present també l’entorn. L’important no és el com, sinó els resultats. Però n’hi ha —Rivera o Rajoy— no estan preocupats pels resultats sinó per la forma: quantes hores ha d’haver-hi de castellà, evitar que el català sigui llengua vehicular... Si el que t’importen són els resultats, escoltes el món educatiu. Si el que t’importa no és que els alumnes sàpiguen bé les tres llengües sinó quantes hores de castellà imposes a l’escola, llavors fas pactes d’investidura, recursos i sentències. En el primer cas es tracta d’un tema d’educació, decisiu. En el segon, d’una qüestió de poder. De demostrar qui mana. De fer servir les llengües com a banderes.

http://m.ara.cat/opinio/dagost-favor-del-trilinguisme_0_1642035785.html

---

hotmail2866 · 31/08/2016, 12:16

Ateneu

Al Ateneu Barcelones
el dilluns 12 de setembre a les 19 hores Josep María Solé Sabaté fará una conerencia per titul LAS DIADES DE LA TRANSSICIO (1976-1980):de la revolta a la celebració
I al dimarts 20 ales 19 hores conferencia i recital de música "EN RECORD DE SALVADOR PUIG ANTICH I ORIOL SUGRANYES , revolucionaris llibertaris assessinats pel franquime

Stylxxx · 31/08/2016, 16:36

Cita:

Iniciado por hotmail2866

Rivera com sempre poca memoria per lo que vol e interessa Olvida que tot el PP es imputat per el cas Barcenas
La monarquía espanyola actual és filla de la voluntad politica de Franco enterrat al Valle de los Caidos

Company ja saps de fa molt de temps que Ciudadanos es el fill petit del partit popular, a la vistaxesta amtema Catala en questio el dret a decidir i la llengua.

Clar i Catala.

Per cert com a clar el sr. Tarda avui en el parlamento, saludos

Baliga-balaga · 31/08/2016, 17:47

//*// Bon Cop de Falç //*//

Cita:

Moragas, en el laberinto de su Operación Cataluña

Ernesto Ekaizer Madrid30/08/2016 23:12

Segueix-me

La guerra interna en la Policía y el Ministerio Interior ya produjo como uno de sus “daños colaterales” la difusión de las grabaciones de las conversaciones mantenidas en octubre de 2014 entre el ministro Jorge Fernández Díaz y el entonces director de la Oficina Antifraude, Daniel de Alfonso, prueba de la operación que concibió el gobierno de Rajoy para criminalizar a dirigentes independentistas como vía de destrucción política del soberanismo en auge. En uno de esos diálogos, el ministro confía a De Alfonso que le ha transmitido a Rajoy lo que estaban tramando.

Desde 2010, antes de llegar el Partido Popular a La Moncloa “se ocupa” de recopilar información sobre Cataluña Jorge Moragas, quien pone en contacto a su amiga, “compañera de pupitre”, María Victoria Álvarez, con Alicia Sánchez Camacho. La célebre comida en La Camarga entre ambas aquel julio de 2010 para intercambiar datos da el puntapié a lo que será, con la llegada de Mariano Rajoy a La Moncloa, la Operación Cataluña. A partir de enero de 2012, Moragas sigue con su misión, ya como director de gabinete de Rajoy.

Es él quien, conocedor de la relación y ruptura posterior de Vicky Álvarez con Jordi Pujol Ferrusola, el primogénito del ex president Jordi Pujol, se informa de las visitas de la entonces pareja a Andorra.

A medida que se acercan las elecciones autonómicas del 25 de noviembre de 2012 en Cataluña, la ansiedad de Moragas aumenta. Necesita provocar daños en los partidos soberanistas. Lo que le ha contado Vicky Álvarez sobre Pujol Ferrusola y sus familiares le quema.

Y no dejará pasar la oportunidad. Moragas actúa en coordinación con el Ministerio del Interior y la Policía. Por un lado se elabora un dossier no oficial, al que se llamará borrador, que recoge informaciones publicadas en internet y cotilleos del financiero convicto Javier de la Rosa; y en segundo lugar, Moragas quiere que su amiga haga algo.

Como parte de la coordinación entre Moragas y la Policía hay que situar el viaje realizado el 29 de octubre de 2012 por los comisarios José Luis Olivera, ex jefe de la Unidad de Delincuencia Económica y Fiscal de la Policía (UDEF), en ese momento director del Centro de Inteligencia contra el Crimen Organizado (CICO), y Marcelino Martín de Blas, jefe de Asuntos Internos de la Policía. Buscan una orden entrada y registro en la sede de CDC, a espaldas del juez instructor del caso Palau, Josep María Pijuan.

Ambos explican a los fiscales Emilio Sánchez Ulled y Fernando Bermejo ciertas informaciones de que disponen. Los fiscales no “compran”. La mercancía, entienden, es averiada. Vuelven a Madrid con las manos vacías. Pero las elecciones autonómicas se acercan. Tanto Moragas como la Policía deciden pasar a la acción. Se filtra el borrador apócrifo a El Mundo el 17 de noviembre de 2012. Y Moragas obtiene la colaboración de Vicky Álvarez, a quien acuden también el comisario José Villarejo y otros agentes policiales.

Moragas quiere que Álvarez haga ruido en los medios de comunicación en las semanas anteriores a las elecciones autonómicas. Pero finalmente Villarejo arregla todo para que ella acuda a la sede de la Comisaría General de Información en Canillas, Madrid, para hacer una declaración. El atestado permite abrir diligencias en la Audiencia Nacional. Al regresar a Barcelona en el AVE, Vicky intercambia mensajes con su amigo. Él le pregunta:

-¿Pero qué has hecho?

-Lo que me pediste. ¿No me pediste que hiciera una declaración? Estoy en AVE volviendo a Barcelona...he comido cerca de Génova y por eso te llamaba para contarte. No era lo que me pediste?? La UDYCO y declaración.

Moragas está contento. He aquí su respuesta:

-Uauuu! Yo te haré un monumento a tu cuerpo.

Y añade:

-Pero fuera de bromas, me gustaría hablar contigo en persona

Estamos en 2014. Moragas amplía su trabajo. Ahora viaja a Andorra. Y se “trabaja” a los Cierco, propietarios de la Banca Privada de Andorra. Colaboración a cambio de frenar una inspección del Sepblac (la unidad de inteligencia financiera española). También participa, ya que el Sepblac depende del Ministerio de Economía, el secretario de Estado de Comercio,Jaime García- Legaz.

El agente Moragas forma parte, cada uno por su lado, del equipo de Villarejo, Martín de Blas, Eugenio Pino.

¿Y Rajoy?

En las conversaciones con De Alfonso, Fernández Díaz le dice que va a informarle al presidente a primeros de octubre. Y, a mediados de octubre, cuando vuelven a reunirse en Madrid, le confía Fernández Díaz que el presidente ya lo sabe.

http://m.ara.cat/es/Moragas-laberinto-su-Operacion-Cataluna_0_1641436038.html

---

Bump:

Cita:

Immersió franquista

C's comparteix la idea que per destruir una nació, cal exterminar la llengua, factor de cohesió i igualtat en una societat multicultural i integradora

per Gemma Aguilera 29/08/2016

Ciudadanos i el PP han “pactat” liquidar la immersió lingüística a Catalunya. Pim pam. Mesura estrella per destruir l’independentisme i garantir la unitat d’Espanya, amb inspectors de l’Estat destinats a vigilar policialment les aules per si algun mestre insisteix a imposar el català violant les lleis de l’imperi. Ciudadanos sí que els té ben posats, no com el PP, que ha permès durant trenta anys que els nens catalans no parlin correctament la llengua del regne perquè tenen ocupat el cervell amb el català, i que posa un ministre incapaç d’espanyolitzar els nens catalans i que ara és a París regant les plantes del seu jardí de 750.000 euros. Els catalans escolaritzats en la immersió farien el ridícul en un programa de tarda de qualsevol televisió espanyola, on tant el públic com molts tertulians parlen de forma exquisida la llengua de Cervantes.

Els d’Albert Rivera estan cofois amb l’acord. Impedir a la canalla procedent de famílies castellanoparlants aprendre correctament el català suposaria la culminació del seu objectiu fundacional, la destrucció de la llengua catalana com a factor de cohesió i igualtat en una societat multicultural i integradora. C’s sap que aquí rauria la clau de la destrucció d’una nació, rebentar el seus mecanismes de convivència, per això insisteix de manera obsessiva des del 2005 en la necessitat de prohibir la immersió. Comparteix la mateixa idea que tenia el franquisme. No cal dir massa més.

Però com diu la dita castellana, en casa del herrero, cuchillo de palo. O el que és el mateix, ni els seus, els segueixen. A Catalunya, tot just una dotzena de famílies han interposat denúncies a la Generalitat per impedir el dret dels seus fills a tenir les mateixes oportunitats educatives que els seus companys, parlin la llengua que parlin a casa. Els diputats, militants i votants de Ciudadanos a Catalunya no tenen més de dotze fills en total? I encara més, la líder del partit a Catalunya, Inés Arrimadas, parla un català excel·lent per decisió pròpia i sense haver “patit” la immersió, perquè va arribar a Catalunya procedent d’Andalusia ben criada. De fet, va aprendre la primera llengua del país a Sevilla, a través dels cursos de l’empresa on treballava, de matriu catalana. I quan va instal·lar-se a Barcelona, reclamava als seus amics que si us plau no canviessin al castellà, que volia practicar el català. Aleshores sembla que el castellà no estava tan arraconat com ara al carrer...

Ja ho diu l’Albert, un fill de la immersió lingüística exemplar –s’hauria de fer dir Alberto, a les Espanyes, com la companya Carmen Chacón-: “Estic disposat a no tenir credibilitat pel bé d’Espanya”.

http://elmon.cat/opinio/15270/immersio-franquista

---------

Inmersión franquista

C 's comparte la idea de que para destruir una nación, hay que exterminar la lengua, factor de cohesión e igualdad en una sociedad multicultural e integradora

por Gemma Aguilera 08/29/2016

Ciudadanos y el PP han "pactado" liquidar la inmersión lingüística en Cataluña. Pim pam. Medida estrella para destruir el independentismo y garantizar la unidad de España, con inspectores del Estado destinados a vigilar policialmente las aulas por si algún maestro insiste en imponer el catalán violando las leyes del imperio. Ciudadanos sí los tiene bien puestos, no como el PP, que ha permitido durante treinta años que los niños catalanes no hablen correctamente la lengua del reino porque tienen ocupado el cerebro con el catalán, y que pone un ministro incapaz de españolizar los niños catalanes y que ahora está en París regando las plantas de su jardín de 750.000 euros. Los catalanes escolarizados en la inmersión harían el ridículo en un programa de tarde de cualquier televisión española, donde tanto el público como muchos tertulianos hablan de forma exquisita la lengua de Cervantes.

Los de Albert Rivera están satisfechos con el acuerdo. Impedir a los niños procedente de familias castellanohablantes aprender correctamente el catalán supondría la culminación de su objetivo fundacional, la destrucción de la lengua catalana como factor de cohesión e igualdad en una sociedad multicultural e integradora. C 's sabe que aquí radicaría la clave de la destrucción de una nación, reventar sus mecanismos de convivencia, por eso insiste de manera obsesiva desde 2005 en la necesidad de prohibir la inmersión. Comparte la misma idea que tenía el franquismo. No hace falta decir mucho más.

Pero como dice el dicho castellano, en casa del herrero, cuchillo de palo. O lo que es lo mismo, ni sus, los siguen. En Cataluña, apenas una docena de familias han interpuesto denuncias a la Generalitat para impedir el derecho de sus hijos a tener las mismas oportunidades educativas que sus compañeros, hablen la lengua que hablen en casa. Los diputados, militantes y votantes de Ciudadanos en Cataluña no tienen más de doce hijos en total? Es más, la líder del partido en Cataluña, Inés Arrimadas, habla un catalán excelente por decisión propia y sin haber "sufrido" la inmersión, porque llegó a Cataluña procedente de Andalucía bien criada. De hecho, aprendió la primera lengua del país en Sevilla, a través de los cursos de la empresa donde trabajaba, de matriz catalana. Y cuando se instaló en Barcelona, reclamaba a sus amigos que por favor no cambiaran al castellano, que quería practicar el catalán. Entonces parece que el castellano no estaba tan arrinconado como en la calle ...

Ya lo dice Albert, un hijo de la inmersión lingüística ejemplar -Se hará dijo Alberto, en las Españas, como la compañera Carmen Chacón-: "Estoy dispuesto a no tener credibilidad por el bien de España".

Baliga-balaga · 31/08/2016, 23:52

//*//Com seguem espigues d'or, quan convé seguem cadenes!//*//

Cita:

Hem de ser solidaris

Antoni Viñuales - Escriptor

“Un bon nombre d'immigrants han desconnectat de l'Espanya que estan construint a cops de (re)centralització en benefici de l'‘establishment' madrileny

“Viví y crecí en uno de esos polígonos. Mis padres llegaron desde Andalucía a finales de los 50 y hoy, casi a mi cincuentena, he heredado la desconexión emocional con la Catalunya independiente que pretenden construir. En aquellos barrios se nos almacenaba para que no molestáramos. Los pocos colegios que teníamos estaban sobresaturados con 70 niños por clase y para colmo, teníamos que dar gracias al tirano porque nos había construido una escuela nacional católica. El ambulatorio, a 5 kilómetros y sin transporte público. Despreciados por el resto de la sociedad, por ser pobres e inmigrantes, nuestros padres y abuelos tuvieron que trabajar en lo más penoso del precario mercado laboral y tuvieron que luchar por tener equipamientos municipales, servicios sociales, medicinas y calles asfaltadas. Se consiguieron muchas reivindicaciones a base de lucha, de poner en riesgo la libertad y la vida y aquellos héroes contribuyeron a traer a este país esta democracia en horas bajas.[...].”

L'experiència que narra aquest lector en un diari de referència, és dolosa. Sabut és de tothom que aquells immigrants les passaren ben magres. Amb l'ànima sota el braç es varen desplaçar a la recerca d'una vida més digna. Tot fugint de cacics, de la repressió de la postguerra o de la manca de possibles a la seva terra i arribant a l'estació de França, els ulls se'ls engrandiren en veure la magna ciutat; en trepitjar els barris on s'instal·larien, el cor se'ls encongí: barriades de barraques sense infraestructures sanitàries, serveis o escoles. A Catalunya, i més aviat a les zones perifèriques de Barcelona, no havia les condicions per rebre una quantitat tan important d'immigrants de manera sobtada. Tampoc els ajuntaments franquistes de l'època hi ajudaren gaire. Ans al contrari. Als cinquanta van crear el Servei de Repressió del Barraquisme, que enderrocava les barraques i retornava els nouvinguts al seu lloc d'origen. Des del punt de vista del desenvolupament socioeconòmic l'arribada d'aquest important nombre de persones va ser molt beneficiosa per a Catalunya. I així s'ha explicitat a bastament pel conjunt de la societat catalana. El caràcter i voluntat dels uns i dels altres facilità la fraternitat.

La Revolució Industrial arribà a Catalunya a principis del s. XIX. La burgesia catalana, treballadora i arriscada, desenvolupà la industrialització mitjançant la mecanització pel cotó; el tèxtil; carbó/màquines de vapor; l'energia hidràulica del rius; La Maquinista; El Vapor; química... I amb la industrialització s'inicià la depreciació del treball manual i, en conseqüència, la reivindicació i lluita obrera d'on nasqueren els primers drets i sindicats de treballadors. A partir de la Revolució Industrial la societat treballadora catalana va generar prou caràcter de classe per tenir criteri i reconèixer les pèssimes condicions de vida que patiren els immigrants dels 50-70. L'escriptor de la carta diu haver-se sentit maltractat en ésser “emmagatzemat per no molestar” i menyspreat per la resta de la societat “per ser pobres i immigrants”. És un sentiment ben legítim. Però jo no recordo avis, pares, amics o coneguts d'aquests que actuaren així. Avis i pares que també varen haver de lluitar de valent perquè aquelles dècades van ser difícils per a tothom. Nouvinguts o autòctons s'empassaven la llet en pols o la xicoira; berenaven pa amb una presa de xocolata o amb vi i sucre. Jugàvem a tacons –els de les sabates, que sortien gratis– i a xapes. Les boles o caniques eren de fang, aproximadament esfèriques com les bimbes que ens fèiem amb draps i papers embolicats amb corda.

Catalunya és avui una societat diversa, multicultural i oberta que ha esdevingut excepcional a Espanya ja que cap altra comunitat ha passat la prova d'integrar un nombre d'immigrants la descendència dels quals significa el 50% de la seva població actual. Mai no sabrem si alguna altra regió o comunitat –natural– espanyola hauria sabut fer quelcom semblant amb tanta cordialitat, respecte a la diversitat i convivència democràtica.

Diu el redactor de la carta que ha “heretat la desconnexió emocional amb la Catalunya independent que pretenen construir”. D'acord, és el seu sentiment. Però cal assenyalar que des del 20-25% d'independentistes d'aquells de pedra picada que hi ha a Catalunya, fins al 48-52% actual, un bon nombre són immigrants que també han desconnectat emocionalment, però a l'inrevés que el narrador, han desconnectat de l'Espanya que estan construint a cops de (re)centralització en benefici de l'establishment madrileny; per l'obscurantisme i la corcada democràcia que tenim; per les operacions Catalunya que s'han carregat el sistema sanitari català o el boicot que fan al CTT (Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació), segons llegim aquests dies. Bona part d'aquells nouvinguts són independentistes en no acceptar com des del poder central es carreguen la feina que plegats hem fet.

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/999393-hem-de-ser-solidaris.html

-------

Bump:

Cita:

Confirmat: Rajoy és part de la guerra bruta contra Catalunya

El diari Público afirma que el president espanyol és part de l’operació per forçar els propietaris del banc BPA a delatar Pujol via Jordi Moragas del nucli dur de la guerra bruta

Mariano Rajoy va formar part de l’operació per forçar els propietaris de la Banca Privada d’Andorra (BPA) a delatar Jordi Pujol i Soley, segons informa aquest dimarts a la nit el diari digital ‘Público’. El mitjà, que no cita fonts, afirma que l’any 2014 persones de la màxima confiança del president espanyol en funcions com el seu cap de gabinet, Jorge Moragas(nucli dur de la guerra bruta contra Catalunya), o el secretari d’Estat de Comerç, Jaime García-Legaz, van negociar amb els germans Ramon i Higini Cierco, propietaris de BPA, per obtenir la informació sobre els comptes bancaris de l’expresident de la Generalitat. Afirma, a més, que els enviats de Rajoy també van negociar amb el govern andorrà.

L'organigrama de les clavegueres de l'estat contra Catalunya

Els germans Cierco confirmen el xantatge del govern espanyol al mateix govern d’Andorra

Els germans Cierco han acusat el govern espanyol d’haver-los pressionat amb atacar el banc –que finalment va ser intervingut per presumpte blanqueig de diners- si no cedien la informació, fet pel qual, segons el seu testimoni, van acabar cedint i entregant el que demanaven els enviats de Rajoy.

El mateix Rajoy dirigeix la guerra bruta de les clavegueres de l’estat contra el procés independentista tal i com ho va denunciar el directe.cat

El diari digital afirma que els germans Cierco van pactar amb els enviats de Rajoy cedir la informació a canvi que s’aturés la investigació per blanqueig de capitals que tenia en marxa el Sepblanc (Servei de Prevenció i Blanqueig de Capitals), que depèn del Banc d’Espanya, fet que finalment no es va produir. Aquesta pot ser una de les causes per les quals ara els Cierco han denunciat les presumptes pressions del govern espanyol.

http://www.directe.cat/noticia/523442/confirmat-rajoy-es-part-de-la-guerra-bruta-contra-catalunya

----

hotmail2866 · 01/09/2016, 16:21

Espanya

Sempre Espanya
L'esquerra espanyola prefereix que governi el PP a donar un referendum a Catatunya

Baliga-balaga · 01/09/2016, 18:41

//*//Som i serem!//*//

Cita:

Va de llengües

«Tan preocupats ells pels privilegis que asseguren que no volen que tingui Catalunya, com és possible que ara pretenguin discriminar els nens espanyols en edat escolar, privant-los del privilegi català d’estudiar en tres llengües»

Josep-Lluís Carod-Rovira | 01/09/2016 a les 00:02h

1.- Un dels 150 punts que C’s ha acordat amb el PP, per a donar suport a Rajoy, fa referència a la condemna a mort de la immersió lingüística al Principat i la seva substitució per un pretès trilingüisme català-espanyol-anglès a les aules de Catalunya. El mateix va intentar fer Bauzá a les Balears, no pas per interès desmesurat perquè els alumnes aprenguessin anglès, sinó sobretot per rebaixar el pes del català en el sistema educatiu insular, provocant així la més colossal manifestació de protesta mai no efectuada a Palma. En realitat, no és que els alumnes de Catalunya tinguin un coneixement de l’anglès inferior als de la resta de l’Estat, ja que se situen segons en coneixement d’aquest idioma, rere el País Basc i Navarra, mentre que a Barcelona sembla que se sap tant d’anglès com a Madrid. És sabut que la immersió era, fins ara, un terreny comú de consens social i que la llengua no s’ha convertit en problema de convivència fins que C’s no ho ha intentat. Sorprèn l’aposta dels dos partits nacionalistes per anar contra la legalitat vigent, atès que les despulles de l’actual Estatut d’Autonomia ara en vigor estableixen un règim de triple oficialitat lingüística: català-occità-espanyol i els signants de l’acord es passen per l’arc triomfal, doncs, la llengua d’Aran. Però, com ja és habitual, no deixa de cridar l’atenció com tots els discursos sobre la bondat del bilingüisme o el trilingüisme semblen ser només d’aplicació a Catalunya. És a dir, saber idiomes només és bo per als catalans, però no per als ciutadans espanyols de qualsevol altre punt de l’Estat? Tan preocupats ells pels privilegis que asseguren que no volen que tingui Catalunya, com és possible que ara pretenguin discriminar els nens espanyols en edat escolar, privant-los del privilegi català d’estudiar en tres llengües, en comptes d’una sola com és normal a Espanya? Aquí tres idiomes i allà només un o bé dos? Si el trilingüisme és bo, deu ser -ho a tot arreu. Contràriament, és només un pretext perquè el català perdi hegemonia referencial, pes simbòlic i utilitat pràctica. Mentre aquí hem de saber tres llengües, perquè si no això fa “aldeano”, allà són tan cosmopolites que es poden permetre de saber només la seva i ser del tot analfabets en qualsevol altra.

2. Aquests dies ha circulat per la xarxa un doble tuit, sensacional per a il·lustrar fins a quin punt la ignorància dels nacionalistes espanyols és atrevida. Amb motiu de la tragèdia ocasionada a Itàlia per un terratrèmol i les repliques subsegüents, la batllessa de la capital catalana, Ada Colau, va fer un tuit on podia llegir-se, literalment: “Costernati per il terremoto di questa mattina nel centro Italia. Da Barcelona il nostro pieno sostegno e solidarietà con il popolo italiano”. Poc després, una de les primeres reaccions a la xarxa anava signada per una tal A.Trujillo que afirmava, sense pudor, vergonya, ni sentit del ridícul:“@AdaColau al parecer usted es la alcaldesa solo de los barceloneses catalanistes, porque todo lo que parla (sic) lo hace en catalán... Pobre gente”. Subscric absolutament l’apartat final, clarament autocrític, quan l’aital Trujillo amolla això de la “Pobre gente”. És un gest sincer que s’ha de subratllar i agrair, perquè són pobra gent aquells que sense parlar cap més llengua que la seva, menystenen totes les altres, no en parlen cap més i, encara, es permeten de donar lliçons en l’àmbit de la identitat filològica. El tuit aquest és un exemple magnífic de fins a quin punt pot arribar l’obcecació nacionalista d’alguns i de com l’analfabetisme idiomàtic, amb una certa dosi de mala llet, et fa confondre l’italià pel català! Pobra gent...

3.- Recordo quan l’amic Bernat Joan, intel·lectual i polític eivissenc, era diputat al Parlament Europeu. En no poder parlar-hi en català, ho feia en altres dels nombrosos idiomes que domina. Un cop que presidia la sessió un vicepresident socialista portuguès, sembla que advertit per algun català membre de la mesa sobre la gosadia lingüística del parlamentari insular, li retirà l’ús de la paraula quan feia la seva intervenció en alemany, adduint que la llengua que feia servir no era oficial en aquella cambra, ja que es pensava que hi parlava en català! A més de retratar-se davant ses senyories com un perfecte indocumentat, l’escàndol provocat per la ignorància del vicepresident va ser-hi majúscul quan diputats alemanys, austríacs i belgues de llengua alemanya van reaccionar-hi protestant-ne enèrgicament.

4.-Fa ja uns quants anys que una coneguda casa suïssa del sector de la alimentació va rebre una protesta irada d’una clienta de la Rioja, escandalitzada perquè els havia comprat un producte escrit en català, entre altres idiomes, entre els quals figurava, això, sí, l’espanyol. No es queixava que aquesta llengua no hi fos, que sí que hi era, sinó que n’hi hagués una altra que ella no la hi volia. La directiva de l’empresa que parlà amb ella va posar-la al corrent que, tot i la seva protesta, ells no disposaven de cap producte seu al mercat etiquetat en aquesta llengua. La insistència de la senyora en qüestió no sols s’afermà intentant reproduir per telèfon, inútilment, les primeres paraules del text pretesament en català, sinó que, a més, explicà com hi apareixia una bandera que en confirmava la no espanyolitat: vermella i verda, amb un escut al mig... “Senyora, això no és català, és portuguès!”, que féu la directiva. I la interlocutora contestà: “Portuguès, diu? Ah, bé, si és així no passa res. Però, per si de cas...”

5.- El 2006, quan juntament amb Artur Mas i Manuela de Madre vaig acudir al Congrés de Diputats a defensar-hi en nom del Parlament, el text de l’Estatut aprovat per aquest, Rajoy va fer-hi una intervenció molt dura en contra. En el meu torn de rèplica, sabedor que Rajoy no parla gallec, vaig fer una part de la meva intervenció en aquesta llengua, adreçant-me, precisament, a don Mariano. La sorpresa va ser meva quan, dies després, el Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados reproduïa aquella sessió i en la publicació del meu discurs, quan arribava al moment en què em passava al gallec, literalment hi deia: “Ahora el señor diputado pasa a expresarse en catalán” i no reproduïa el que havia dit en l’idioma que no era l’únic oficial en aquella cambra. És a dir, a la primera institució democràtica de l’estat espanyol, el Congrés de Diputats, confonen el gallec amb el català, potser perquè tot allò que no sigui espanyol els sona i els és ben igual. Més de 500 anys després del que alguns anomenen la “unitat d’Espanya”, què romanços podem esperar d’un Estat que encara no sap ni quina llengua parlen els seus ciutadans?

6.- En una visita a l’ajuntament de Nova York, a principis dels norantes, parlant-hi amb els responsables d’educació, competència municipal, llavors majoritàriament portorriquenys, ens definien, irònicament, la seva noció de persona multilingüe (que parla moltes o diverses llengües), trilingüe (que en parla tres), bilingüe (dues) i monolingüe (un nord-americà, un anglès o un espanyol). Doncs, això, així...

http://www.naciodigital.cat/opinio/13675/va/llengues

-----

Va de lenguas

«Tan preocupados ellos por los privilegios que aseguran que no quieren que tenga Cataluña, como es posible que ahora pretendan discriminar los niños españoles en edad escolar, privándoles del privilegio catalán de estudiar en tres lenguas»

Josep Lluís Carod-Rovira | 09/01/2016 a las 00: 02h

1.- Uno de los 150 puntos que C 's ha acordado con el PP, para dar apoyo a Rajoy, hace referencia a la condena a muerte de la inmersión lingüística en el Principado y su sustitución por un pretendido trilingüismo catalán-español-inglés en las aulas de Cataluña. Lo mismo intentó hacer Bauzá en Baleares, no por interés desmedido que los alumnos aprendieran inglés, sino sobre todo para rebajar el peso del catalán en el sistema educativo insular, provocando así la más colosal manifestación de protesta nunca efectuada en Palma. En realidad, no es que los alumnos de Cataluña tengan un conocimiento del inglés inferior a los del resto del Estado, ya que se sitúan segundos en conocimiento de este idioma, tras el País Vasco y Navarra, mientras que en Barcelona parece que se sabe tanto de inglés como Madrid. Es sabido que la inmersión era, hasta ahora, un terreno común de consenso social y que la lengua no se ha convertido en problema de convivencia hasta que C 's no lo ha intentado. Sorprende la apuesta de los dos partidos nacionalistas para ir contra la legalidad vigente, dado que los despojos del actual Estatuto de Autonomía ahora en vigor establecen un régimen de triple oficialidad lingüística: catalán-occitano-español y los firmantes del acuerdo se pasan por el arco triunfal, pues, la lengua de Aran. Pero, como ya es habitual, no deja de llamar la atención como todos los discursos sobre la bondad del bilingüismo o el trilingüismo parecen ser sólo de aplicación en Cataluña. Es decir, saber idiomas sólo es bueno para los catalanes, pero no para los ciudadanos españoles de cualquier otro punto del Estado? Tan preocupados ellos por los privilegios que aseguran que no quieren que tenga Cataluña, como es posible que ahora pretendan discriminar los niños españoles en edad escolar, privándoles del privilegio catalán de estudiar en tres lenguas, en vez de una sola como es normal en España? Aquí tres idiomas y allí sólo uno o bien dos? Si el trilingüismo es bueno, debe de ser -lo en todas partes. Contrariamente, es sólo un pretexto para que el catalán pierda hegemonía referencial, peso simbólico y utilidad práctica. Mientras aquí tenemos que saber tres idiomas, porque si no esto hace "aldeano", allí son tan cosmopolitas que se pueden permitir saber sólo su ser del todo analfabetos en cualquier otra.

2. Estos días ha circulado por la red un doble tuit, sensacional para ilustrar hasta qué punto la ignorancia de los nacionalistas españoles es atrevida. Con motivo de la tragedia ocasionada en Italia por un terremoto y las réplicas subsiguientes, la alcaldesa de la capital catalana, Ada Colau, hizo un tuit donde podía leerse, literalmente: "Costernati por il terremoto di esta Mattino nel centro Italia. Da Barcelona y nostro Pien sostegno y solidarietà cono il popolo italiano ". Poco después, una de las primeras reacciones en la red iba firmada por una tal A.Trujillo que afirmaba, sin pudor, vergüenza, ni sentido del ridículo: "@ AdaColau al parecia Usted se la alcaldesa solo de los barceloneses catalanistas, Porque todo el que habla (sic) el Hace en catalán ... Pobre gente ". Suscribo absolutamente el apartado final, claramente autocrítico, cuando al igual Trujillo suelta eso de la "Pobre gente". Es un gesto sincero que hay que subrayar y agradecer, porque son pobre gente aquellos que sin hablar otra lengua que la suya, desprecian todas las demás, no hablan ninguna más y, aún, se permiten dar lecciones en el ámbito de la identidad filológica. El tuit este es un ejemplo magnífico de hasta qué punto puede llegar la obcecación nacionalista de algunos y de cómo el analfabetismo idiomático, con una cierta dosis de mala leche, te hace confundir el italiano por el catalán! Pobre gente ...

3.- Recuerdo cuando el amigo Bernat Joan, intelectual y político ibicenco, era diputado al Parlamento Europeo. Al no poder hablar con él en catalán, lo hacía en otros de los numerosos idiomas que domina. Una vez que presidía la sesión un vicepresidente socialista portugués, parece que advertido por algún catalán miembro de la mesa sobre la osadía lingüística del parlamentario insular, le retiró el uso de la palabra cuando hacía su intervención en alemán, aduciendo que la lengua que usaba no era oficial en aquella cámara, ya que se pensaba que hablaba en catalán! Además de retratarse ante sus señorías como un perfecto indocumentado, el escándalo provocado por la ignorancia del vicepresidente estuvo mayúsculo cuando diputados alemanes, austriacos y belgas de lengua alemana reaccionar protestante su enérgicamente.

4.-Hace ya varios años que una conocida casa suiza del sector de la alimentación recibió una protesta airada de una clienta de La Rioja, escandalizada porque les había comprado un producto escrito en catalán, entre otros idiomas, entre los que figuraba , eso sí, el español. No se quejaba de que esta lengua no estuviera, que sí estaba, sino que hubiera otra que ella no se la quería. La directiva de la empresa que habló con ella ponerla al corriente de que, a pesar de su protesta, ellos no disponían de ningún producto sede en el mercado etiquetado en esta lengua. La insistencia de la señora en cuestión no sólo se afirmó intentando reproducir por teléfono, inútilmente, las primeras palabras del texto pretendidamente en catalán, sino que, además, explicó cómo aparecía una bandera que confirmaba la no españolidad: roja y verde , con un escudo en medio ... "Señora, esto no es catalán, es portugués!", que hizo la directiva. Y la interlocutora dijo: "Portugués, dice? Ah, bueno, si es así no pasa nada. Pero, por si acaso ... "

5.- En 2006, cuando junto con Artur Mas y Manuela de Madre acudí al Congreso de Diputados a defender a él en nombre del Parlamento, el texto del Estatuto aprobado por éste, Rajoy hacer una intervención muy dura en contra. En mi turno de réplica, sabedor de que Rajoy no habla gallego, hice una parte de mi intervención en esta lengua, dirigiéndome, precisamente, a don Mariano. La sorpresa fue mía cuando, días después, el Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados reproducía esa sesión y en la publicación de mi discurso, cuando llegaba el momento en que me pasaba al gallego, literalmente decía: "Ahora el señor Diputado pasa a expresarse en catalán "y no reproducía lo que había dicho en el idioma que no era el único oficial en esa cámara. Es decir, en la primera institución democrática de España, el Congreso de Diputados, confunden el gallego con el catalán, quizá porque todo lo que no sea español les suena y los da igual. Más de 500 años después de lo que algunos llaman la "unidad de España", que romances podemos esperar de un Estado que aún no sabe ni qué lengua hablan sus ciudadanos?

6.- En una visita al ayuntamiento de Nueva York, a principios de los noventa, hablando en ellas con los responsables de educación, competencia municipal, entonces mayoritariamente puertorriqueños, nos definían, irónicamente, su noción de persona multilingüe (que habla muchas o varias lenguas), trilingüe (que habla tres), bilingüe (dos) y monolingüe (un estadounidense, un inglés o un español). Pues eso, así ...

-----------

Brutal Carod!

Baliga-balaga · 02/09/2016, 07:34

//*// Bon Cop de Falç //*//

Cita:

Units pel fàstic

Xavier Roig01/09/2016 19:04

Segueix-me

L’altre dia vaig sentir les declaracions d’un individu important del PP que no sé identificar. Amb l’arrogància única i específica que caracteritza els hispans -és a dir, utilitzar la pedanteria per insultar la intel·ligència-, va dir que el Partit Popular (PP) i Ciutadans (C’s) havien iniciat una història d’amor de llarg recorregut.

Ignoro tot el que aquests dos partits han negociat. Eradicar la corrupció s’ha demostrat innecessari per arribar a l’acord. No sembla acceptable limitar-se a posar i treure noms d’una llista de corruptes. El PP, de manera corporativa, com a partit, com a entitat jurídica, està processat. Si algú vol garantir l’absència de corrupció d’aquells que governaran mai pot donar suport al PP mentre la seva direcció no salti. No existeix cap aliança entre el PP i alguns corruptes, no senyor. La corrupció és el PP mateix.

A desgrat de condicions més o menys suficients per assolir un acord entre el PP i C’s, n’hi ha d’altres que s’han demostrat necessàries. Condicions sine qua non. I entre aquestes hi ha l’afer de la sobirania de Catalunya, i de com exercir-la. He donat voltes a com es podria qualificar allò que mou C’s a actuar com ho fa -sobretot ells, pels seus orígens, més que no pas el PP-. El mot que més s’hi ajusta és fàstic. Els elements catalans de C’s, i del PP, senten fàstic per Catalunya. No és que el país els faci vomitar, ja m’entenen. Simplement estan fastiguejats de Catalunya, de la catalanitat. Ser catalans els fastigueja. Per comprendre el que vull dir de manera rodona cal escoltar la gravació de La Camarga -corre per internet-. Sentiran, en boca de la mateixa Sánchez, l’angúnia que transpira. La mateixa revolta interna que demostra en Fernández Díaz. Ve a ser un cuc que els corca permanentment.

A C’s volen veure anorreada l’ànima de Catalunya. No persegueixen el catalanisme, sinó que pretenen destruir la catalanitat

C’s es defineix com a liberal. Però, abans de tenir un programa liberal, s’ha de tenir un tarannà liberal. Cap liberal prohibiria un referèndum com el que Catalunya proposa. A més, els liberals creiem en el principi d’igualtat d’oportunitats en el punt de sortida. Constitueix un exercici de mala fe proposar el trilingüisme després de tres-cents anys d’opressió -els recordo que el general Prim es queixava de no poder enviar telegrames en català al seu sastre, que no entenia el castellà-. I més quan el nostre idioma està en franca minoria de condicions -a Barcelona només 14 dels 46 canals de TDT que es poden sintonitzar són en català; i les empreses de sèries per internet prioritzen exclusivament, lògicament per raons de mercat, el castellà-. Estem, doncs, davant d’una aliança d’odi lingüístic al català en la línia del practicat pel PP al País Valencià i a les Illes. I és que, siguem clars, els senyors de C’s volen veure anorreada, destruïda, l’ànima de Catalunya per mor d’una ànima espanyola. No persegueixen el catalanisme, no ens enganyem. Pretenen destruir la catalanitat, que és una cosa ben diferent. La Catalunya mateixa tal com l’entenen, fins i tot, els no catalanistes. Els elements catalans de C’s i del PP són d’un botiflerisme de pedra picada. I espero que ningú s’escandalitzi. No nego la seva condició de catalans, Déu nos en guard! Per ser botifler cal ser, abans, imprescindiblement, català -un tàrtar no pot ser botifler.

Ara, tampoc cal espantar-nos. El nombre de diputats i de vots que, a les eleccions espanyoles, arrepleguen el PP i C’s plegats a Catalunya volta el 23%. Vull dir que, probablement, el volum que agafa a casa nostra aquesta mena de gent a qui fastigueja el propi país no es deu allunyar del d’altres indrets. No se’m fa estrany que hi hagi al voltant d’un 20% d’antialemanys, d’antiitalians o d’antifrancesos en cadascun d’aquests països -els francesos van quedar sorpresos d’ells mateixos entre els anys 1940 i 1945; el fet va requerir una amnèsia posterior molt intensa-. L’excepció, allò que ens diferencia -i que, per tant, ens ha d’empènyer a prendre una prompta decisió en referèndum-, és que els antipaís d’aquests altres estats no compten amb un aliat extern com troben els anticatalans en determinats sectors espanyols.

Els anti algun país -tant és que sigui el propi o un tercer- acostumen a ser mala gent. Per això desconfio, també, dels antiespanyols. Aquesta aliança de PP i C’s -que no persegueix res més que apuntalar el propi electorat- demostra clares i males intencions cap al nostre país. Només un enorme ressentiment i un profund fàstic -fills de la ignorància i la mala fe- poden portar a fer que un acord d’aquest tipus no indigni i avergonyeixi els catalans que pertanyen a qualsevol d’aquestes dues formacions.

http://m.ara.cat/opinio/xavier-roig-units-pel-fastic_0_1643235674.html

-----

Tunel · 02/09/2016, 11:15

Els poders fàctics espanyols recolzen a totes la gran manifestació d'ahir contra Maduro. Quanta raó tenen els manifestants! Són llegítimes! Això sols passar quant es vol derrocar un dictador!

Com se'ls veu el llautó. Les de la diada doblaven la participació de Veneçuela, però es clar, aquí és diferent....

"Demòcrates".

Baliga-balaga · 03/09/2016, 00:41

//*//L'autonomia que ens cal és la de Portugal//*//

Cita:

Espanya, a punt (de perdre les pensions

"Només cal tenir el domicili fiscal a Catalunya per ser inclòs en aquest grup de gent que aporta molt més del que rep, altrament dita nació"

per Jofre Llombart 01/09/2016

Des que es van celebrar les eleccions del 20 de desembre (aquelles –ho recordareu- que havien de canviar Espanya fins al punt de permetre preguntar a Catalunya si volia formar-ne part) i fins avui, 257 dies, uns 10.500 milions d’euros d’impostos pagats pels ciutadans catalans no han retornat en forma ni d’inversió, ni de servei ni de res. 10.500 milions d’euros pagats per tots els catalans, votin el que votin, parlin la llengua que parlin: només cal tenir el domicili fiscal a Catalunya per ser inclòs en aquest grup de gent que aporta molt més del que rep, altrament dita nació.

En aquests mateixos 257 dies, l’estat ha retirat de l’anomenada guardiola de les pensions una xifra similar: 10.000 milions. En cinc anys, del 2011 al 2016, el coixí d’aquest fons de reserva ha passat dels 66.000 milions als 24.000 milions. A aquest ritme, el 2019 com a molt tard, el sistema col·lapsarà. En canvi, en aquests mateixos cinc anys, el dèficit fiscal de Catalunya amb Espanya s’ha mantingut igual d’inalterable que els últims trenta: un 8% del PIB català. En aquests mateixos 257 dies de govern en funcions, no s’han pogut aprovar pressupostos a l’estat (tampoc a Catalunya) de manera que ni que s’hagués volgut tampoc s’hauria pogut aprovar cap partida per millorar Rodalies o per acabar amb el drama de la N-340. El pla Rodalies sempre aprovat i mai executat preveia per a Catalunya 4.000 milions d’euros dels quals n’han arribat 400. Amb poc més de tres mesos de no-dèficit, Catalunya es podria costejar autònomament aquesta important despesa. Però no hi ha hagut voluntat política ni econòmica de millorar la xarxa ferroviària, una autèntica estructura d’estat.

Ara bé, en aquests 257 dies, sí s’han pogut fer altres coses perquè el govern espanyol està en funcions però l’Estat no. És per això que ha pogut mantenir i ampliar la querella contra el president de la Generalitat (la màxima autoritat del país) pel 9N del 2014 i iniciar els tràmits per empresonar la presidenta del Parlament (segona màxima autoritat del país) pel 9N del 2015. I fins allà on ha pogut projectar desitjos de futur dins d’aquesta paràlisi -el pacte entre PP i C’S- ja no es dissimula que es vol acabar amb una altra eina d’estat: l’escola amb el català com a llengua vehicular. Una immersió lingüística que aquest pròxim curs, el 2016-17, només rebutgen 113 de les 1.570.011 famílies amb nanos escolaritzats.

Per ser justos, cal dir que ja fa molt de temps que no se sent el discurs de la por sobre les nefastes conseqüències econòmiques que tindria la creació d’un estat català. Potser perquè xifres com aquestes són inapel·lables: un territori (7.500.000 habitants) que cada any genera un excedent equivalent al que tot l’estat del que forma part (45.000.000 d’habitants) necessita treure per arribar a final de mes amb les pensions és un territori absolutament viable des del punt de vista econòmic. Fa un temps, l’unionisme radical predicava que una Catalunya independent seria incapaç de pagar les seves pensions. La truita s’ha girat: Vistes aquestes dades, sembla clar que els futurs pensionistes catalans, votin el que votin, parlin la llengua que parlin, han de tenir més por de continuar depenent de la guardiola espanyola que no pas d’un país que cada any que commemora la seva derrota més dolorosa diu estar a punt per tornar a ser-ho.

http://elmon.cat/opinio/15311/espanya-a-punt-de-perdre-les-pensions

------

Bump:

Cita:

Rufián: “Per què els molesta tan una estelada i no que el general Yagüe tingui barris en el seu honor?”

El portaveu d'ERC al Congrés ataca el model lingüístic pactat entre Ciudadanos i PP: "vostès que són monolingües ens estan dient als bilingües que hem de ser trilingües?”

per Abel Degà 02/09/2016

El diputat d'ERC a Madrid, Gabriel Rufián. | EP

El portaveu d’ERC al Congrés dels Diputats Gabriel Rufián ha aprofitat el seu torn de paraula durant el debat d’investidura de Mariano Rajoy per atacar el PP i Ciudadanos a base de preguntes per evidenciar la catalanofòbia i les restes del franquisme encara presents a l’Estat espanyol.

Només pujar al faristol de l’hemicicle, Rufián ha saludat el líder de C’s, Albert Rivera, anomenant-lo “Sr. Ibex”, i més tard ha batejat la seva formació com a “Frente Nacional Naranja”.

El republicà ha preguntat a la bancada del PP com pot ser que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, “pugui acabar en un judici per defensar un mandat democràtic i no ho faci el ministre de l’Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz”, després d’haver conspirat per fabricar falsos escàndols contra polítics independentistes. “Per què s’ofenen amb un ‘Visca Catalunya lliure!” i no amb un ‘Esto la fiscalía lo afina’?”, ha afegit.

Rufián també ha atacat Rajoy lamentant “que Santi Vidal no pugui tornar a ser jutge per ser independentista” i ha fet una pregunta incòmode per atacar el model lingüístic que els populars han pactat amb Ciudadanos: “Vostès que són monolingües ens estan dient als bilingües que hem de ser trilingües?”

“Per què els molesta tan una estelada i tan poc que el general Yagüe tingui barris al seu honor?”, ha etzibat Rufián a Rajoy i Albert Rivera. “Per què l’independentisme és Pujol i Andorra, i el vostre unionisme no és Rato i Panamá?”, “Per què 80 anys després, Lorca encara està a una cuneta?”, “Senyor Sánchez, durant quant més renunciarà a la governabilitat del seu país per no donar veu al nostre?”, “Quant més preferirà a Rajoy a una urna?”, ha qüestionat, i ha aprofitat per fer una pregunta a la gent de Podemos: “Us imagineu un país amb un PP residual? Sense una monarquia? Amb una República? Aquest país es diu Catalunya”.

http://elmon.cat/noticia/168287/rufian-per-que-els-molesta-tan-una-estelada-i-no-que-el-general-yague-tingui-barris-en-el-seu-honor

---

Baliga-balaga · 04/09/2016, 09:58

//*// Com fem caure espigues d'or, quan convé seguem cadenes! //*//

Cita:

4/9: Azaña i el dret a decidir

Vicenç Villatoro03/09/2016 17:56

Segueix-me

LA DRETA ESPANYOLA ha volgut desacreditar Xavier Domènech perquè va recordar que Azaña havia escrit a favor del dret de Catalunya a l’autodeterminació. I li han recordat que anys després Azaña pensava el contrari. Té tota la raó Domènech: la cita aportada és bona i certa. Tenen algunes raons els seus crítics. Manuel Azaña, intel·lectual solvent i gran patriota espanyol, va fer una evolució que van compartir altres intel·lectuals. Als anys 20 tenien unes enormes simpaties cap al catalanisme, company de viatge contra la dictadura de Primo de Rivera. L’any 32 Azaña es mulla del tot per l’Estatut (altres ja no). Però avançant els 30, amb el catalanisme al poder a Catalunya, van perdent-li la simpatia. És un clàssic. En la lluita secular entre les dues Espanyes, quan una pot fer servir el catalanisme contra l’altra, li troba totes les gràcies. Sobretot, quan el catalanisme és un lament de vençuts, un greuge de víctimes. Però quan és un projecte cultural i polític que pot tenir èxit (i que llavors competeix amb el seu), s’espanten i el rebutgen. Vist des d’aquí, té un punt de tristesa: només t’estimen una mica quan perds; quan pots guanyar, et temen i et crucifiquen. I, malgrat tot, és molt millor guanyar.

http://m.ara.cat/opinio/setembre-Azana-dret-decidir_0_1644435574.html

---

Baliga-balaga · 05/09/2016, 00:36

//*//L'autonomia que ens cal és la de Portugal//*//

Ja us hi heu inscrit en la Diada?

Queda una setmana només!

//*//

hotmail2866 · 05/09/2016, 13:12

Ciudadanos

Ciudadanos un partit creat a Catalunya i per catalans per combatre la immersió lingúistica a Catalunya i per defensar la supremencia del castella sobre el catalá; no entenc el odi que tenen a tot referencia a Catalunya Tinc un amic fill de militar nascut a Extremadura mes de 70anys i votant de ERC que la familia seva de Ciudadanos le diuen que "NO ENTIENDE QUE NO NACIDO EN CATALUÑA DEFIENDES TANTO Y MAS A CATALUÑA QUE MUCHOS CATALANES

Baliga-balaga · 06/09/2016, 23:43

//*//Catalunya triomfant tornarà a ser rica i plena!!!//*//

Cita:

Diada 2016, el despertar de la fera

«El bloqueig català a la constitució del govern espanyol i la fermesa del Parlament davant les amenaces per que no es votessin les conclusions del Procés Constituent a finals de juliol han tornat a animar la ciutadania»

Roger Buch | 06/09/2016 a les 00:02h

Des de 2012 la manifestació independentista de la Diada s’ha convertit en un fenomen digne d’estudi a nivell mundial, ja que combina una alta intensitat de mobilització i alhora continuïtat al llarg dels anys. Mai durant tant temps, tanta gent s’havia manifestat de manera tant pacífica enlloc del món.

La manifestació del 2012 va ser prou especial però si analitzem les convocatòries de 2013, 2014 i 2015, hi descobrim unes pautes que es repeteixen regularment. Cada any és una mobilització de format diferent de l’anterior que fa que tingui un punt d’originalitat. Si fossin 5 “Passeigs de Gràcia” seguits s’hauria convertit en un avorriment pels assistents i no es podrien distingir unes convocatòries de les altres. Aquest és un encert grandiós que els assistents agraeixen molt.

Cada vegada la convocatòria es prepara i s’anuncia més tard. Cada any van més tard les inscripcions i sempre van endarrerides respecte l’any anterior. Cada any els mitjans espanyolistes fan una notícia fent èmfasi que el nivell d’inscrits és molt baix, com a demostració empírica que el procés està a les últimes. Allò del famós suflé que sempre s’està desinflant.

Tots tres anys la convocatòria ha acabat sent un èxit descomunal que supera totes les expectatives creades. De fet, cap dels anys es pot fer una fotografia on hi càpiguen tots els manifestants a la vegada. Vaja, ni la meitat, ni una tercera part, ni una quarta part...

A nivell de repercussió, la macr manifestació ha tingut sempre efectes interns a Catalunya, reforçant l’hegemonia independentista i també força ressò a l’estranger. Cada vegada són més els corresponsals que en fan seguiment i cada any són més precises les cròniques sobre el procés català que s’hi fan alguns dies després. En canvi, les massives manifestacions no tenen gairebé cap efecte a nivell espanyol. Són minimitzades o ridiculitzades i no generen reflexions serioses sobre les causes del malestar que fa sortir la gent al carrer.

Cada any la convocatòria té un esquer simbòlic que la fa molt atractiva per convocar els assistents. El 2013 va ser el repte de completar la Via Catalana de punta a punta sense deixar cap forat buit. El 2014 va ser donar suport a la pròxima convocatòria del 9-N i el 2015 va ser legitimar el caràcter plebiscitari del 27-S que havia d’obrir les portes a un govern independentista dues setmanes després.

Finalment, cada any s’ha sobreentès que seria “l'última” i que l’any següent ja no caldria trobar-se perquè seríem ja independents i, en canvi sempre, s’hi ha hagut de tornar.

Vist els precedents d’aquests tres anys, com tenim la situació aquest setembre de 2016? En primer lloc, seguint la tendència, s’ha anunciat més tard que mai i el nombre d’inscripcions va més lent que altres vegades. De fet, es va anunciar tant tard que a finals de juliol molts veien del tot impossible repetir una manifestació del volum de les anteriors. Pel que fa al format, la convocatòria torna a ser diferent, atrevint-se a una descentralització que havia generat inicialment molts dubtes però que oferirà estampes extraordinàries. Per exemple, omplir amb 50.000 independentistes la rambla nova de Tarragona té una lectura simbòlica molt i molt potent. Poca broma.

Enguany l’esquer és més imprecís però a la vegada de forta càrrega política. Per una banda el suport als encausats i amenaçats per les institucions de l’Estat, per l’altra un senyal d’unitat davant la qüestió de confiança i els pressupostos del 2017. Però sobretot, es presenta com una demostració de força de cara a la desconnexió que tot fa pensar que es durà a terme a finals de la legislatura de 18 mesos, és a dir, abans de l’estiu vinent. La idea que la República Catalana està “a punt” d’arribar i que els ciutadans estem “a punt” per rebre-la té molta força, però a diferència d’altres convocatòries la fita no és a finals de mes o al novembre sinó a finals del curs que ara s’inicia i no té l’efecte proximitat de les altres vegades.

Durant el mes de maig passat, l’independentisme va patir un dels habituals sotracs anímics del procés i tot feia pensar que la remuntada seria impossible. Però, mica en mica, la fera s’ha tornar a despertar. El bloqueig català a la constitució del govern espanyol i la fermesa del Parlament davant les amenaces per que no es votessin les conclusions del Procés Constituent a finals de juliol han tornat a animar la ciutadania. Finalment, les bases sobiranistes han percebut que la determinació del Parlament i del Govern per culminar el procés és del tot ferma i que encara que la construcció d’estructures d’estat no tinguin el lluïment d’unes eleccions “de la teva vida” o d’una consulta, això va autènticament de debò.

http://www.naciodigital.cat/opinio/13698/diada/2016/despertar/fera

------

Diada 2016, el despertar de la fiera

«El bloqueo catalán en la constitución del gobierno español y la firmeza del Parlamento ante las amenazas para que no se votaran las conclusiones del Proceso Constituyente a finales de julio han vuelto a animar a la ciudadanía»

Roger Buch | 09/06/2016 a las 00: 02h

Desde 2012 la manifestación independentista de la Diada se ha convertido en un fenómeno digno de estudio a nivel mundial, ya que combina una alta intensidad de movilización ya la vez continuidad a lo largo de los años. Nunca durante tanto tiempo, tanta gente se había manifestado de manera tan pacífica en ninguna parte del mundo.

La manifestación del 2012 fue bastante especial pero si analizamos las convocatorias de 2013, 2014 y 2015, descubrimos unas pautas que se repiten regularmente. Cada año es una movilización de formato diferente del anterior que hace que tenga un punto de originalidad. Si fueran 5 "Paseos de Gracia" seguidos habría convertido en un aburrimiento por los asistentes y no se podrían distinguir unas convocatorias de las otras. Este es un acierto grandioso que los asistentes agradecen mucho.

Cada vez la convocatoria se prepara y anuncia más tarde. Cada año más tarde las inscripciones y siempre van retrasadas respecto al año anterior. Cada año los medios españolistas hacen una noticia haciendo hincapié en que el nivel de inscritos es muy bajo, como demostración empírica de que el proceso está en las últimas. Lo del famoso soufflé que siempre se está desinflando.

Los tres años la convocatoria ha acabado siendo un éxito descomunal que supera todas las expectativas creadas. De hecho, ninguno de los años se puede hacer una fotografía donde quepan todos los manifestantes a la vez. Vaya, ni la mitad, ni una tercera parte, ni una cuarta parte ...

A nivel de repercusión, la macro manifestación ha tenido siempre efectos internos en Cataluña, reforzando la hegemonía independentista y también bastante eco en el extranjero. Cada vez son más los corresponsales que hacen seguimiento y cada año son más precisas las crónicas sobre el proceso catalán que se hacen algunos días después. En cambio, las masivas manifestaciones no tienen casi ningún efecto a nivel español. Son minimizadas o ridiculizadas y no generan reflexiones serias sobre las causas del malestar que hace salir la gente a la calle.

Cada año la convocatoria tiene un cebo simbólico que la hace muy atractiva para convocar a los asistentes. En 2013 fue el reto de completar la Vía Catalana de punta a punta sin dejar ningún agujero vacío. En 2014 fue apoyar la próxima convocatoria del 9-N y 2015 fue legitimar el carácter plebiscitario del 27-S que tenía que abrir las puertas a un gobierno independentista dos semanas después.

Finalmente, cada año se ha sobreentendido que sería "la última" y que al año siguiente ya no sería necesario encontrarse porque seríamos ya independientes y, en cambio siempre, se ha tenido que volver.

Visto los precedentes de estos tres años, como tenemos la situación en septiembre de 2016? En primer lugar, siguiendo la tendencia, se ha anunciado más tarde que nunca y el número de inscripciones va más lento que otras veces. De hecho, se anunció tanto tarde que a finales de julio muchos veían imposible repetir una manifestación del volumen de las anteriores. En cuanto al formato, la convocatoria vuelve a ser diferente, atreviéndose a una descentralización que había generado inicialmente muchas dudas pero que ofrecerá estampas extraordinarias. Por ejemplo, llenar con 50.000 independentistas la rambla nueva de Tarragona tiene una lectura simbólica muy, muy potente. Poca broma.

Este año el cebo es más impreciso pero a la vez de fuerte carga política. Por un lado el apoyo a los encausados y amenazados por las instituciones del Estado, por el otro una señal de unidad ante la cuestión de confianza y los presupuestos del 2017. Pero sobre todo, se presenta como una demostración de fuerza de cara a la desconexión que todo hace pensar que se llevará a cabo a finales de la legislatura de 18 meses, es decir, antes del próximo verano. La idea de que la República Catalana está "a punto" de llegar y que los ciudadanos estamos "a punto" para recibirla tiene mucha fuerza, pero a diferencia de otras convocatorias el hito no es a finales de mes o en noviembre sino a finales del curso que ahora se inicia y no tiene el efecto proximidad de las otras veces.

Durante el mes de mayo, el independentismo sufrió uno de los habituales sacudidas anímicos del proceso y todo hacía pensar que la remontada sería imposible. Pero, poco a poco, la fiera se volvió a despertar. El bloqueo catalán en la constitución del gobierno español y la firmeza del Parlamento ante las amenazas para que no se votaran las conclusiones del Proceso Constituyente a finales de julio han vuelto a animar a la ciudadanía. Finalmente, las bases soberanistas han percibido que la determinación del Parlamento y del Gobierno para culminar el proceso es del todo firme y que aunque la construcción de estructuras de estado no tengan el lucimiento de unas elecciones "de tu vida" o de una consulta, esto auténticamente serio.

Baliga-balaga · 07/09/2016, 02:20

//*//Com seguem espigues d'or, quan convé seguem cadenes!//*//

Catalunya, any 0 – repúbliques bàltiques, any 25

«Tenen un estat, però com s'ho han fet, sense matèries primeres, per reeixir i mantenir un índex de desenvolupament humà clarament superior a Rússia, l'antiga potència ocupant?»

http://www.vilaweb.cat/noticies/catalunya-any-0-republiques-baltiques-any-25/

Prenem-ne nota d'aquells que ja se'n van sortir fa 25 anys.

Baliga-balaga · 08/09/2016, 15:49

//*// Bon Cop de Falç //*//

A 3 dies d"una altra megaDiada!

Lacroix · 08/09/2016, 21:30

Cita:

Iniciado por Baliga-balaga

Ja us hi heu inscrit en la Diada?

Queda una setmana només!

//*//

I tant. Inscripció feta !!!

Estaria bé fer una enquesta per saber quants foreros de sexomercado anirem a la diada

Baliga-balaga · 09/09/2016, 11:08

//*// Catalunya triomfant, tornarà a ser rica i plena! //*//

Jo hi seré al tram 37 em penso que era, davant la delegació de Mordor on van fer compareixer en Mas. Passeig Lluis Companys

30/08/2016, 13:52	#5381
hotmail2866 Fecha Registro: abr 2013 Mensajes último año: 102 SmilePoints último año: 138 Reputación último año: 27 Expes publicadas: 42 Colaboración: 3	Pacte Rivera com sempre poca memoria per lo que vol e interessa Olvida que tot el PP es imputat per el cas Barcenas La monarquía espanyola actual és filla de la voluntad politica de Franco enterrat al Valle de los Caidos
	Citar

31/08/2016, 12:16	#5384
hotmail2866 Fecha Registro: abr 2013 Mensajes último año: 102 SmilePoints último año: 138 Reputación último año: 27 Expes publicadas: 42 Colaboración: 3	Ateneu Al Ateneu Barcelones el dilluns 12 de setembre a les 19 hores Josep María Solé Sabaté fará una conerencia per titul LAS DIADES DE LA TRANSSICIO (1976-1980):de la revolta a la celebració I al dimarts 20 ales 19 hores conferencia i recital de música "EN RECORD DE SALVADOR PUIG ANTICH I ORIOL SUGRANYES , revolucionaris llibertaris assessinats pel franquime
	Citar

01/09/2016, 16:21	#5388
hotmail2866 Fecha Registro: abr 2013 Mensajes último año: 102 SmilePoints último año: 138 Reputación último año: 27 Expes publicadas: 42 Colaboración: 3	Espanya Sempre Espanya L'esquerra espanyola prefereix que governi el PP a donar un referendum a Catatunya
	Citar

02/09/2016, 11:15	#5391
Tunel Fecha Registro: oct 2009 Mensajes último año: 0 SmilePoint último año: 1 Reputación último año: 0 Expes publicadas: 1	Els poders fàctics espanyols recolzen a totes la gran manifestació d'ahir contra Maduro. Quanta raó tenen els manifestants! Són llegítimes! Això sols passar quant es vol derrocar un dictador! Com se'ls veu el llautó. Les de la diada doblaven la participació de Veneçuela, però es clar, aquí és diferent.... "Demòcrates".
	Citar

05/09/2016, 13:12	#5395
hotmail2866 Fecha Registro: abr 2013 Mensajes último año: 102 SmilePoints último año: 138 Reputación último año: 27 Expes publicadas: 42 Colaboración: 3	Ciudadanos Ciudadanos un partit creat a Catalunya i per catalans per combatre la immersió lingúistica a Catalunya i per defensar la supremencia del castella sobre el catalá; no entenc el odi que tenen a tot referencia a Catalunya Tinc un amic fill de militar nascut a Extremadura mes de 70anys i votant de ERC que la familia seva de Ciudadanos le diuen que "NO ENTIENDE QUE NO NACIDO EN CATALUÑA DEFIENDES TANTO Y MAS A CATALUÑA QUE MUCHOS CATALANES
	Citar