Ahir al Ateneu Barcelonés ,video-munttatge de La Barcelona Deportada ;recull de testimos de alguns de mes de1200 barcelonins deportats als camps nazis
I es calcula que els camps de concetració franquistes van acollir fins mig milló de presoners
El últim per tancar va ser el de Miranda de Ebro

Operació Rei de Bastos

"S’ha acabat el diàleg. El PSOE dirà amén i el govern espanyol, acompanyat de totes les institucions que representen la multiplicació de poders a Espanya, preparen la repressió"

per Vicent Sanchis 01/02/2017

Per què va obrir la falsa magrana del diàleg el govern espanyol? N’hi ha que diuen que per aparentar legitimitat democràtica davant la comunitat internacional. Una interpretació falsa com un duro sudista perquè el govern espanyol no entén de falses aparences quan es tracta de defensar amb ungles i dents la pròpia integritat territorial. Al pan, pan, i a les armes quan cal! Ells són així, senyora!

Encara uns altres afirmen que ho van fer per convèncer alguns indecisos del territori irredempt que l’Estat sempre és amable i dialogant amb Catalunya. Més fals encara. Perquè, si Mariano Rajoy pretén que algun català es cregui que es preocupa pel seu país, només hauria de desdoblar d’una vegada per totes el tram ferroviari entre Vandellòs i Salou. Obras son amores, i no retòriques raons.

La incògnita continua oberta. Si no era per enganyar ni els de fora ni els de dins, per què el govern de Rajoy va substituir aparentment l’Operación Cataluña per l’Operación Diálogo? I la resposta no està en el vent, sinó en la memòria. Eren els moments en què el PSOE, encara de Pedro Sánchez, demanava “diàleg” amb Catalunya i la investidura de Rajoy depenia del vot dels diputats socialistes. El Partit Popular, que encara depèn del PSOE, va fer un gest. Sense fondària. Només amb intenció. Però ara el PSOE no se sap ben bé què és. I en tot cas, Susana Díaz i Patxi López s’assemblen nacionalment a Mariano Rajoy com un ou a un ou.

L’Operación Diálogo, doncs, ha deixat pas a l’Operación Rey de Bastos. Jugada completa. El final de la funció ha coincidit, a més, amb una cadena de “provocacions” que l’han accelerat. La compareixença del president Puigdemont, del vicepresident Junqueras i del conseller Romeva al Parlament Europeu, la reunió del mateix president de la Generalitat amb el cos consular de Barcelona i els volantins de Santiago Vidal han donat peu a Rajoy perquè plegui el decorat.

S’ha acabat el diàleg. El PSOE dirà amén i el govern espanyol, acompanyat de totes les institucions que representen la multiplicació de poders a Espanya, preparen la repressió. “Mesures coercitives”, com ahir anunciava Europa Press, que afectaran els departaments d’Educació i Interior, i que inclouran, si cal, el precintat dels col·legis electorals.

Comença, doncs, la fase darrera i necessària. I encara sort, perquè, si no, la CUP encara seria capaç de no aprovar els pressupostos.

De l''Operació Diàleg' a l''Operació Precinte'

Barcelona. Dimecres, 1 de febrer de 2017
2 minuts
Editorial Jose Antich - Sergi Alcàzar

Vist con ha anat en les últimes hores, el govern espanyol sembla haver decidit enterrar novament la seva tan esbombada Operació Diàleg. La coartada dels que encara creien -o més aviat sospiraven- per una tercera via ha quedat feta miques després que s'ha filtrat des del Palau de la Moncloa tot un ventall de mesures coercitives per impedir el referèndum.

No és la primera vegada en els últims anys que s'especula amb un moviment del president Mariano Rajoy potent en la qüestió catalana per donar resposta als que des de posicions moderades l'acusen d'immobilisme, i acaba quedant en no res. Però també és veritat que mai com en aquesta ocasió no s'havia posat tant l'accent a fer creure que ara sí que anava de debò.

El balanç final de l'Operació Diàleg es redueix a unes quantes visites de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria a Catalunya, que sens dubte continuaran repetint-se; diverses reunions amb afins ideològics i una trobada merament informal i intranscendent amb el vicepresident Oriol Junqueras. Res de l'anunciada entrevista entre Rajoy i Puigdemont, que es va dir que se celebraria amb seguretat al gener, i per a la qual encara no existeix cap data concreta. Tampoc cap avenç, ni petit ni gran, en els 46 punts del document que va lliurar el president la primavera passada a la Moncloa i que res tenen a veure amb el referèndum ni amb el procés independentista.

Així les coses, de la situació de bloqueig hem passat a la purament coercitiva. A l'anunci que, arribat el cas, es precintarien els col·legis electorals per impedir la celebració del referèndum sobre el futur polític de Catalunya i també la comunicació pública de l'encàrrec des de la Moncloa als ministeris de Presidència, Interior, Educació i Justícia, entre altres, d'un pla integral per paralitzar-lo.

El govern espanyol ha decidit passar a l'atac en vigílies del judici pel 9-N a l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau i que tindrà una resposta important al carrer de protesta i mobilització. En síntesi, hem vist enterrar l'Operació Diàleg i passar a l'Operació Precinte, fent servir una etiqueta que ha fet fortuna a Twitter. Però si la primera ha estat sempre una fanfarronada la segona col·loca la política espanyola en un atzucac.

Unitat contra amenaces i judicis

«Aconseguir que no es trenqui l'acord sobre el referèndum al mateix temps que es facin passos endavant és responsabilitat de tots»

Arnau Urgell i Vidal | 01/02/2017 a les 22:00h

El referèndum continua protagonitzant, dia sí dia també, l'actualitat política catalana i espanyola. Aquest dimecres ha estat marcat per tres fotografies: la d'unitat de la segona reunió del Pacte Nacional, la d'expectació i respecte del cos consular a Barcelona i la d'un govern espanyol que sembla aparcar la farsa de l'“operació diàleg” i amenaça amb mesures de força per evitar la consulta vinculant.

El Pacte Nacional pel Referèndum és, bàsicament, una fotografia. I la dificultat dels equilibris –tant entre independentistes com especialment amb el món dels "comuns" i altres organitzacions socials- fa que el seu principal valor sigui el de mantenir la unitat. Aconseguir que no es trenqui, al mateix temps que –de manera real i efectiva- es facin passos endavant és responsabilitat de tots.

Mentrestant, i després d'una conferència a Brussel·les amb ressò discret a la premsa internacional, era important la imatge de la pràctica totalitat del cos consular de Barcelona al Palau de la Generalitat. Important per la seva assistència, pel fet d'escoltar directament del president que el referèndum es farà el 2017 –amb "estàndards i garanties"- i, sobretot, pel discurs respectuós dels cònsols. "A mesura que als ciutadans de Catalunya els vagi bé, als nostres representants també", ha assegurat Franca Lorella, degana del cos consular a Catalunya i representant del Perú.

Enfront d'aquestes dues imatges –i especialment a la que es viurà el proper 6 de febrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per l'inici del judici del 9-N-, el govern espanyol mostra la seva veritable cara. Amenaça amb mesures de força per impedir el referèndum –contradient la tesi dels partits unionistes que serà un segon 9-N- i, fins i tot, per primera vegada filtra la possibilitat d'assumir el control d'una conselleria del Govern.

Unitat i avançar amb pas ferm és la millor recepta davant d'amenaces, judicis i una escalada repressiva de l'Estat tot just ha començat. Sense pressa però, sobretot, sense pausa.

Els cònsols a Catalunya: ‘Si a tots els ciutadans de Catalunya els va bé, als nostres representats els anirà bé’

El govern rep amb satisfacció les reaccions del cos consular al discurs independentista de Carles Puigdemont

Per: Andreu Barnils
01.02.2017 14:32

Fa dos-cents anys que la ciutat de Barcelona té representats consulars de tot el món. Darrere Nova York i Hong-Kong, la capital catalana és la tercera ciutat del món que, sense ser capital d’estat, té més anys de tradició diplomàtica. Actualment, hi ha un centenar de cònsols destinats a Barcelona, gairebé la meitat dels països del món. La majoria han assistit avui al tradicional acte de benvinguda al Palau de la Generalitat, presidit pel president Puigdemont, Raül Romeva, i Maria Badia, sota l’atenta mirada de Sant Jordi. Hi havia des de la cònsol degana, Franca Lorella Deza, cònsol del Perú, que és la persona que fa més anys que està a Catalunya, fins al més recent, Sánchez Molina, representant d’Israel. També s’hi destacava la inconfusible figura d’un dels habituals, l’hoteler Joan Gaspart, representant de les Illes Seychelles a Catalunya.

Ací podeu veure l’acte sencer:

Notícies del dia

Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu

El president ha fet una senyora entrada a la sala, i a banda i banda s’ha format un passadís per a obrir-li camí. Puigdemont ha aprofitat l’acte per expressar quatre idees força. Primera: ‘Ens hem proposat de crear un estat independent.’ Segona: el govern espanyol, ‘de manera unilateral’, ha decidit de tancar-se i no permetre un referèndum. Tercera: els entrebancs no aturaran el referèndum d’autodeterminació, que es farà igualment. I quarta: contra la propaganda, Catalunya és líder en creació d’empreses, més de 100.000 el darrer any, té un índex de desocupació més baix que la mitjana de l’estat espanyol i les inversions estrangeres són potents, com demostren Amazon i Tesla. Els aplaudiments han sonat quan Puigdemont ha acabat.

Els assessors del president estaven contents, no únicament pel discurs directe de Puigdemont, sinó també pel discurs del cònsol del Perú, Franca Lorella Deza, que ha parlat en nom de tot el cos. ‘Ho has vist? Cap queixa pel procés. Cap toc d’atenció. Cap esbroncada. Res. I això és el que buscaven segons quins mitjans avui presents’, deia un assessor de Puigdemont. I prou tenia raó. Franca Lorella ni tan sols ha esmentat el procés polític. Ha fet un discurs carregat de bones paraules i bona educació, sense queixes ni elogis. I això, a hores d’ara, des de la Generalitat s’interpreta com un signe positiu. Lorella ha dit: ‘Catalunya, terra dels Pirineus a la Mediterrània, es caracteritza pel turisme, els serveis, la indústria. És avantguarda científica i tecnològica, que la converteix en un focus d’interès. Des de la meva perspectiva personal, Catalunya es destaca encara més per la seva gent. Amable, afable, solidària, que fa que ens sentim com a casa i exhibim els nostres millors sentiments. Nosaltres estem convençuts que en la mesura que a tots els ciutadans de Catalunya els vagi bé, als nostres representats els anirà bé. Reiterem els nostres desigs de felicitat i justícia. Moltes gràcies.’

Assistir a l’acte ha servit per a comprovar que la llengua de comunicació entre els consols és el castellà, però sobretot ha servit al govern per a veure que tot just ara els consols s’adonen que l’estat espanyol no fa cap pas per a resoldre el problema. ‘I això els comença a inquietar’, diuen fonts del govern.

L’operatiu perquè la Generalitat cobri tots els impostos estarà a punt l’1 de juliol

El secretari d'Hisenda afirma que les dades fiscals dels catalans que té ara el Govern són suficients

Catalunya està a punt de tenir llesta una de les estructures d’estat clau: el sistema informàtic de la hisenda pròpia, que ha de fer possible que la Generalitat cobri la totalitat dels impostos propis d’un Estat. Ho ha explicat el secretari d’Hisenda del Govern, Lluís Salvadó, a RAC1 aquest matí. L’operatiu, batejat sistema Espriu, s’activarà l’1 de juliol i la conselleria d’Economia té previst que en un primer moment només es faci servir pels impostos pels quals la Generalitat ara té competències. Amb tot, Salvadó assegura que el nou mecanisme, a diferència de l’anterior, tindrà capacitat per assumir els grans impostos.
El secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó,
Lluís Salvadó

"El nou sistema informàtic està dissenyat per a qualsevol tipus d'impost"

“A diferència del [sistema] Gaudí, l’Espriu ja està dissenyat per a impostos periòdics, de grans censos de contribuents, i per tant ja és un sistema informàtic que està dissenyat per a qualsevol tipus d’impost”, ha explicat el secretari d’Hisenda a RAC1. L’1 de juliol s’engegarà l’operatiu amb els impostos nous que s’han inclòs als pressupostos de 2017, com ara el de begudes ensucrades, el de grans superfícies o el d’actius no productius. El sistema Espriu es va encarregar a l’empresa IBM el març passat amb un pressupost d’1,3 milions d’euros.

Les dades fiscals que la Generalitat té ara són suficients

També a RAC1, Salvadó ha confirmat les paraules d’Oriol Junqueras aquesta setmana: l’Agència Tributària Catalana no té les dades fiscals dels catalans de la hisenda espanyola, però és que no la necessiten, ja que amb les dades que tenen ara gràcies a les competències de la Generalitat en aquest sentit és suficient. Així, ha explicat que la base de dades per cobrar gravàmens com l’IVA o l’IRPF es construirà a partir de les declaracions de les empreses quan, després del referèndum, assumeixin la independència i comencin a pagar a la hisenda catalana.

A rebentar precintes

Rajoy és molt gran i ens posa les coses fàcils, el president espanyol seguint la millor tradició espanyola no negocia amb el contrari, Rajoy vol imposar i ara ha filtrat que per impedir el referèndum català precintarà els col·legis electorals. Sens dubte amenaces i poca cosa més.

El president del govern espanyol ens ha donat la icona que tot procés independentista, o tota revolta democràtica necessita, si l'Estat precinta la democràcia, els catalans ho tenim fàcil, a rebentar precintes.

Recordeu la caiguda del mur de Berlín? Com de fàcil que va ser, tothom volia un record d'aquell mur, jo també vull "un precinto espanyol", doncs ja ho sabem, a rebentar precintes espanyols.

Primer (i previsible) tret al peu

Sebastià Alzamora01/02/2017 20:02

Segueix-me

Si la decisió de la CUP de tirar endavant finalment els pressupostos ja era digna d’aplaudiment, ahir es va fer palès que ho és doblement per com aquesta decisió ha desbaratat el govern d’Espanya que presideix Mariano Rajoy, un govern i un president que definitivament han perdut els nervis, els papers i el sentit del decòrum. Sembla que haurem de donar com a cosa certa que a can PP i confluències -PSOE i C’s- vivien confiats fins diumenge passat que el procés moriria a causa del veto dels cupaires als números de Puigdemont i Junqueras. Confiaven, es veu, que les dissensions internes del processisme els donarien la feina feta. Però no ha estat així, i la reacció no s’ha fet esperar: escalada espectacular del govern en el discurs de la por.

Ahir el mateix president Rajoy, la vicepresidenta Sáenz de Santamaría i els dos Rafaeles (el ministre de Justícia, Catalá, i el portaveu, Hernando), és a dir, el nucli duríssim de l’executiu i del partit per al problema catalán, van actuar com els Quatre Genets de la Poca El·lipsi, que són els que no estalvien redundàncies a l’hora de proferir les seves amenaces de guerra, foc, fam i pesta contra la Catalunya díscola que ataca amb la insensata pretensió de votar en un referèndum. El resultat de tanta trompeteria acaba essent d’audició insofrible, de tan malament que sona.

Sembla que, com informal’ARA basant-se en fonts de la Moncloa, el govern d’Espanya té un pla per impedir la celebració del referèndum que inclou mesures com precintar les escoles i els col·legis de Catalunya o agafar directament el control de la conselleria d’Ensenyament, i que no descarta recórrer a l’article 155 de la Constitució, aquell que en cas d’aplicar-se donaria llum verda a la suspensió de l’autonomia catalana. Per ser ells els que es queixen de la suposada actitud antidemocràtica del govern de Catalunya, déu n’hi do el to que adopten, propi d’un règim totalitari que reacciona histèric davant de les tremolors dels seus fonaments. En canvi, no és estrany que trobin a faltar “gestos” dels governants catalans, perquè ells incorren en una constant hipergesticulació, tan sobreactuada i tan maldestra que ja els ha dut a disparar-se un primer tret al peu. I és que serà curiós veure com defensa el govern espanyol davant de la comunitat internacional aquest escenari de les escoles precintades, les conselleries segrestades i les autonomies suspeses, que només d’imaginar-lo fa feredat i causa repulsió a qualsevol demòcrata digne d’aquest nom.

Abans de ser investit president (amb els vots del PSOE, sí), Rajoy va dir que volia formar un govern “previsible” que governés “pel bé comú dels espanyols”. El govern ha resultat ser tan previsible, en la seva mediocritat política, la seva ceguesa nacionalista i el seu pensament reaccionari, que resulta sorprenent i tot. I si aquest depriment panorama que preparen és pel bé comú dels espanyols, deu ser que, segons el mateix Rajoy i el seu govern, els catalans efectivament no en són. D’espanyols, vull dir.

Para los del pensamiento único, esos que justifican la corrupción nuestra como un acto de represalia y que parece ser que les parece perfecto que se queden inmunes a la justicia los ladrones que han robado a los catalanes, si, a esos del pensamiento único que hasta nuestra corrupción interna le echan la culpa a los españoles, si si, a esos del pensamiento único cuyo unico pensamiento es echar la culpa a los demas de todos sus problemas y hacer la tactica del avestruz metiendo la cabeza en la tierra y dejando el culo al aire para que haga uso de él todo aquel que [...]

Para los del pensamiento único, esos que justifican la corrupción nuestra como un acto de represalia y que parece ser que les parece perfecto que se queden inmunes a la justicia los ladrones que han robado a los catalanes, si, a esos del pensamiento único que hasta nuestra corrupción interna le echan la culpa a los españoles, si si, a esos del pensamiento único cuyo unico pensamiento es echar la culpa a los demas de todos sus problemas y hacer la tactica del avestruz metiendo la cabeza en la tierra y dejando el culo al aire para que haga uso de él todo aquel que [...]

Nosotros somos tan puros...los españoles tan retorcidos....ainsss

Estaré en la lista de catalanes malos que hizo la Anc? Mis datos fiscales los tendra el govern? El señor Alba me tendrá enfilado?? Ayyyy me tendre que ir allende el Ebro??

Que caracter!! Digo collonades? Mes bien me descojono en ver las pateticas explicaciones que dais para justificar las chorizadas de vuestros lideres!! Como diria Baliga tomate una tila!!!

Aaahhhh y sigue animando a que nos sigan robando diciendo que es una maquinacion nazional-madrilenyista!!!

Es para descojonarse o no??

Espera’t, que ja hi vaig jo

Empar Moliner02/02/2017 18:56

Segueix-me

La Inés Arrimadas va anar a veure la Soraya Sáenz de Santamaría a Madrid, per -finalment- solucionar els problemes (els reals) dels catalans. Segons ens informa la premsa, “li ha fet dues peticions bàsiques: que es millori el finançament autonòmic i que s’inverteixi en infraestructures com ara el corredor mediterrani o la xarxa de Rodalies”. Però, segons ens informa la premsa, també, l’altra li ha dit que això de les inversions en infraestructures ja s’ho mirarien, però que d’això altre del finançament, ni parlar-ne. No oblidem que fa uns dies en Rajoy va admetre que no podia oferir un nou pacte fiscal a Catalunya perquè això seria “un desastre per a Espanya”. Que és com dir que no pots deixar de munyir la vaca per molt seca que la tinguis, perquè si no t’hauràs de passar a la llet de soja.

La cara de l’Arrimadas era reveladora, a la sortida de la improductiva reunió

Que la Sáenz de Santamaría digui que això de les infraestructures s’ho miraran és com no dir res. Fa anys que ho diuen, fa anys que ho pressuposten i fa anys que no ho compleixen. I, en canvi, que digui que del finançament “nasti de plasti” (faig servir la genial expressió vuitantera de l’Homs) és molt revelador. ¿No s’ho esperava l’Arrimadas? ¿De veritat es pensava que aniria allà, l’hi demanaria i l’altra li contestaria que “Oye, vale, pues que sí ”? Si això hagués de passar (que no passarà), no seria ella la Bernadette encarregada de propagar el miracle. Seria algú del PP català.

M’alegra, no cal dir-ho, que els de Ciutadans reconeguin que Catalunya no pot continuar ni amb aquest sistema econòmic que ens té xuclats com un coll de pollastre, ni amb aquestes infraestructures que haurien fet arribar tard fins i tot Phileas Fogg. Però em descoratja que es pensin que anant a Madrid a “dialogar” podran aconseguir, a base de carisma, que torni algun duro més dels que els enviem. La cara de l’Arrimadas era reveladora, a la sortida de la improductiva reunió. Si de veritat considera que necessitem el que va anar “a demanar”, no té més remei que fer-se indepe.

L'Operació PikaJosé Antich 
Barcelona. Dijous, 2 de febrer de 2017
2 minuts

     

     

La justícia dirà en què queda l'enèsima operació policial contra elpresumpte finançament il·legalde la desapareguda Convergència Democràtica de Catalunyadesenvolupada en les últimes hores i que, com totes les que s'han dut a terme en els últims anys, té com a finalitat demostrar si hi ha hagut cobrament de comissions -el famós 3%- a partir de la concessió a empreses amigues d'obra pública des de diferents administracions. De fet, el més raonable -i l'exigible- seria que ja ho hagués dit. De temps n'hi ha hagut però fins ara només hem vist actuacions policials o de la fiscalia i, així, casos que s'arrosseguen des de fa diversos anys semblen recuperar només una presència mediàtica en moments polítics importants.

L'assumpte que ens ocupa, la denominada policialment Operació Pika -el malnom tindria a veure amb el picar d'aquí i d'allà- té l'origen en una investigació que duu a terme el jutjat del Vendrell des del 2015. De fet, molts dels detinguts aquest dijous ja ho havien estat l'octubre del 2015, després de les últimes eleccions catalanes celebrades uns dies abans, el 27 de setembre. L'hemeroteca recorda dues coses d'aquelles detencions: que el diari La Razón les havia anunciat en les dates prèvies als comicis amb gran relleu tipogràfic i que, quan es van produir, Junts pel Sí estava negociant amb la CUP una resolució que acabaria sent molt polèmica sobre l'inici del procés de desconnexió, que seria impugnada pel TC. Poc o res hem sabut des d'aleshores del que es va conèixer com la tercera fase de l'Operació Petrum. Fins aquest dijous, quan 250 agents de la Guàrdia Civil s'han desplegat pel territori buscant proves i practicant fins a 18 detencions.

I com que, al final, el missatge és la notícia, des del primer moment ha quedat fixat: els principals detinguts són amics d'Artur Mas. Vinculats, suposadament, a la trama del cobrament il·legal del 3%, però el ressenyable és que són amics de l'expresident. Sobretot un d'ells,Sixte Cambra, el president del Port de Barcelona, detingut per la Fiscalia, segons una nota que el ministeri públic ha distribuït. Durant més de dotze hores aquest ha estat el titular de tots els informatius i la notícia de la seva posada en llibertat, sense passar ni tan sols pel jutjat del Vendrell, ha arribat en els últims minuts del Telenotícies vespre.

Per cert que, la vigília, el Govern espanyol havia anunciat una sèrie de mesures coercitives per impedir que es dugui a terme el referèndum -tancament de col·legis i previsible presa del control dels Mossos d'Esquadra i de les competències en educació- i dilluns està assenyalat el judici a Artur Mas per la consulta del 9 N; data per a la qual també s'ha convocat una manifestació de denúncia del procés judicial i en què participarà el Govern en ple, amb el president i el vicepresident al capdavant, i que ha despertat un gran interès de mitjans internacionals.

Casualitat? Home, costa de creure.

Amic Stylxxxx, creus que no ens han robat? Els nostres politics? Ho tindran que pagar no? Tenim xoriços aqui també! !

I al del pensament unic que nomes diu que escric per provocar. Com que no penso com ell provoco no? Que democratic que ets amb els que pensen com tu! La resta diem collonades!!!

A mes a mes despren ira amb els seus comentaris, reflexan molt be que no vol intercanviar opinions com altres sino que vol fer mal...jo m'ho paso de conya!!

Petons!! Jajajaaj

Espanya a la dutxaEnric Vila 
Barcelona. Divendres, 3 de febrer de 2017
3 minuts

     

     

Aquest 2017 potser no veurem resolt encara el contenciós entre Catalunya i Espanya, que és el que marca sempre la direcció que pren el sistema polític d'Occident des del segle XVII. El que veurem és com van caient les caretes dels demòcrates sobrevinguts, i com les perruques dels cortesans més frívols comencen a omplir-se de polls amb cada aplec independentista que la Guàrdia Civil organitzi a les seves casernes.

Malgrat els intents que algunes polítiques del PP fan per donar una estètica juvenil al partit de Rajoy, el govern de l'Estat recordarà cada cop més la dictadura crepuscular del general Berenguer. Ara és quan els analistes que pronosticaven eleccions i barrejaven l'independentisme amb la màfia i el totalitarisme es quedaran sense excuses. Les actituds individuals es veuran cada cop més compromeses per la realitat. 

Abans caurà la democràcia i la llibertat d'expressió a Espanya, que Catalunya renunciarà a celebrar un Referèndum. L'entorn de Mas i de Pujol que es dedica a prometre als espanyols que la situació està controlada hauria de deixar de mentir, si de debò vol salvar-se. Per acabar amb la idea de l'autodeterminació, l'Estat hauria de tornar a la repressió dels segles XVIII, XIX i XX. Si no fos que les presons estan plenes de terroristes penedits, potser ho faria.

Fins ara els espanyols s'han cregut la història que els expliquen els diaris i es pensen que això de la nació catalana és una carta del Trivial subvencionada per Pujol. Fins i tot els catalans s'autoenganyen amb l'ajut de la premsa i de vegades arribo a pensar que si els diaris els diguessin que les vaques volen dubtarien de la llei de la gravetat. L'Estat busca l'origen del foc per apagar-lo, però al mateix temps l'atia perquè l'origen del problema és estructural.

Les declaracions de Puigdemont davant dels cònsols i l'anunci que la Hisenda està quasi enllestida fa pensar que la guerra de posicions s'està esgotant. Les detencions d'ahir són pura repressió contra la xarxa de relacions familiars i polítiques que mana a Barcelona. Al contrari del que deien els federalistes, l'Espanya del segle XXI passa per Madrid i només per Madrid i l'Estat mira d'aprofitar la situació per intentar matar dos pardals d'un tret. 

L'Estat deu creure que té la CUP molt infiltrada perquè si no l'única cosa que farà amb aquestes detencions serà acostar l'oligarquia barcelonina al seu país. L'estratègia dels espanyols sempre ha sigut la mateixa: l'Estat reprimeix les elits catalanes per forçar-les a fer-li la feina bruta i, quan el país queda pacificat, aleshores aplica una decimació, de manera que castellanitza una part d'aquesta oligarquia i controla la restant amb el ressentiment generat entre el poble.

A diferència d'altres vegades, l'oligarquia catalana no està aïllada a la península i la classe obrera no passa gana fins al punt d'anar pelant burgesos pel carrer. Si la CUP vol polítiques socials l'única cosa que ha de fer és pactar amb la classe alta una part del pastís econòmic que ens roba Espanya. L'oligarquia tard o d'hora entendrà que l'única manera de salvar els quartos i l'honor és fer costat al poble. Llavors trobarà un món sinergies noves en els països del nord i també en els sudamericans que odien l'imperialisme de Madrid.  

Esgotades les vies de manipulació del poble català, l'Estat es veurà cada vegada més enfrontat a la necessitat d'acceptar la democràcia fins a les darreres conseqüències o a relliscar cap a la solució franquista. El problema de la solució franquista és que la repressió necessita un nombre exponencial de còmplices i, de moment, només s'ha presentat Garcia Albiol. Amb el temps es veurà que el Referèndum és la millor solució per a tothom i que Espanya brama com les criatures consentides quan vols posar-los a la dutxa.

Amic Stylxxxx, creus que no ens han robat? Els nostres politics? Ho tindran que pagar no? Tenim xoriços aqui també! !

I al del pensament unic que nomes diu que escric per provocar. Com que no penso com ell provoco no? Que democratic que ets amb els que pensen com tu! La resta diem collonades!!!

A mes a mes despren ira amb els seus comentaris, reflexan molt be que no vol intercanviar opinions com altres sino que vol fer mal...jo m'ho paso de conya!!

Petons!! Jajajaaj

El unico acto de masoquismo que realizo en mi vida es leerte a ti.

No te voy a pedir que repases mis post en muchos de los cuales reparto estopa a partidos politicos de uno y otro sentido y a politicos penosos. Incluso he llegado a alabar tu forna de escribir. El contenido de lo que escribes es otra cosa. Tu solo opinas en un solo sentido asi que si hay alguien que tiene pensamiento unico eres tu.

Criticas que me meta con los que nos roban desde casa envolviendose en la senyera....preguntale a la cup o a Juanqueras que parece que coinciden conmigo.

Aqui puedes ir echando trapitos para [...]

Madrid frena l’entrada en funcionament del tren llançadora al Prat

Foment eleva el cost del tren llançadora fins als 285 milions d’euros, per sobre dels 268 previstos inicialment

per ACN 03/02/2017


Aeroport de Barcelona | ACN

El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha reconegut que el tren llançadora a l’aeroport de Barcelona-El Prat no entrarà en funcionament fins més enllà del 2018, més tard del termini que havia anunciat prèviament l’executiu central. En una visita a les obres d’aquesta infraestructura aquest divendres a la tarda i acompanyat de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, el ministre de Foment ha elevat el cost del tren llançadora fins als 285 milions d’euros (per sobre dels 268 previstos inicialment) i ha admès que la primera fase del projecte, que inclou l’execució d’un túnel de 3,1 quilòmetres, no estarà enllestida fins el desembre de 2018. El tren llançadora circularà ha d’unir l’estació de Sants amb la T1 de l’aeroport en 19 minuts i s’estima que donarà servei a nou milions de viatgers anualment.

De la Serna ha admès que la primera fase de l’obra és la més “complicada” ja que s’ha d’executar la plataforma sobre la que es col·locaran les vies del tren llançadora. Durant la segona fase, que s’executarà posteriorment al desembre de 2018, s’instal·laran les vies i catenàries necessàries per la circulació dels combois, així com les estacions que han de rebre els trens en les dues terminals T1 i T2 de l’aeroport del Prat.

El ministre ha apuntat que hi ha molts serveis que es troben afectats per aquest projecte, que en els seus 4,5 quilòmetres de longitud travessa infraestructures crítiques com el mateix aeroport i que també afecta la connexió ferroviària entre Barcelona i Tarragona. “Un cop acabat, el projecte, permetrà un avenç molt significatiu en la mobilitat dels usuaris de l’aeroport del Prat i una millora en la intermodalitat entre el tren i el metro”, ha conclòs el titular de Foment.

Les 5 dades que desmunten la propaganda contra el procés

Víctor Costa
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dissabte, 4 de febrer de 2017
5 minuts
Diada Sergi Alcàzar

Fa poc més d'una setmana, el president del Círculo de Empresarios, Javier Vega de Seoane, va aprofitar un esmorzar informatiu a Madrid per titllar la situació de Catalunya de "descontrol" i "disbarat". "Els empresaris en fugen com de la pesta", va afegir just abans de culpar els dirigents polítics catalans d'inseguretat jurídica i manipulació. No és la primera vegada que s'utilitza l'economia com a arma política i segurament tampoc serà l'última. Tot i que s'insisteix a culpar el procés de tots els mals haguts i per haver, l'economia catalana creix a la recerca de nous rècords. Al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, se li ha sentit dir en més d'una ocasió que "la realitat rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors". Als retrets d'incertesa i manipulació, cal admetre la realitat de 5 dades econòmiques.
Crear més, dissoldre menys

Catalunya ha creat un total de 22.256 empreses durant el 2016, el que suposa un 18,6% més que l'any passat i la xifra més elevada dels últims nou anys. Segons les dades del Registre Mercantil publicades per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), Catalunya concentra el 21,7% de les societats constituïdes en el conjunt d'Espanya. Paral·lelament, s'han dissolt 2.308 societats, un 9,4% menys.

Gràfic realitzat per l'Agència de Competitivitat de l'Empresa a Catalunya (ACCIÓ)

Una dada que segons la directora general d'Indústria i consellera delegada d'ACCIÓ, Núria Betriu, és "símptoma que el teixit empresarial català, emprenedor i dinàmic, mostra confiança en l'economia catalana i en la seva competitivitat". Catalunya lidera la creació d'empreses a Espanya. Crea més i en dissol menys.
Obrir-se a l'exterior

A l'espera que el Ministeri d'Economia i Competitivitat publiqui les dades de desembre, les exportacions catalanes han crescut un 2,2% fins als 60.019,2 milions en els onze primers mesos de l'any. En aquest sentit, el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ja ha avançat que el 2016 tancarà amb un nou màxim històric d'exportacions tenint en compte que l'any passat "ja va ser de rècord". Un símptoma més que "les empreses fan els seus deures i s'estan obrint als mercats" i que "l'economia catalana, si fa bons productes, és competitiva." Mentrestant, les importacions també han crescut un 2,4% de gener a novembre fins als 71.623,9 milions d'euros.

[Exportacions Sergi Alcàzar]

Segons Betriu, "cada any les empreses catalanes exporten i inverteixen més en innovació i R+D, al mateix temps que accelera l’activitat industrial i es creen més llocs de treball”.
110.100 catalans menys a l'atur

Catalunya ha tancat el 2016 amb 110.000 catalans menys a l'atur. Segons l'Enquesta de Població Activa (EPA), d'un any per l'altre, s'han passat de 668.000 a 558.500 aturats, el que suposa un 16,5% menys i en definitiva, una de les caigudes més importants de la seva sèrie històrica. Però de fet, Catalunya no només lidera la caiguda de l'atur al conjunt d'Espanya sinó que també encapçala la creació d'ocupació en els últims dotze mesos amb 100.800 llocs de treball més fins arribar al total de 3.202.600, un 3,2% més. La taxa d'aturats ha tancat en un 14,85% i la d'ocupació al 61,64%. Però sota la premissa de més i millor, Baiget alerta que "l'atur es redueix perquè es crea ocupació però encara no som on volem ser". Tota una declaració d'intencions que parteix de les dades.

Gràfic comparatiu de l'atur a Catalunya i Espanya / Albert Acín

Segons l'informe sobre la "Contribució del sector empresarial català al creixement econòmic i al benestar social 2017-2020" de la Cambra de Comerç de Barcelona, Catalunya encara ha de crear 16.000 noves empreses amb 8,9 assalariats de mitjana en els pròxims quatre anys per recuperar els nivells d'atur previs a la crisi (un 6,5% el quart trimestre de 2007). Una manera de passar pàgina de "la dècada perduda" de l'economia catalana que va del 2007 al 2016.
18 milions de turistes

Tornant als rècords, Catalunya ha batut un nou màxim el 2016 en rebre 18 milions de turistes estrangers, el que suposa un 4% més que l'any passat, segons les últimes dades de l'Estadística de Moviments Turístics en Fronteres (Frontur) de l'INE. O el que és el mateix, pràcticament un milió més que els 17 milions de 2015. D'entre els països de procedència majoritària, destaquen principalment França, Regne Unit i Alemanya. A més, Catalunya concentra el 24% dels turistes estrangers del conjunt d'Espanya que gràcies al seu impuls, ha assolit per quart any consecutiu un nou màxim amb 75,6 milions de visites de l'exterior, un 10,3% més que l'any anterior.

[Turisme Sergi Alcàzar]
Hub tecnològic d'Europa

I per acabar, una última xifra: ​Barcelona ha tancat el 2016 com el 5è hub tecnològic més potent d'Europa, per darrere de Londres, Berlín, París i Amsterdam. Ho avançava fa uns mesos "el mirall digital" d'EU-Startups en el rànquing "Els Hubs de startups més grans d'Europa" i ho ha confirmat l'últim informe Startup Ecosystem Overview elaborat per la fundació Mobile World Capital Barcelona. Més concretament, Barcelona lidera la inversió en startups a Espanya ja que capta el 56% del total, produeix el 48,2% de les operacions (fusions i adquisicions) i aglutina el 28,4% de startups espanyoles. Unes xifres especialment significatives en els sectors d'e-commerce, social, solucions d'empreses, aplicacions mòbil i fintech.

"Per un emprenedor que vulgui llançar un producte en turisme, Barcelona és una plaça magnífica i una marca de garantia per fer escalar el seu producte", assegura el CEO de MWCapital i director de la plataforma 4 Years From Now (4YFN), Aleix Valls. Tot plegat, a l'espera de què es celebri la dotzena edició del Mobile World Congress (MWC) que preveu superar la xifra rècord de 101.000 assistents del 2016 i estima un impacte econòmic de 465 milions d'euros i 13.213 llocs de treball temporals en la comunitat local.

Un dels filòsofs recurrents del vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, és l'austríac Karl Raimund Popper. A Junqueras li agrada recordar que la biologia té capacitat de predicció mentre que l'economia "no està clar" que en tingui. Davant d'un futur imprevisible, sempre queda la confirmació del present i del passat. Amb les dades a la mà, el procés no espanta l'economia catalana.

Exquisits nassos madrilenys

SALVADOR COT

En definitiva, les clavegueres de l'Estat es revolten, com sempre, escampant la pudor per la superfície

A Madrid s'està donant una insòlita guerra entre bàndols policials i parapolicials que està proporcionant una visió bastant exacta de la rebotiga del règim del 78. Els mateixos serveis d'intel·ligència que han fabricat calúmnies contra dirigents polítics catalans –els suposats comptes ocults de Xavier Trias o Artur Mas, per exemple– ara estan subministrant, a petites dosis, informació exacta sobre el comportament real (i reial) de la classe política espanyola. D'aquí surten els enregistraments de les converses entre l'anterior ministre de l'Interior i l'aleshores responsable de l'Oficina Antifrau (allò d'“els hem destrossat la Sanitat” i “això la fiscalia t'ho afina”) i el cost en diners públics de la vida llibertina del penques del rei emèrit. En definitiva, les clavegueres de l'Estat es revolten, com sempre, escampant la pudor per la superfície.

Tot plegat es combina amb una ultraexigència cap a les institucions catalanes, assetjades permanentment per una barricada judicial orientada cap al desgast de l'adversari català. És a dir, mentre es mira cap a una altra banda respecte a les martingales de la monarquia i la seva cort, l'exquisida sensibilitat olfactiva del règim detecta unes urnes de cartró que els ofenen els refinats nassos democràtics. Això només es pot fer amb una actitud canina de la premsa súbdita, que tan aviat publica dossiers falsos com dona per correcta l'actitud de la dinastia borbònica, amb les seves cortesanes mantingudes i els comptes amb fons reservats als paradisos fiscals.

És tot això el que fa irreformable l'Estat espanyol. I també és per això que aquest dilluns milers de persones defensaran un dret a la ciutadania que només es pot imaginar des de les estructures d'una república creada, aixecada i fiscalitzada des de baix.