Aviso sobre el contenido
Foro SexoMercadoBCN
    Búsqueda por Etiquetas
  
homex > Charla > El Bar de SexoMercadoBCN > Contenido de Internet - Música, Deportes, Política
Catalunya Independent?
Nirvana Anuncios
ThePlay
Responder
 
Visitas a este tema:   356.458
Añadir a FavoritosAñadir a Favoritos No estás suscrito a este tema Suscribirme
Antiguo 07/01/2016, 13:36   #4721
hotmail2866
avatar_
Fecha Registro: abr 2013
Mensajes último año: 114
SmilePoints último año: 144
Reputación último año: 36
Expes publicadas: 42
Colaboración: 3
icon

Avui

Avui a les 7 ´30 hores a la plaçade la Constituciodel 1837 ( actualment plaça Sant Jaume)
Salut
Aviso a Organizadores   Citar
4 foreros han dado SmilePoints a hotmail2866 por este mensaje
Baliga-balaga (08/01/2016), Joan 1944 (07/01/2016), Rosario de América (12/01/2016), Stylxxx (07/01/2016)
Antiguo 08/01/2016, 08:33   #4722
hotmail2866
avatar_
Fecha Registro: abr 2013
Mensajes último año: 114
SmilePoints último año: 144
Reputación último año: 36
Expes publicadas: 42
Colaboración: 3
icon

Ahir

Ahir al vespre plaças Sant Jaume i La Catedral el poble demanava unitat i als politics ni cas
La independencia cadfa vegada la vec mes lluny
SALUT E INDEPENDENCIA
Aviso a Organizadores   Citar
2 foreros han dado SmilePoints a hotmail2866 por este mensaje
Baliga-balaga (09/01/2016), Rosario de América (12/01/2016)
Antiguo 08/01/2016, 14:00   #4723
Ganorabako
avatar_
Fecha Registro: feb 2009
Mensajes último año: 0
SmilePoints último año: 2
Reputación último año: 0
Expes publicadas: 0
Colaboración: 1
icon

Cita:
Iniciado por Joan 1944 Ver Mensaje
En primer lugar, el Sr. Ganorabako, siempre serà bien venido por mi, tanto en el foro con sus valiosisimas aportacions, como en el Estat Catala, y creo poder hablar en mi nombre de otros tantos compañer@s forer@s.
:
Gracias por este amable comentario, perdona mi retraso en contestar, pero he estado estos días de Noche Vieja fuera de casa...así que me he perdido el pequeño debate creado por es@ TROLL. Por cierto el post mio que incluyes en ese "bocadillo" o recuadro, ha sido descalificado y no puede ya leerse en este hilo en su integridad. Sí en el apartado de descalificados, (lenguaje inadecuado).

Como me animas a participar en este hilo, a pesar de mi temor a ser inoportuno, me voy a mojar un poco en este tema tan candente de la situación política catalana. No quisiera ser "toca-pelotas" pero estoy asombrado de cómo se está produciendo ese deacuerdo entre patriotas proindependentistas, eso creo yo que son, catalanes que aspiran a formar un Gobierno que afronte el único camino posible, la Soberanía absoluta y la creación de la República Catalana. En los años 70-80-90 , aquí estuvimos cansados de oir lo del famoso "seny catalá", era la referencia a una la forma más sensata, razonable, de enfocar el problema nacional catalán, frente a la sin razón, visceralidad y formas violentas que mostrabande los fanaticos vascones, "los bárbaros del Norte".

Bueno pues realmente, perdonarme otra vez, ese SENY brilla por su ausencia.Es lo digo con todo respeto y cariño. Esto es la fábula de los "galgos y los podencos". Lo prioritario es avanzar en obtener la soberania nacional, como ya he dicho. Como decía Ibarretxe: "gero gerokoa" (trad. libremente:" luego vendrá lo que tenga que venir"). Primero sacar una mayoria independentista fuerte, con Mas o con el Pato Donald...y luego ya se irá hacia unas nuevas elecciones dónde el pueblo decidira cuánto de izquierdismo, extremo, medio, o excaso, quiere que tenga el futuro Estado Catalán Soberano e Independiente. Por otro lado ¿nos creeis que tanto marear la perdíz puede producir un hartazgo y una desafección a la causa independentista? ¿Una abstención galopante que ponga todo en peligro? Esto que digo para la políca catalana podría aplicarse a la movida estatal, dónde los socioimperalistas del PSOE, con sus fobias eternas,( esto no es nuevo), pueden provocar otras elecciones de carácter impredecible, sobretodo para ellos. En una situación así, creo que se verían superados por PODEMOS.

Adeu y perdonar mi atrevimiento. Os deseo lo mejor.

Última edición por Ganorabako; 08/01/2016 a las 14:09. Razón: corregir altas taquigráficas
Aviso a Organizadores   Citar
6 foreros han dado SmilePoints a Ganorabako por este mensaje
Baliga-balaga (09/01/2016), hotmail2866 (08/01/2016), Joan 1944 (09/01/2016), Rosario de América (12/01/2016), Stylxxx (09/01/2016), Tibro (10/01/2016)
mi-mensajex Perfiles Destacados de Chicas - Publicidad
Antiguo 09/01/2016, 00:47   #4724
Baliga-balaga
Forero Bloqueado
cells
Fecha Registro: may 2010
Mensajes último año: 0
SmilePoint último año: 1
Reputación último año: 0
Expes publicadas: 1
icon

//*// L'autonomia que ens cal és la de Portugal //*//

Siempre bienvenido, Ganora!

Personalmente nunca me cansaré de votar y reclamar la independencia. Una vez tomada la determinación ya no hay vuelta atrás. Y no creo que nadie que cruce el umbral de la independencia se tire atrás... los motivos siguen y seguirán siempre ahí.

Salut!
Aviso a Organizadores   Citar
Antiguo 09/01/2016, 14:55   #4725
Stylxxx
avatar_
Fecha Registro: ene 2013
Mensajes último año: 93
SmilePoints último año: 417
Reputación último año: 193
Expes publicadas: 209
Colaboración: 67
icon

Ultima Hora

Els negociadors de Juntspelsi i la Cup, arriban a un acord, segons varis medis de comunicacio.

Apartarien a Artur Mas de la presidencia per fer president a un altre, entre els noms. Muriel Casals, Neus Mute, o Carles puigdemont.

A cambi 8 dels 10 diputats de la Cup dimitirien i els altres 2 votarien a favor de la investadura.

http://www.vilaweb.cat/
Aviso a Organizadores   Citar
5 foreros han dado SmilePoints a Stylxxx por este mensaje
Baliga-balaga (09/01/2016), clos14 (10/01/2016), hotmail2866 (10/01/2016), Joan 1944 (09/01/2016), Tunel (09/01/2016)
Antiguo 09/01/2016, 20:20   #4726
Baliga-balaga
Forero Bloqueado
cells
Fecha Registro: may 2010
Mensajes último año: 0
SmilePoint último año: 1
Reputación último año: 0
Expes publicadas: 1
icon

//*//Com seguem espigues d'or, quan convé seguem cadenes//*//

Golàs indepe a l'últim minut!!!

El Procés segueix el seu camí!!!

Visca Catalunya Lliure!!!

Cita:
Se'n va, però es queda

"De Mas es dirà que va ser ell qui va saber posar el país per davant del seu partit i de la seva persona, entenent pel país, la gent que l'habita"

per Ramón Cotarelo 9 de Gener 2016 a les 20.29 h

Un pas al costat és un pas endavant. Un president en funcions és un president permanent. Un expresident és un president que es fa a ell mateix. D'ell es dirà que va posar el procés en marxa, ho va sostenir contra els atacs, va ser processat per aquest procés i el va salvar quan ho necessitava sabent que fent renúncia a allò formal salvaguardava allò material i essencial. Es dirà que, arribat el moment de fer realitat el que es diu, hi ha qui ho fa i qui no. Que la prioritat retòrica es converteixi en realitat. Es dirà que va ser ell qui va saber posar el país per davant del seu partit i de la seva persona, entenent pel país, la gent que l'habita. Tota la gent.


I sobretot es dirà que va saber convertir una retirada i una derrota fàctica a curt termini en una victòria política i moral a llarg termini, una victòria que no està a l'abast de qualsevol, sinó només dels grans. Amb la seva decisió, Artur Mas ha deixat de ser el president en funcions de l'Autonomia catalana per passar a ser el president in pectore de la propera República catalana, el seu fundador. Això pel que fa als aspectes morals de la decisió. Però aquesta dimensió moral està encaixada en un marc pragmàtic que assegura que tanta intel·ligència i tant sacrifici, tanta tenacitat i tanta paciència no es perdin després en les contingències capritxoses de la política pràctica.

Aquest marc pragmàtic consta dels següents elements: El president, Carles Puigdemont, proposat pel mateix Mas, gaudeix de la seva confiança abans de sol·licitar la del Parlament. Dos diputad@s de la CUP passen a integrar-se al grup parlamentari de Junts pel Sí i, actuant a la manera dels antics ostatges en les guerres del passat, garanteixen l'estabilitat del govern de la Generalitat per als propers 18 mesos. En assumpció dels seus errors, dos diputad@s de la CUP causaran baixa i seran substituïts per altres dos com a garantia suplementària de l'aquesta estabilitat de govern.

El grup parlamentari de la CUP es compromet a donar suport sempre al govern de JxS i a no votar mai en cap cas amb els grups contraris al dret a decidir. Els tres mesos de negociacions fins ara han mostrat com de disfuncionals poden ser les sorpreses i alts i baixos en la realització d'un projecte col·lectiu de tot el país, que no pot estar a mercè d'allò que decideixin grups moguts per lleialtats parcials. El govern portarà endavant el full de ruta en els 18 mesos fins a preparar el nou escenari que, a través d'unes eleccions, pugui il·luminar el camí a la República catalana.

Òbviament, aquesta decisió -d'una complexitat, subtilesa i intel·ligència notables- allunya el perill d'eleccions noves que, com va dir Mas, només podrien portar caos a Catalunya. Igualment tranquil·litza la població, especialment els votants independentistes, que veuen compensades les seves tribulacions últimes amb un acord que, sobre la seva altura moral, afegeix una seguretat pragmàtica que garanteix el compliment del programa previst. En cap moment s'ha esmentat que aquest acord es fa en un context d'especial debilitat de l'Estat que no té govern; el que té en funcions està absolutament desprestigiat a l'interior i l'exterior i no sembla que hagi de resoldre aquest desconcert a curt termini, per l'evident incompetència dels polítics espanyols que, sumats tots ells, no donen un Mas.

Perquè en tot conflicte -i el de Catalunya- Espanya ho és- no n'hi ha prou amb que les pròpies forces estiguin preparades i tinguin un comandament aclarit. Si, a més, l'adversari no té preparació ni comandament, la tasca es facilita. Tot l'anterior es refereix al passat i sobretot al present. Però la compareixença de Mas ha afegit a la seva dimensió de polític la d'estadista que indubtablement té i perfilarà també en el futur. Ha parlat dels costos i els beneficis de la decisió, tant personals com institucionals que, per descomptat, estan barrejats. I aquest parlament ha estat més important encara que el mateix acord que glossava, perquè va acabar sent la veritable garantia del procés, la qual tothom va entendre encara que no es formula: ell se'n va, però es queda.

Mas no abandona la política, queda com a expresident i, per si algú dubta de l'abast de les seves paraules, ha aclarit que les competències de l'expresident les decidiria ell mateix. El model del dualisme Putin-Medveded quedava esbossat. L'expresident tutelarà el rumb a la República amb totes les conseqüències, incloses, clar és, les amenaces judicials espanyoles. A més dedicarà els 18 mesos en qüestió a refundar CDC, molt probablement al llarg de la línia d'un moviment amb cert ressò gaullista i, al final, deixa oberta la porta a la possibilitat de presentar-se a les properes eleccions com a legítim aspirant a ser el primer president de la República catalana, de la qual ja ho és in pectore des d'avui.


http://www.mon.cat/cat/notices/2016/01/se_n_va_pero_es_queda_156467.php

------------------------------------------------

Se va, pero se queda

"De Mas se dirá que fue él quien supo poner el país por delante de su partido y de su persona, entendiendo por el país, la gente que lo habita"

por Ramón Cotarelo 9 de Enero 2016 a las 20:29 h

Un paso al costado es un paso adelante. Un presidente en funciones es un presidente permanente. Un ex es un presidente que se hace a sí mismo. De él se dirá que puso el proceso en marcha, lo sostuvo contra los ataques, fue procesado por este proceso y lo salvó cuando lo necesitaba sabiendo que haciendo renuncia a lo formal salvaguardaba lo material y esencial. Se dirá que, llegado el momento de hacer realidad lo que se dice, hay quien lo hace y quién no. Que la prioridad retórica se convierta en realidad. Se dirá que fue él quien supo poner el país por delante de su partido y de su persona, entendiendo por el país, la gente que lo habita. Toda la gente.


Y sobre todo se dirá que supo convertir una retirada y una derrota fáctica a corto plazo en una victoria política y moral a largo plazo, una victoria que no está al alcance de cualquiera, sino sólo de los grandes. Con su decisión, Mas ha dejado de ser el presidente en funciones de la Autonomía catalana para pasar a ser el presidente in pectore de la próxima República catalana, su fundador. Esto en cuanto a los aspectos morales de la decisión. Pero esta dimensión moral está encajada en un marco pragmático que asegura que tanta inteligencia y tanto sacrificio, tanta tenacidad y tanta paciencia no se pierdan después en las contingencias caprichosas de la política práctica.

Este marco pragmático consta de los siguientes elementos: El presidente, Carles Puigdemont, propuesto por el propio Mas, disfruta de su confianza antes de solicitar la del Parlamento. Dos diputadas @ s de la CUP pasan a integrarse en el grupo parlamentario de Juntos el Sí y, actuando a la manera de los antiguos rehenes en las guerras del pasado, garantizan la estabilidad del gobierno de la Generalitat para los próximos 18 meses. En asunción de sus errores, dos diputadas @ s de la CUP causarán baja y serán sustituidos por otros dos como garantía suplementaria de la dicha estabilidad de gobierno.

El grupo parlamentario de la CUP se compromete a apoyar siempre al gobierno de JxS ya no votar nunca en ningún caso con los grupos contrarios al derecho a decidir. Los tres meses de negociaciones hasta ahora han mostrado como de disfuncionales pueden ser las sorpresas y altibajos en la realización de un proyecto colectivo de todo el país, que no puede estar a merced de lo que decidan grupos movidos por lealtades parciales. El gobierno llevará adelante la hoja de ruta en los 18 meses hasta preparar el nuevo escenario que, a través de unas elecciones, pueda iluminar el camino a la República catalana.

Obviamente, esta decisión -de una complejidad, sutileza e inteligencia notables- aleja el peligro de elecciones nuevas que, como dijo Mas, sólo podrían llevar caos en Cataluña. Igualmente tranquiliza la población, especialmente los votantes independentistas, que ven compensadas sus tribulaciones últimas con un acuerdo que, sobre su altura moral, añade una seguridad pragmática que garantiza el cumplimiento del programa previsto. En ningún momento se ha mencionado que este acuerdo se hace en un contexto de especial debilidad del Estado que no tiene gobierno; lo que tiene en funciones está absolutamente desprestigiado en el interior y el exterior y no parece que vaya a resolver este desconcierto a corto plazo, por la evidente incompetencia de los políticos españoles que, sumados todos ellos, no dan un Mas.

Porque en todo conflicto -y el de Cataluña- España lo es- no basta con que las propias fuerzas estén preparadas y tengan un mando aclarado. Si, además, el adversario no tiene preparación ni mando, la tarea se facilita. Todo lo anterior se refiere al pasado y sobre todo al presente. Pero la comparecencia de Mas ha añadido a su dimensión de político la de estadista que indudablemente tiene y perfilará también en el futuro. Ha hablado de los costes y los beneficios de la decisión, tanto personales como institucionales que, por supuesto, están mezclados. Y este parlamento ha sido más importante aún que el mismo acuerdo que glosaba, porque terminó siendo la verdadera garantía del proceso, la cual todo el mundo entendió aunque no se formula: él se va, pero se queda.

Pero no abandona la política, queda como presidente y, por si alguien duda del alcance de sus palabras, aclaró que las competencias del ex las decidiría él mismo. El modelo del dualismo Putin-Medveded quedaba esbozado. El ex tutelará el rumbo a la República con todas las consecuencias, incluidas, claro es, las amenazas judiciales españolas. Además dedicará los 18 meses en cuestión a refundar CDC, muy probablemente a lo largo de la línea de un movimiento con cierto eco gaullista y, al final, deja abierta la puerta a la posibilidad de presentarse a las próximas elecciones como legítimo aspirante a ser el primer presidente de la República catalana, de la que ya lo es in pectore desde hoy.

Última edición por Baliga-balaga; 09/01/2016 a las 21:22.
Aviso a Organizadores   Citar
Nirvana Anuncios
Plataforma
Antiguo 10/01/2016, 01:56   #4727
Baliga-balaga
Forero Bloqueado
cells
Fecha Registro: may 2010
Mensajes último año: 0
SmilePoint último año: 1
Reputación último año: 0
Expes publicadas: 1
icon

//*// Ara és l'hora //*//

Cita:
Pla Hidrològic: Torna el malson de l’Ebre

El govern espanyol aprova per decret el Pla Hidrològic sense escoltar la veu de la Generalitat ni del territori. El document preveu 465.000 hectàrees més de regadiu pels pròxims cinc anys

ARA Barcelona Actualitzada el 08/01/2016 21:21

La primera protesta per l'aprovació del Pla Hidrològic per decret, ahir a Tortosa / TJERK VAN DER MEULEN

El consell de Ministres va aprovar ahir el Pla Hidrològic de l’Ebre, per reial decret i en el temps de descompte d’una majoria absoluta en funcions. A més, sense incorporar cap de les propostes de cabals consensuades a Catalunya. Unes formes que inevitablement recorden a la famosa frase del ministre d’ Arias Cañete durant el govern d’ Aznar, que l’any 2000 assegurava que el Pla Hidrològic s’aprovaria “per collons”.

"Hi ha criteris tècnics que asseguren que manca aigua al tram final del riu, esperem que la Unió Europea els faci rectificar"

Xavier Pallarès Delegat del Govern a les Terres de l’Ebre

L’estil del govern va provocar, un cop més, indignació a les Terres de l’Ebre. El delegat de la Generalitat, Xavier Pallarès, manifestava la seva “decepció absoluta” i titllava el document d’ "aberració". Des de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, la portaveu Susanna Abella, apuntava que “se’ls acabava el temps pels terminis que va donar la Unió Europea, i no ho van fer abans perquè els podia perjudicar de cara a les eleccions generals”.

Segons la ministra de Medi Ambient, Isabel García Tejerina, el pla compleix les directives europees. “Hem fet un esforç per recuperar els retards que portàvem i ser un país complidor amb Europa també en matèria d’aigua”, afirmava. Uns arguments que contrasten amb els del bàndol català, que precisament confien en la Unió Europea per frenar-lo. Pallarès afirmava ahir que “hi ha criteris tècnics que asseguren que manca aigua al tram final del riu, esperem que la Unió Europea els faci rectificar”.

"Ho havien de fer ja perquè la majoria se’ls acaba, i si no ho han fet abans deu ser perquè no els interessava fer-ho abans de les eleccions generals"

Susanna Abella Portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre

En la mateixa línia, la portaveu de la PDE, Susanna Abella creu que “ Europa farà complir les seves directives, més després que la UE ja hagués plantejat unes sèrie de recomanacions que no s’han tingut en compte”. Abella recorda que el document aprovat avui “és el mateix pla que es va aprovar fa 2 anys en la segona etapa d’Arias Cañete com a ministre de Medi Ambient, i llavors ja es va posar de relleu que presentava greus incompliments de la directiva europea de l’aigua”. La portaveu de la PDE concreta: “No tenen en compte una quarantena de recomanacions de la Unió Europea, entre les que hi ha revisar els cabals ambientals, el programa de regadius i la política de fer nous embassaments”.

Per tot plegat, Abella creu que “aquest pla hidrològic neix mort, perquè entra en conflicte amb la directiva de l’aigua, la d’hàbitats i la d’aus, un tema molt delicat perquè el Delta de l’Ebre és un dels llocs estratègics en els moviments migratoris de les aus europees”. Segons la PDE, la resposta de la UE podria arribar abans de l’estiu. La plataforma podrà intensificar la pressió sobre la UE gràcies a una visita d’una delegació d’eurodiputats a les Terres de l’Ebre el proper mes de febrer, arran de la denúncia que la mateixa plataforma va presentar el 2012.

El nou pla de l’Ebre preveu abastir 465.000 hectàrees més de regadiu en el període 2016-2021. A més, contempla també 52 embassaments més, sumats als 20 que hi ha. Les diferències entre els cabals que preveu el document aprovat pel govern i les consensuades a Catalunya en el marc de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre són grans. Mentre que el document aprovat preveu un cabal ecològic pel riu Ebre de 3.000 hectòmetres cúbics l’any, les xifres consensuades a Catalunya estableixen una forquilla que va des dels 5.871 hectòmetres cúbics als 9.907, segons la pluviometria de cada any.


http://www.ara.cat/societat/govern-espanyol-aprova-Pla-Hidrologic-Ebre-decret_0_1500450057.html

-----------------------------------------

Plan Hidrológico: Vuelve la pesadilla del Ebro

El gobierno español aprueba por decreto el Plan Hidrológico sin escuchar la voz de la Generalitat ni del territorio. El documento prevé 465.000 hectáreas más de regadío para los próximos cinco años

AHORA Barcelona Actualizada el 01/08/2016 21:21

La primera protesta por la aprobación del Plan Hidrológico por decreto, ayer en Tortosa / Tjerk VAN DER Meulen

El consejo de Ministros aprobó ayer el Plan Hidrológico del Ebro, por real decreto y en el tiempo de descuento de una mayoría absoluta en funciones. Además, sin incorporar ninguna de las propuestas de caudales consensuadas en Cataluña. Unas formas que inevitablemente recuerdan a la famosa frase del ministro de Arias Cañete durante el gobierno de Aznar, que en 2000 aseguraba que el Plan Hidrológico se aprobaría "por cojones". "Hay criterios técnicos que aseguran que falta agua en el tramo final del río, esperamos que la Unión Europea les haga rectificar" Xavier Pallarès Delegado del Gobierno en las Tierras del Ebro
El estilo del gobierno provocó, una vez más, indignación en las Tierras del Ebro. El delegado de la Generalitat, Xavier Pallarès, manifestaba su "decepción absoluta" y tildaba el documento de "aberración". Desde la Plataforma en Defensa del Ebro, la portavoz Susanna Abella, apuntaba que "se les acababa el tiempo por los plazos que dio la Unión Europea, y no lo hicieron antes que los podía perjudicar de cara a las elecciones generales ".
Según la ministra de Medio Ambiente, Isabel García Tejerina, el plan cumple las directivas europeas. "Hemos hecho un esfuerzo para recuperar los retrasos que llevábamos y ser un país cumplidor con Europa también en materia de agua", afirmaba. Unos argumentos que contrastan con los del bando catalán, que precisamente confían en la Unión Europea para frenarlo. Pallarès afirmaba ayer que "hay criterios técnicos que aseguran que falta agua en el tramo final del río, esperamos que la Unión Europea les haga rectificar". "Lo tenían que hacer ya que la mayoría se les acaba, y si no lo han hecho antes será porque no les interesaba hacerlo antes de las elecciones generales" Susanna Abella Portavoz de la Plataforma en Defensa del Ebro
En la misma línea, la portavoz de la PDE, Susanna Abella cree que "Europa hará cumplir sus directivas, más después de que la UE ya hubiera planteado unas serie de recomendaciones que no se han tenido en cuenta". Abeja recuerda que el documento aprobado hoy "es el mismo plan que se aprobó hace dos años en la segunda etapa de Arias Cañete como ministro de Medio Ambiente, y entonces ya se puso de relieve que presentaba graves incumplimientos de la directiva europea del agua ". La portavoz de la PDE concreta: "No tienen en cuenta una cuarentena de recomendaciones de la Unión Europea, entre las que hay que revisar los caudales ambientales, el programa de regadíos y la política de hacer nuevos embalses".
Por todo ello, Abeja cree que "este plan hidrológico nace muerto, porque entra en conflicto con la directiva del agua, la de hábitats y la de aves, un tema muy delicado porque el Delta del Ebro es uno de los lugares estratégicos en los movimientos migratorios de las aves europeas ". Según la PDE, la respuesta de la UE podría llegar antes del verano. La plataforma podrá intensificar la presión sobre la UE gracias a una visita de una delegación de eurodiputados a las Tierras del Ebro el próximo mes de febrero, a raíz de la denuncia que la misma plataforma presentó en 2012.
El nuevo plan del Ebro prevé abastecer 465.000 hectáreas más de regadío en el periodo 2016-2021. Además, contempla también 52 embalses más, sumados a los 20 que hay. Las diferencias entre los caudales que prevé el documento aprobado por el gobierno y las consensuadas en Cataluña en el marco de la Comisión para la Sostenibilidad de las Tierras del Ebro son grandes. Mientras que el documento aprobado prevé un caudal ecológico por el río Ebro de 3.000 hectómetros cúbicos al año, las cifras consensuadas en Cataluña establecen una horquilla que va desde los 5.871 hectómetros cúbicos a 9.907, según la pluviometría de cada año.
Visca Catalunya Lliure!
Aviso a Organizadores   Citar
Antiguo 10/01/2016, 02:33   #4728
Tibro
avatar_
Fecha Registro: feb 2015
Mensajes último año: 32
SmilePoints último año: 81
Reputación último año: 28
Expes publicadas: 10
Colaboración: 15
icon

acuerdo al limite

Por fin se ha producido el acuerdo entre JxS y la CUP. espero que mañana a ultima hora no haya ninguna sorpresa, hasta que no acabe la votacion no me lo creere. Enhorabuena a las dos partes por el acuerdo, han tenido que ceder las dos pero Catalunya ha salido ganando, de lo contrario se iba todo al garete.

Visca Catalunya Lliure i Independent!
Aviso a Organizadores   Citar
6 foreros han dado SmilePoints a Tibro por este mensaje
Baliga-balaga (10/01/2016), Ganorabako (10/01/2016), hotmail2866 (10/01/2016), Joan 1944 (10/01/2016), Rosario de América (12/01/2016), Stylxxx (10/01/2016)
Antiguo 10/01/2016, 13:36   #4729
Baliga-balaga
Forero Bloqueado
cells
Fecha Registro: may 2010
Mensajes último año: 0
SmilePoint último año: 1
Reputación último año: 0
Expes publicadas: 1
icon

//*// La nostra sentència: INDEPENDÈNCIA!!! //*//

"Alguns hauràn de deixar el cava, si era cava, per brindar a la mala salut de Catalunya, guardat".

Visca Catalunya Lliure!

Donec Perficiam!
Aviso a Organizadores   Citar
mi-mensajex Perfiles Destacados de Chicas - Publicidad
Antiguo 10/01/2016, 13:47   #4730
Stylxxx
avatar_
Fecha Registro: ene 2013
Mensajes último año: 93
SmilePoints último año: 417
Reputación último año: 193
Expes publicadas: 209
Colaboración: 67
icon

Avui investidura

Gracies President, gracies per tindre sentit d'Estat, gracies per pensar per davant de tot amb el País, gracies per tornar a reactivar el moviment cap a la independencia, el Proces no s'atura. J sabem que molts no voliem que donguesis aquest pas al costat, sabem que la teva eleccio lo mes probable que no ens falli, perque sabem que tinguen aquest sentit d'Estat amb tot cor has fet aquesta eleccio perque no ens aturem i en un temps 15-18-20 mesos ja poguem dependre de nosaltres mateixos.

Gracies "President Mas."

__attach

Visca La Republica De Catalunya11 //*//

saludos
MONOGRAFIAS DE STYLXXX.: http://www.sexomercadobcn.com/viaje-puta-stylxxx-t319331.html

Abandonar nunca,parar jamas!!! :silvido:

Si tu cuerpo fuera carcel y tus labios cadena,que bonito lugar para pasar mi condena. guino
Aviso a Organizadores   Citar
6 foreros han dado SmilePoints a Stylxxx por este mensaje
Ganorabako (10/01/2016), hotmail2866 (11/01/2016), Joan 1944 (10/01/2016), Martina_1 (11/01/2016), Rosario de América (12/01/2016), Tunel (10/01/2016)
Antiguo 10/01/2016, 17:06   #4731
Ganorabako
avatar_
Fecha Registro: feb 2009
Mensajes último año: 0
SmilePoints último año: 2
Reputación último año: 0
Expes publicadas: 0
Colaboración: 1
icon

¡¡¡ALBRICIAS!!! ZORIONAK!!!emotic_emotic_emotic_

Ahora SÍ, ahora se ha podido sentir el mítico SENY del pueblo catalá. Ya era hora, pues la cosa estaba siendo reálmente patética por surrealista.

GLoria y Honor al President Mas. Haciéndose, generosamente, a un lado, ha permitido que se recomponga el camino de este querido pueblo hacia su destino, que no es otro que la creación de un Estado independiente, con personalidad propia en una Europa plurinacional:La Republica de Catalunya . Un día histórico en la historia de esa nación y la figura de Mas sale engrandecida como la de los grandes estadistas en una Europa diversa y más rica en todos los sentidos.. Seguro que su valoración hoy es muy superior al de ayer y habrá que seguir contando con él para el futuro. Repito, como Ibarretxe: "Gero, gerokoa".
Aviso a Organizadores   Citar
6 foreros han dado SmilePoints a Ganorabako por este mensaje
Baliga-balaga (11/01/2016), hotmail2866 (11/01/2016), Joan 1944 (10/01/2016), Rosario de América (12/01/2016), Stylxxx (10/01/2016), Tunel (10/01/2016)
Antiguo 10/01/2016, 20:57   #4732
Tunel
avatar_
Fecha Registro: oct 2009
Mensajes último año: 0
SmilePoint último año: 1
Reputación último año: 0
Expes publicadas: 1
icon

Formidable orador Puigdemont
Aviso a Organizadores   Citar
6 foreros han dado SmilePoints a Tunel por este mensaje
Baliga-balaga (11/01/2016), Ganorabako (10/01/2016), hotmail2866 (11/01/2016), Joan 1944 (10/01/2016), Rosario de América (12/01/2016), Stylxxx (10/01/2016)
ThePlay
Marta Dido
Antiguo 11/01/2016, 01:05   #4733
Baliga-balaga
Forero Bloqueado
cells
Fecha Registro: may 2010
Mensajes último año: 0
SmilePoint último año: 1
Reputación último año: 0
Expes publicadas: 1
icon

//*// Catalunya triomfant, tornarà a ser rica i plena! //*//

Carles Puigdemont investit 130è president de la Generalitat!

Donec Perficiam! smile

Bump:
Cita:
La lliçó catalana

SUSO DE TORO
10/01/2016 19:05

Segueix-me

La societat catalana ja no se sorprèn amb cada nova volta de cargol: viu en la sorpresa des de fa cinc anys, i es queda atònita quan es mira al mirall. Aquella imatge impostada de tranquil·litat, aquell temps i aquell país no tornaran. Catalunya ja no és ni tornarà a ser mai la que era fa cinc anys, ni per a ella mateixa ni per als espanyols. La imatge de sentit comú, astúcia i mansuetud ha mudat a la de rebel·lia caòtica i audaç.

Els poders madrilenys, que van desencadenar irresponsablement fa uns anys una fúria inesperada, s’han quedat amb la boca oberta. No saben el que poden esperar-se d’aquests catalans, és obvi que són capaços de qualsevol cosa -fins i tot de coses que ni ells mateixos s’havien atrevit a somiar-. A hores d’ara, que ridículs els fingiments de la política i els mitjans espanyols: els que han demonitzat i menyspreat Mas tots aquests anys, els que abans ridiculitzaven la CUP però fa dos dies celebraven que no investís Mas, critiquen ara el seu suport a Puigdemont com si fossin votants defraudats. Un torrent de queixes i laments des de l’esquerra i des de la dreta espanyoles que revela com els cou aquest acord. Mostren la impotència i el desconcert d’una política que, davant la intrepidesa de la catalana, resulta, tota ella, “vella política”.

La societat catalana no està presa de la por, com ho està el conjunt de l’espanyola, atrapada en l’ansietat de “la unitat d’Espanya” amb el seu correlat de monarquia obligatòria i l’exèrcit de cua d’ull. I el que acaben de pactar aquestes dues candidatures pot semblar raonable o no, i es pot compartir els seus objectius o no, però la feina dels polítics és buscar solucions i sortides per aconseguir els seus objectius. I ho han fet. ¿La política espanyola serà capaç d’aprendre la lliçó? ¿Serà capaç de formar un govern progressista sobre aliances? ¿O quedarà atrapada en els límits imposats, les pors, les pressions? L’audàcia i l’ambició de la política catalana són un desafiament a la imaginació de l’espanyola, incapaç d’una alternativa que no siguin negatives.

La decisió de Junts pel Sí i la CUP retorna al sobiranisme la iniciativa política que havia perdut des que Podem va prometre que defensaria un referèndum. El moviment cívic i polític català s’aixeca sobre la reclamació del “dret a decidir”; l’acceptació d’un referèndum per part d’un partit estatal va prendre força a l’argument polític del sobiranisme, que es justifica en el fet que l’Estat i la política espanyola no reconeixen la ciutadania catalana. Impedir votar a una persona és negar-li un dret particular com a ciutadà, però negar-ho a tots els habitants d’un territori és una coacció a tot un país i crea un problema nacional. Que un partit amb direcció a Madrid prometés defensar aquest dret va debilitar el marc nacional català del problema i, de fet, el triomf electoral d’En Comú Podem va reinserir Catalunya, que semblava un espai polític independent i sobirà, dins dels paràmetres de la política espanyola.

Es comprenen les insistents crítiques a Mas, a la política de Convergència i a la corrupció dels Pujol, i les lloances a la coherència esquerrana de la CUP, perquè aquest procés de caràcter fonamentalment nacional s’atura en passar a un eix social o de classe que accepti l’actual marc estatal.

L’acord per investir un president és un triomf polític del sobiranisme perquè recupera el control del joc. Pot ser que la política espanyola ofereixi un referèndum o no, ja ho veurem, però no n’hi haurà prou que la ciutadania pugui acudir a les urnes un dia: l’empoderament de la societat catalana no té marxa enrere. M’és impossible imaginar una Catalunya com la de fa cinc anys, una comunitat autònoma espanyola i prou.

El sobiranisme no té prou base social per concloure el seu projecte, però sí que té base legal i, en aquest moment, iniciativa política per seguir conduint-lo. En algun moment hi haurà d’haver un diàleg i una negociació amb algun govern espanyol i s’establirà algun acord que reconegui alguna forma de sobirania política a Catalunya. I això és desitjable per a una societat catalana que mereix recollir algun fruit i no ha d’acabar frustrada i vençuda, però també per a una Espanya que no tindrà més remei que afrontar que està sotmesa a poders centralistes que utilitzen la seva por, la seva falta de sentit cívic, el seu nacionalisme paralitzant i la seva falta d’amor per la llibertat.

Algun dia els espanyols comprendran que “la unitat d’Espanya” no només és una presó de països sinó també un parany per a les aspiracions de justícia i llibertat.
http://m.ara.cat/opinio/llico-catalana_0_1502249773.html
Aviso a Organizadores   Citar
Antiguo 11/01/2016, 08:22   #4734
hotmail2866
avatar_
Fecha Registro: abr 2013
Mensajes último año: 114
SmilePoints último año: 144
Reputación último año: 36
Expes publicadas: 42
Colaboración: 3
icon

Catalunya

Avui comença la historia de la REPUBLICA CATALANA
Aviso a Organizadores   Citar
5 foreros han dado SmilePoints a hotmail2866 por este mensaje
Baliga-balaga (11/01/2016), Ganorabako (11/01/2016), Joan 1944 (11/01/2016), Rosario de América (12/01/2016), Stylxxx (11/01/2016)
Antiguo 11/01/2016, 10:01   #4735
Baliga-balaga
Forero Bloqueado
cells
Fecha Registro: may 2010
Mensajes último año: 0
SmilePoint último año: 1
Reputación último año: 0
Expes publicadas: 1
icon

//*//Com seguem espigues d'or, quan convé seguem cadenes//*//

Cita:
La lliçó catalana

SUSO DE TORO
10/01/2016 19:05

Segueix-me

La societat catalana ja no se sorprèn amb cada nova volta de cargol: viu en la sorpresa des de fa cinc anys, i es queda atònita quan es mira al mirall. Aquella imatge impostada de tranquil·litat, aquell temps i aquell país no tornaran. Catalunya ja no és ni tornarà a ser mai la que era fa cinc anys, ni per a ella mateixa ni per als espanyols. La imatge de sentit comú, astúcia i mansuetud ha mudat a la de rebel·lia caòtica i audaç.

Els poders madrilenys, que van desencadenar irresponsablement fa uns anys una fúria inesperada, s’han quedat amb la boca oberta. No saben el que poden esperar-se d’aquests catalans, és obvi que són capaços de qualsevol cosa -fins i tot de coses que ni ells mateixos s’havien atrevit a somiar-. A hores d’ara, que ridículs els fingiments de la política i els mitjans espanyols: els que han demonitzat i menyspreat Mas tots aquests anys, els que abans ridiculitzaven la CUP però fa dos dies celebraven que no investís Mas, critiquen ara el seu suport a Puigdemont com si fossin votants defraudats. Un torrent de queixes i laments des de l’esquerra i des de la dreta espanyoles que revela com els cou aquest acord. Mostren la impotència i el desconcert d’una política que, davant la intrepidesa de la catalana, resulta, tota ella, “vella política”.

La societat catalana no està presa de la por, com ho està el conjunt de l’espanyola, atrapada en l’ansietat de “la unitat d’Espanya” amb el seu correlat de monarquia obligatòria i l’exèrcit de cua d’ull. I el que acaben de pactar aquestes dues candidatures pot semblar raonable o no, i es pot compartir els seus objectius o no, però la feina dels polítics és buscar solucions i sortides per aconseguir els seus objectius. I ho han fet. ¿La política espanyola serà capaç d’aprendre la lliçó? ¿Serà capaç de formar un govern progressista sobre aliances? ¿O quedarà atrapada en els límits imposats, les pors, les pressions? L’audàcia i l’ambició de la política catalana són un desafiament a la imaginació de l’espanyola, incapaç d’una alternativa que no siguin negatives.

La decisió de Junts pel Sí i la CUP retorna al sobiranisme la iniciativa política que havia perdut des que Podem va prometre que defensaria un referèndum. El moviment cívic i polític català s’aixeca sobre la reclamació del “dret a decidir”; l’acceptació d’un referèndum per part d’un partit estatal va prendre força a l’argument polític del sobiranisme, que es justifica en el fet que l’Estat i la política espanyola no reconeixen la ciutadania catalana. Impedir votar a una persona és negar-li un dret particular com a ciutadà, però negar-ho a tots els habitants d’un territori és una coacció a tot un país i crea un problema nacional. Que un partit amb direcció a Madrid prometés defensar aquest dret va debilitar el marc nacional català del problema i, de fet, el triomf electoral d’En Comú Podem va reinserir Catalunya, que semblava un espai polític independent i sobirà, dins dels paràmetres de la política espanyola.

Es comprenen les insistents crítiques a Mas, a la política de Convergència i a la corrupció dels Pujol, i les lloances a la coherència esquerrana de la CUP, perquè aquest procés de caràcter fonamentalment nacional s’atura en passar a un eix social o de classe que accepti l’actual marc estatal.

L’acord per investir un president és un triomf polític del sobiranisme perquè recupera el control del joc. Pot ser que la política espanyola ofereixi un referèndum o no, ja ho veurem, però no n’hi haurà prou que la ciutadania pugui acudir a les urnes un dia: l’empoderament de la societat catalana no té marxa enrere. M’és impossible imaginar una Catalunya com la de fa cinc anys, una comunitat autònoma espanyola i prou.

El sobiranisme no té prou base social per concloure el seu projecte, però sí que té base legal i, en aquest moment, iniciativa política per seguir conduint-lo. En algun moment hi haurà d’haver un diàleg i una negociació amb algun govern espanyol i s’establirà algun acord que reconegui alguna forma de sobirania política a Catalunya. I això és desitjable per a una societat catalana que mereix recollir algun fruit i no ha d’acabar frustrada i vençuda, però també per a una Espanya que no tindrà més remei que afrontar que està sotmesa a poders centralistes que utilitzen la seva por, la seva falta de sentit cívic, el seu nacionalisme paralitzant i la seva falta d’amor per la llibertat.

Algun dia els espanyols comprendran que “la unitat d’Espanya” no només és una presó de països sinó també un parany per a les aspiracions de justícia i llibertat.
http://m.ara.cat/opinio/llico-catalana_0_1502249773.html

---------------------------------------------------------------------

La lección catalana

SUSO DE TORO
01/10/2016 19:05

Sígueme

La sociedad catalana ya no se sorprende con cada nueva vuelta de tuerca: vive en la sorpresa desde hace cinco años, y se queda atónita cuando se mira en el espejo. Aquella imagen impostada de tranquilidad, aquel tiempo y aquel país no volverán. Cataluña ya no es ni volverá a ser nunca la que era hace cinco años, ni para ella misma ni para los españoles. La imagen de sentido común, astucia y mansedumbre ha mudado a la de rebeldía caótica y audaz.

Los poderes madrileños, que desencadenaron irresponsablemente hace unos años una furia inesperada, se han quedado con la boca abierta. No saben lo que pueden esperar de estos catalanes, es obvio que son capaces de cualquier cosa -incluso de cosas que ni ellos mismos se habían atrevido a somiar-. A estas alturas, que ridículos los fingimientos de la política y los medios españoles: los que han demonizado y despreciado Mas todos estos años, los que antes ridiculizaban la CUP pero hace dos días celebraban que no Invest Mas, critican ahora su apoyo a Puigdemont como si fueran votantes defraudados. Un torrente de quejas y lamentos desde la izquierda y desde la derecha españolas que revela cómo los cuece este acuerdo. Muestran la impotencia y el desconcierto de una política que, ante la intrepidez de la catalana, resulta, toda ella, "vieja política".

La sociedad catalana no está tomada del miedo, como lo está el conjunto de la española, atrapada en la ansiedad de "la unidad de España" con su correlato de monarquía obligatoria y el ejército el rabillo del ojo. Y lo que acaban de pactar estas dos candidaturas puede parecer razonable o no, y se puede compartir sus objetivos o no, pero el trabajo de los políticos es buscar soluciones y salidas para conseguir sus objetivos. Y lo han hecho. ¿La política española será capaz de aprender la lección? ¿Será capaz de formar un gobierno progresista sobre alianzas? ¿O quedará atrapada en los límites impuestos, los miedos, las presiones? La audacia y la ambición de la política catalana son un desafío a la imaginación de la española, incapaz de una alternativa que no sean negativas.

La decisión de Juntos el Sí y la CUP devuelve al soberanismo la iniciativa política que había perdido desde que Podemos prometió que defendería un referéndum. El movimiento cívico y político catalán se levanta sobre la reclamación del "derecho a decidir"; la aceptación de un referéndum por parte de un partido estatal tomó fuerza al argumento político del soberanismo, que se justifica en el hecho de que el Estado y la política española no reconocen la ciudadanía catalana. Impedir votar a una persona es negarle un derecho particular como ciudadano, pero negarlo a todos los habitantes de un territorio es una coacción a todo un país y crea un problema nacional. Que un partido con dirección a Madrid prometiera defender este derecho debilitó el marco nacional catalán del problema y, de hecho, el triunfo electoral de En Común Podemos va reinsertar Cataluña, que parecía un espacio político independiente y soberano, dentro de los parámetros de la política española.

Se comprenden las insistentes críticas a Mas, a la política de Convergencia ya la corrupción de los Pujol, y las alabanzas a la coherencia izquierdista de la CUP, para que este proceso de carácter fundamentalmente nacional detiene al pasar a un eje social o de clase que acepte el actual marco estatal.

El acuerdo para invertir un presidente es un triunfo político del soberanismo porque recupera el control del juego. Puede que la política española ofrezca un referéndum o no, ya lo veremos, pero no será suficiente que la ciudadanía pueda acudir a las urnas un día: el empoderamiento de la sociedad catalana no tiene marcha atrás. Me es imposible imaginar una Cataluña como la de hace cinco años, una comunidad autónoma española y basta.

El soberanismo no tiene suficiente base social para concluir su proyecto, pero sí tiene base legal y, en este momento, iniciativa política para seguir conduciéndolo. En algún momento tendrá que haber un diálogo y una negociación con algún gobierno español y se establecerá algún acuerdo que reconozca alguna forma de soberanía política en Cataluña. Y esto es deseable para una sociedad catalana que merece recoger algún fruto y no debe terminar frustrada y vencida, pero también para una España que no tendrá más remedio que afrontar que está sometida a poderes centralistas que utilizan su miedo, la su falta de sentido cívico, su nacionalismo paralizante y su falta de amor por la libertad.

Algún día los españoles comprenderán que "la unidad de España" no sólo es una prisión de países sino también una trampa para las aspiraciones de justicia y libertad.
Aviso a Organizadores   Citar
mi-mensajex Perfiles Destacados de Chicas - Publicidad
Antiguo 11/01/2016, 12:42   #4736
Martina_1
avatar_
Fecha Registro: jul 2012
Mensajes último año: 0
SmilePoint último año: 1
Última Act: 22/12/2017 16:07
Colaboración: 1
icon

Avui casi no he dormit res!
No se si estic contenta o estic trista...jo sóc dona d'un sol home! M'han tret el meu Mas de les mans...així de ràpid! El millor president de la meva vidadeprimido
Imágenes Adjuntas
Haz clic en la foto para verla a tamaño completo
Aviso a Organizadores   Citar
7 foreros han dado SmilePoints a Martina_1 por este mensaje
Baliga-balaga (11/01/2016), Ganorabako (11/01/2016), hotmail2866 (11/01/2016), Joan 1944 (11/01/2016), Marmesor (11/01/2016), Rosario de América (12/01/2016), Stylxxx (11/01/2016)
Antiguo 11/01/2016, 13:11   #4737
hotmail2866
avatar_
Fecha Registro: abr 2013
Mensajes último año: 114
SmilePoints último año: 144
Reputación último año: 36
Expes publicadas: 42
Colaboración: 3
icon

Martina

Cita:
Iniciado por Martina Ver Mensaje
Avui casi no he dormit res!
No se si estic contenta o estic trista...jo sóc dona d'un sol home! M'han tret el meu Mas de les mans...així de ràpid! El millor president de la meva vidadeprimido
Martina quina sort ser el unic home teutriste
Ara en seriu crec que Mas ha fet i va ser un bon president pero ara es hora de no mirar enrera i cap líndependencia yo léspero desde als anys 1968 i fins ra no la veia tan aprot
Molts petons per tu que tés mereixas
Aviso a Organizadores   Citar
8 foreros han dado SmilePoints a hotmail2866 por este mensaje
Baliga-balaga (11/01/2016), Ganorabako (11/01/2016), Joan 1944 (11/01/2016), Marmesor (11/01/2016), Martina_1 (11/01/2016), Rosario de América (12/01/2016), Stylxxx (11/01/2016), Tunel (12/01/2016)
Antiguo 11/01/2016, 15:28   #4738
Baliga-balaga
Forero Bloqueado
cells
Fecha Registro: may 2010
Mensajes último año: 0
SmilePoint último año: 1
Reputación último año: 0
Expes publicadas: 1
icon

//*// No volem ser una regió d'Espanya, no volem ser païssos ocupats; volem, volem, voleeeem, voleeeem la independència, voleem, voleeeem, voleeeeem Païssos Catalans //*//

Cita:
L'últim president de la Generalitat afronta la Història

"L'acord entre Junts pel Sí i la CUP és la materialització política d'una aspiració popular que ve de tres segles, la consecució pràctica del que quinze generacions de catalans han considerat una utopia per la què valia la pena lluitar"

per Salvador Cot 10 de Gener 2016 a les 22.21 h

Carles Puigdemont serà l'últim president de la Generalitat... O fracassarà. Aquest és l'objectiu -titànic- de la majoria que es va activar un diumenge a la nit al Parlament de Catalunya: Crear un nou estat a Europa Occidental, una república amb un cap d'estat democràtic que respongui, únicament, davant del poble català. L'acord entre Junts pel Sí i la CUP és la materialització política d'una aspiració popular que ve de tres segles, la consecució pràctica del que quinze generacions de catalans han considerat una utopia per la què valia la pena lluitar. Puigdemont farà Història o desapareixerà d'ella.


Per tot això, el president Puigdemont complirà amb alguns rituals per última vegada -serà nomenat pel rei d'Espanya, per exemple-, però amb la voluntat d'utilitzar aquesta legalitat per crear-ne una de nova, la que emanarà del Parlament de Catalunya. Puigdemont haurà de sortir-se'n amb el que no han afrontat els seus 129 antecessors, Mas inclòs.

I un apunt de justícia. Aquests dies hem vist com marxaven dos expresidents. Un, Artur Mas, amb el que potser és el major capital polític de la història d'aquest país. I l'altre, José Montilla, anant a buscar a Madrid un escó de senador. A aquestes dues imatges no s'hi pot afegir res.

http://www.mon.cat/cat/notices/2016/01/_156533.php

------------------------------------------------

El último presidente de la Generalitat afronta la Historia

"Acuerdo entre Juntos el Sí y la CUP es la materialización política de una aspiración popular que viene de tres siglos, la consecución práctica de lo que quince generaciones de catalanes han considerado una utopía por la que valía la pena luchar"

por Salvador Cot 10 de Enero 2016 a las 22:21 h

Carles Puigdemont será el último presidente de la Generalitat ... O fracasará. Este es el objetivo -titànic- de la mayoría que se activó un domingo por la noche en el Parlamento de Cataluña: Crear un nuevo estado en Europa Occidental, una república con un jefe de estado democrático que responda únicamente ante el pueblo catalán. El acuerdo entre Juntos el Sí y la CUP es la materialización política de una aspiración popular que viene de tres siglos, la consecución práctica de lo que quince generaciones de catalanes han considerado una utopía por la que valía la pena luchar. Puigdemont hará Historia o desaparecerá de ella.

Por todo ello, el presidente Puigdemont cumplirá con algunos rituales por última vez -será nombrado por el rey de España, por ejemplo-, pero con la voluntad de utilizar esta legalidad para crear una nueva, la que emanará del Parlamento de Cataluña. Puigdemont deberá salir adelante con lo que no han afrontado sus 129 antecesores, Mas incluido.

Y un apunte de justicia. Estos días hemos visto cómo marchaban dos ex. Uno, Artur Mas, con lo que tal vez es el mayor capital político de la historia de este país. Y el otro, José Montilla, yendo a buscar en Madrid un escaño de senador. A estas dos imágenes no se puede añadir nada.
Aviso a Organizadores   Citar
Nirvana Anuncios
Valkiria
Antiguo 11/01/2016, 16:12   #4739
Martina_1
avatar_
Fecha Registro: jul 2012
Mensajes último año: 0
SmilePoint último año: 1
Última Act: 22/12/2017 16:07
Colaboración: 1
icon

Cita:
Iniciado por hotmail2866 Ver Mensaje
Martina quina sort ser el unic home teutriste
Ara en seriu crec que Mas ha fet i va ser un bon president pero ara es hora de no mirar enrera i cap líndependencia yo léspero desde als anys 1968 i fins ra no la veia tan aprot
Molts petons per tu que tés mereixas
Serà un somni fet realitat.
Dits creuats!
Aviso a Organizadores   Citar
6 foreros han dado SmilePoints a Martina_1 por este mensaje
hotmail2866 (11/01/2016), Joan 1944 (11/01/2016), Marmesor (11/01/2016), Rosario de América (12/01/2016), Stylxxx (11/01/2016), Tunel (12/01/2016)
Antiguo 11/01/2016, 16:20   #4740
hotmail2866
avatar_
Fecha Registro: abr 2013
Mensajes último año: 114
SmilePoints último año: 144
Reputación último año: 36
Expes publicadas: 42
Colaboración: 3
icon

Martina

Cita:
Iniciado por Martina Ver Mensaje
Serà un somni fet realitat.
Dits creuats!
Com el somni el dia que et pugi coneixer
Podem fer una realitatkiss
Aviso a Organizadores   Citar
6 foreros han dado SmilePoints a hotmail2866 por este mensaje
Joan 1944 (11/01/2016), Marmesor (11/01/2016), Martina_1 (12/01/2016), Rosario de América (12/01/2016), Stylxxx (11/01/2016), Tunel (12/01/2016)
Responder
FanFan
SexEvents

(0 foreros y 1 invitados)
 


vBulletin® - Copyright ©2000 - 2024, Jelsoft Enterprises Ltd. - La zona horaria es 'Europe/Madrid'. Ahora son las 23:34.
Página generada en 0,691 segundos con 212 consultas.