Wagner

Aquest establiment sembla, si hem de valorar la frescor de les plantes i l'aspecte cordial dels llacets que hi ha a fora al carrer, que és de nova fornada. D'acord. Dic jo que quinze euros més o menys no em treuran de pobre, i em faig a la idea d'aventurar-me a la cega.

Des de la vorera, àmplia de mides, solitària de vianants i molt afectada per un soroll fenomenal i inenarrable, es pot ullejar què hi tenim a dins i quines accions plausibles poden esdevenir un cop traspasses la porta. Sensació de familiaritat. Cartell enorme mostrant una persona - una noia jove i riallera - rebent massatge. Cartell més petit i amagat, afirmant que també es fan ungles i depil·lacions, si entres. Això he fet, entrar.

La XinYu, titular de l'establiment - i única opció disponible - està asseguda mirant el mòbil amb el característic ensopiment que es mostra en aquestes situacions. Aparenta una edat envejable. Llueix, és un dir, uns morrets d'esclop, coberts copiosament d'alguna classe de substància vermella, segurament amb la intenció de resultar atractiva al vianant que passa ocasionalment per allà, cosa que no seria el meu cas. Considero horripilant el sucar-se els llavis amb aquesta classe de merdes, però tios, què hi farem, a les dones els hi ha donat per aquí. El que destaca de la XinYu, però, apart dels llavis de color de menstruació, és una generossíssima regatera. Es poden copsar perfectament unes mamellones de mides europees, sí senyor.

Dic jo que si per fora et deixen clar que allà es fan molts massatges i poques manicures, i per dins t'ensenyen les tetes, la conclusió més òbvia és que hi haurà marro. Fins a quina pantalla del marro passarem, no se sap, però endevinar el futur, en aquest cas, és un joc de criatures.

- ¿Masahe?
- Idó, senyora.

Passo cap endins. No hi ha molt a veure, la casa és petita. A l'esquerra hi ha dos habitacles preparats per a les funcions de massatge o el que convingui, estrets, esquifits. A la dreta, un bany amb la corresponent dosi de galledes i motxos aparcats, tovalloles incertes i brutícies de tota classe. Haig d'aclarir que els habitacles de massatge han estat tractats de cara a una bona presentació, però l'esforç es veu que no han arribat al wàter. La cambra on m'instalo té una paret folrada de fusta i el terra de parquet. Com és naturalíssim, la decoració és base de dibuixos indicant les parts del cos més sensibles, al parer de la tecnologia masturbatòria xinesa.

- Tu dejal lopa aqui, calinyo.

La segona hòstia directa a la cara. Primer, entres i et trobes amb uns morros vermells i una regatera de collons. A continuació, et diuen calinyo amb una facilitat sorprenent. Ja està tot vist.

- Si. sí, ja sé més o menys com va la cosa, gràcies.

Em despullo, mitjons i tot, que ara fa calor, i m'estiro panxa avall. La senyoreta no s'ha molestat en preparar una tovalloleta neta per posar ben encreuada en el forat i s'ha guanyat el primer suspens. Paper de rebuig, ja estava posat quan he arribat. Llum, tènue. Olors dubtoses, per sort, no. Música, com la dels autosdexoc, de cavallitos cutres, en aquest cas de la plaça de Tianan-men.

- ¿Fuelte o suave, calinyo?

Tornem-hi. Aquesta mossa l'ha presa amb mi, tants carinyos intempestius. Li dic que com vulgui, que és exactament el que ella pensava fer, i així no ens barallarem. S'inicia el procés sense més història.

Primer de tot: té unes mans finíssimes, absolutament angelicals, ratllant en el vici. Puc afirmar rotundament, i no m'equivoco, que de la tirallonga de massatges rebuts en aquests darrers temps ha estat el de les mans més fines i delicades que m'han tocat. És evident que aquesta dona es cuida i que fa servir cremes hidratants de molta eficàcia.

Segon. No té putíssima idea del que és un massatge. Ni bola, companys. El que fa és lliscar les mans fines per sobre el teu cos d'una forma erràtica, anàrquica, descontrolada, desconcertant. De fet, és que no sap què fer per passar l'estona. Tu poses un ximpanzé davant d'un piano de cua, i fa exactament el mateix, divagar amunt i avall, tocant-ho tot sense cap sentit ni orientació. Estic convençudissim que a la Xinyu li han dit que tu obres una botiga a Barcelona, en el barri que et surti de les peroles, li fots quatre plantes i quatre cartells, unes tovalloles, una tauleta fent veure que faràs manicures i un grapat més d'aquestes fenomenals collonades i et forraràs en dos dies a base de fer palles a la gent, que és molt burra en aquest país, i que facturaràs cinc mil al mes. Doncs potser era així fa cinc anys, però ara mateix les ofertes masturbatòries són tant freqüents i abastables, que sinó hi poses una mica més de valor afegit, no et menjaràs un rosco, amiga XinYu, t'han enganyat com a una xina.

El que dic, el massatge és una pura decoració, maldestre i poc currada. Si, clar, passa els dits cada dos per tres per la ratlla del cul, faltaria més. Però ho fa com per compliment, per rutina. El resultat és d'una nul·litat eròtica total, absoluta. L'hi falta esma, li falta empenta. Potser és culpa meva, que després de la demostració pitresca i dels calinyos repartits a tort i a dret, esperava una demostració d'intencions més acusada i concreta. S'ha limitat a uns passis per la ullera, superficials, i res més. Allò que diguis, collons, collons, doncs no.

- Calinyo, tu vuelta.

M'he deixat portar pel destí, inexorable destí. La titola presentava un estat lamentabilíssim, totalment irrisori, i les evolucions de la senyoreta no m'indicàven cap classe d'incentiu que fes canviar d'opinió llur estat letàrgic i arronsat. ¿Què hem de fer? si li foto mà al cul, em treurà una llista de preus que s'hi cagarà el llorito, em farà una repassada de baixos que no tinc gaire clar sigui estimable i amb sortìrà la broma per una pasta. Decideixo, doncs, esperar a que sigui ella la que mogui fitxa, i aprofito per mig clapar-me.

- Tu bien, calinyo?
- Si, sí, muy bien. Yo dormir.

Tenia encara l'esperança de que tregués les armes seductores de més calatge, però no, es veu que la botiga encara està en els seus inicis i no toca atabalar al primer que passa amb propostes sibil·lines. S'ha estat una estona més divagant erràticament per tot el cos, menys la collonada, i d'aquí que no ens en sortíem. Me la miro fixament i me'n adono que està mirant la paret de fusta i pensant què farà per dinar. Molta teta i poca esma, aquesta és la meva conclusió.

En definitiva, que no he volgut ampliar més la experiència, amb vint-i-cinc minuts n'he tingut prou per saber de quin mal es pot morir a Ca la XinYu. M'he vestit, li he donat quinze euros i bon dia.

Encara m'ha dit calinyo, al cobrar.

Wagner

Imágenes Adjuntas

Ambrosio

Fotos

Anuncio y fotos en NL:
http://www.nuevoloquo.com/masaje-erotico/barcelona/xinyu-nuevo-centro-de-estetica-y-masajes-en-barcelona/157119/

Imágenes Adjuntas

Baja_yt31

nadie tiene noticias nuevas de este centro?
Saludos

jaredcruis

Wagner, ets un crack amb els detalls. Volem mes! Gràcies company